Resultats de la cerca
Es mostren 1234 resultats
fístula estercorària
Patologia humana
Fístula que comunica els budells amb la pell de l’abdomen i per la qual surten matèries fecals.
aleta
Nom donat a certes peces o parts d’un objecte que surten enfora a semblança d’una aleta.
cabell

Noia passant-se els dits per entremig dels cabells
© Fototeca.cat
Anatomia
Antropologia física
Cadascun dels pèls, propis de l’espècie humana, que surten en la pell del crani, dita cuir cabellut
.
Els cabells tenen una vida de 3 a 5 anys llur desenvolupament complet té lloc durant la joventut, i involuciona després de diverses maneres caiguda, generalment parcial calvície, despigmentació cabells grisos, cabells blancs , etc El seu creixement és de 0,3 mm diaris com a mitjana La forma i el color dels cabells són caràcters somatològics que varien segons les races Pel que fa a la forma, hom distingeix diverses menes de cabells l’estirat o liòtric, característic dels mongòlids, l’ondulat o cimatòtric, característic dels euròpids, i el cresp o ulòtric, característic dels nègrids Pel que…
vinya
vinya
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles, o pàmpols, palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, agrupades en panícules, i de fruits, els grans de raïm, en baia arrodonida, groguenca, rosada o d’un blau violat fosc, disposat en panícula.
Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra La planta conreada té el seu origen a la regió càspia El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos Els seus principals enemics són el míldiu Plasmopara viticola , l’oïdi Uncinula necator i la filloxera…
pol de desenvolupament
Economia
Consideració prioritària que hom dóna a certes zones o regions, per tal d’afavorir-ne el desenvolupament i així reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
Els productes, la mà d’obra i l’estalvi surten de les zones més endarrerides, perquè troben millors expectatives de bons rendiments a les regions industrialitzades Els pols de desenvolupament intenten de palliar aquest efecte de recessió, provocat a les regions més deprimides, i evitar-ne la progressiva despoblació En els països amb planificació central la promoció d’un pol és prevista i determinada en el pla, mentre que a les economies de mercat la promoció d’un pol es fa amb l’ajut que hom dóna al sector privat per tal d’estimular-lo que s’installi a la regió escollida Els…
concurs de creditors
Economia
Dret mercantil
Procediment especial per a la realització col·lectiva dels crèdits, quan el deutor no pot complir les seves obligacions corrents.
La declaració del concurs correspon al jutge de primera instància que actua a petició del deutor o dels creditors Són condicions del concurs la pluralitat de creditors, l’estat d’insolvència del deutor, reconegut legalment, després de la cessió prèvia dels seus béns, i la qualitat de no comerciant del deutor, puix que altrament el procediment seria el de fallida En la normativa espanyola, es regulen per la llei 22/2003 de 9 de juliol, coneguda com la llei concursal Estableix el concurs voluntari i el necessari, aquell que és instat per tercers Amb aquest procediment se substituí l’antiga…
seqüència
Geologia
Successió de termes sedimentaris diferents que s’encadenen i se superposen sense cap interrupció, de manera que van associats per una característica determinada.
L’ordenament pot ésser de tipus granulomètric, creixent o decreixent d’acord amb la gruixària creixent o decreixent dels estrats d’acord amb l’ordre natural de precipitació de les sals per evaporació de les aigües marines d’acord amb les estructures sedimentàries i la dinàmica del fluid que les ha originades d’acord amb una paleontologia lligada a una ecologia canviant, etc Seqüència és un terme general, emparentat amb la idea de cicles, ciclotemes i ritmes sedimentaris, encara que hi ha alguns matisos entre aquests conceptes Lombard creà un mètode analític de les successions estratigràfiques…
dentició

Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.
En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars La segona té la cronologia següent a sis anys apareixen les primeres molars a set, les incisives centrals a vuit, les laterals entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina a dotze, la segona molar i, per últim…
medusa
Zoologia
Tipus d’organització que presenten els cnidaris, formada per individus de vida lliure i pelàgica que, en general, es reprodueixen sexualment.
El cos, anomenat ombrella a causa de la seva forma, té una cara superior convexa, l' exombrella, i una d’inferior còncava, la subombrella al mig d’aquesta sobresurt el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca La forma general és més deprimida que la del pòlip, i el cos té més quantitat de mesoglea, mentre que la cavitat gastrovascular és reduïda a un estómac, del qual surten els conductes radials, que conflueixen, en el vorell de l’ombrella, en un conducte marginal o circular Al caire de l’ombrella s’insereix una corona de tentacles, proveïts de cnidoblasts Molt sovint hi ha…
Castell de Bragacolls (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Hi ha notícia de l’existència d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existència d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’emplaçament exacte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina