Resultats de la cerca
Es mostren 873 resultats
Wolfgang Schüssel

Wolfgang Schüssel
© Comissió Europea
Política
Polític austríac.
Graduat en dret a la Universitat de Viena 1968, des d’aquest any fins al 1975 fou secretari del grup parlamentari democratacristià ÖVP, de la secció econòmica del qual fou posteriorment 1975-91 secretari general Ministre d’afers econòmics 1989-95 i d’afers estrangers i vicecanceller 1995-2000 dels successius governs de coalició amb els socialistes, al febrer del 2000 fou nomenat canceller La decisió d’incloure l’ultradretà FPÖ en la coalició de govern li reportà dures crítiques tant a l’interior del país com internacionals Arran de la dimissió de la vicecancellera d’aquest partit…
Nâzim Hikmet Ran
Literatura
Poeta turc.
Participà, de jove, en les lluites nacionalistes de Mustafà Kemal, i, atret per la revolució soviètica, anà a Moscou 1921, on prengué part en l’acció del grup futurista Havent retornat a Turquia, influí extraordinàriament els artistes joves i els militants d’esquerra La seva activitat li comportà successius empresonaments i deportacions durant 17 anys Després d’una llarga vaga de fam, aconseguí d’ésser amnistiat 1950, però, s’hagué d’exiliar Lluitador infatigable, sabé innovar la literatura del seu país i l’alliberà dels motlles orientals i occidentals als quals era sotmesa Pels…
Abdal·là II de Jordània

Abdal·là II de Jordània
© OTAN
Història
Rei de Jordània.
Primogènit de Hussein I de Jordània , estudià a les universitats d’Oxford Gran Bretanya i Georgetown EUA i a l’acadèmia militar britànica de Sandhurst, on es graduà el 1980 Oficial a l’exèrcit jordà des del 1984, el 1993 ascendí a coronel En 1994-99 fou cap de les Forces Especials Jordanes El 1999, pocs dies abans de morir, Hussein el nomenà hereu Fou coronat el mateix any Continuà la política del seu pare en qualitat de mitjancer del conflicte israelianopalestí, i dugué a terme acostaments a Síria i l’Iraq Reforçà les bones relacions amb els palestins de Jordània a través del seu matrimoni…
manuar
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la filatura per a produir un estiratge en un conjunt de vetes o cintes procedents de la carda o la pentinadora, prèviament doblades per tal de compensar-ne les irregularitats.
En general l’estiratge del manuar és molt semblant a la quantitat de vetes de l’entrada de 6 a 8, de manera que la veta de manuar obtinguda té un gruix semblant al de les vetes d’alimentació És corrent de donar a les vetes de dos a quatre passos successius de manuar, abans de passar a la metxera El manuar és format per uns suports que guien les vetes, les quals es desenrotllen d’uns bots situats a sota, i les introdueixen en els cilindres d’estiratge generalment quatre parells, els quals giren a velocitats creixents A la sortida de l’estiratge hi ha un embut condensador, que…
Domus Aurea

Sala octagonal de la Domus Aurea
Andy Montgomery (CC BY-SA 2.0)
Palau
Palau bastit a Roma pels arquitectes Sever i Cèler per ordre de l’emperador Neró, després de l’incendi de la ciutat (64 dC).
Prengué el nom ‘casa daurada’ dels revestiments d’or dels sostres, on, a més, s’hi afegiren pedres semiprecioses, plaques d’ivori i pintures de gran sumptuositat Era compost per edificis i jardins, llacs artificials i boscs fins a cobrir una extensió de més de 200 ha, entre els turons de l’Esquilí i el Palatí A l’entrada hi havia una estàtua gegantina de l’emperador A la mort de Neró, els seus successors abandonaren el palau o en destruïren parts per a edificar-hi altres construccions els emperadors Vespasià i Titus hi aixecaren el Colosseu i Trajà hi bastí les seves termes al damunt…
A la recerca del temps perdut
Títol general de l’obra de Marcel Proust, composta per les novel·les Du côté de chez Swann (1913), À l’ombre des jeunes filles en fleur (1918), Le côté de Guermantes (1920), Sodome et Gomorrhe (1922), La prisonnière (1923), Albertine disparue (1925) i Le temps retrouvé (1927).
Un fet casual, el regust d’una magdalena, desperta els records i les sensacions de la infantesa És el punt de partida per a una descripció, lenta i detallada, sempre diferent en els successius intents d’aproximació, de la vida del narrador i d’un món la comprensió del qual solament pot ésser possible quan el temps l’ha vençut El temps, en efecte, destructor d’illusions, d’amors i d’esperances, és el veritable heroi de la novella, però, gràcies a l’evocació dels records, el protagonista aconsegueix de sobreposar-se a la seva acció Obra d’un fort contingut autobiogràfic, esdevé la…
Brunsvic
Geografia històrica
Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.
La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisions i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de…
Albert Rivera i Díaz
Política
Advocat i polític.
Als setze anys fou campió de natació de Catalunya Després de graduar-se en dret per ESADE, treballà als serveis jurídics de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Proper al Partido Popular i alhora als sectors més espanyolistes del Partit dels Socialistes de Catalunya, juntament amb el professor de dret constitucional Francesc de Carreras de qui havia estat alumne i altres intellectuals contraris al catalanisme el 2006 fundà el partit polític Ciutadans - Partit de la Ciutadania , centrat a combatre la política lingüística dels successius governs de la Generalitat i també l’…
cima
Botànica
Inflorescència definida en la qual l’eix principal té creixement limitat i termina en una flor, com també els eixos secundaris successius.
mecanisme de reacció
Química
Concepte derivat de la cinètica química, mitjançant el qual hom descriu els distints processos elementals successius que componen una reacció química complexa.
D’acord amb la realitat observable de la reacció química, en la qual uns reactius coneguts es transformen en uns productes, la investigació del mecanisme a través del qual ocorre la transformació, tot i que sovint és un procés molt complex, pot ésser feta comptant amb l’ajut de diversos factors i tècniques, entre els quals cal esmentar el coneixement de la natura de tots els productes formats, com també llurs proporcions relatives respecte als reactants la interpretació de dades cinètiques, que constitueix probablement la font més abundant per a la investigació del mecanisme l’ús d’isòtops…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina