Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
angular

angular: 1, de costats iguals; 2, de costats desiguals
© fototeca.cat
Tecnologia
Dit del perfil metàl·lic que té dues ales i una secció transversal en forma de lletra L.
pou
Tecnologia
Excavació generalment vertical i eventualment inclinada, feta en una mina des de la superfície del sòl o entre dues galeries per tal de permetre l’extracció de mineral i el pas d’una galeria a una altra o a les altres o a la superfície, facilitar la ventilació, etc.
La secció transversal dels pous sol ésser rectangular, en terrenys ferms i per a profunditats relativament petites, o circular, per a grans profunditats, en alguns casos superiors a 3 000 m, en terrenys esllavissadissos, quan travessen capes aqüíferes, etc, i el seu diàmetre, o els seus costats, sol ésser comprès entre quatre i vuit metres Hom anomena pou mestre el que arriba a la superfície del sòl, i segons que tingui per finalitat permetre l’extracció de mineral o facilitar la ventilació és anomenat, respectivament, pou d’extracció o pou de ventilació Els pous poden ésser…
serra de Mariola
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.
És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha pinedes, alzinars o…
perfil
Hidrografia
En l’estudi de les valls fluvials, gràfic que representa les fases o els estadis d’evolució.
El perfil longitudinal representa l’evolució de l’altura del llit d’un riu, des del lloc de naixement fins a la desembocadura o nivell de base principal El gràfic presenta un pendent que disminueix gradualment cap a la desembocadura Però, com que hi ha diferències de duresa de les roques del tàlveg, sorgeixen irregularitats —visibles en la corba— que són en realitat les ruptures de pendent, ràpids, cascades, contrapendents amb acumulacions lacustres, etc El perfil transversal , per contra —sentit de l’amplària de la vall—, és un tall que representa no solament la vall principal —…
David García i Torres
Art
Crític d’art i comissari d’exposicions.
Codirector i cofundador d’A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, és professor de la Universitat de Barcelona Collabora en diversos mitjans especialitzats com Bonart , El Cultural , Art Press , Lápiz , Papers dzArt , Lateral , Transversal , Untitled , i Circa i fou responsable del Butlletí del CASM entre el 2005 i el 2008 Ha estat comissari del Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona i ha fet exposicions a Objectif d’Anvers a Bèlgica, Bloomberg Space de Londres, Iconoscope de Montpeller, França, la Biennal de Pontevedra, el Palais de Tokyo de París, Macro de…
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de…
abreviació
Música
Signe que s’utilitza per a expressar en poc espai un element rítmic o melòdic més extens.
Per a repetir una mateixa nota s’escriu la figura que representa el valor total, amb unes línies que travessen el pal de la nota ex 1 a el nombre de línies indica si la subdivisió s’ha de fer en corxeres una línia, en semicorxeres dues línies, etc Si es volen repetir notes diferents alternativament s’escriuen les dues figures amb les línies necessàries entremig ex 1 b Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Per a abreviar l’escriptura de compassos sencers que es repeteixen s’utilitza una barra diagonal amb dos punts Aquesta barra, collocada en un compàs, indica que es repeteix el compàs…
la Torrassa
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), al límit amb el terme de Barcelona (la riera Blanca el separa del barri de Sants).
Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc , situat al NW amb qui conforma el districte II de la ciutat, i amb el més nou de la Florida, situat a l’W Al S, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat Els primers anys del segle XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de…
regió de Vic
Regió del NE humit de Catalunya, repartida entre l’Altiplà Central (comarca d’Osona) i el Pirineu Oriental (Ripollès).
Osona engloba per llevant fragments del Sistema Transversal i de la Serralada Prelitoral Correspon a la conca alta del Ter i a la capçalera del Congost, de tendència continental, com tota la plana de Vic La població 143 182 h 1981 2 173,48 km 2 65,8 h/km 2 és la més feble de la Catalunya oriental, però la més densa de la Catalunya interior L’increment màxim del darrer segle 63% sobre la del 1877 és la del vicenni 1950-70, després del qual sembla haver-se estagnat la industrialització, relativament forta tèxtil, metallúrgica, de la construcció i la fusta sobretot a les ciutats de Vic 30 057…
turmalina
turmalina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat complex d’alumini, amb bor, ferro, magnesi, etc.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, generalment en formes prismàtiques de secció transversal triangular Pertany al grup dels sorosilicats Presenta quasi sempre estries a les cares, segons la direcció de l’eix c Té una duresa de 7,5 i una densitat de 3-3,2, que augmenta amb el contingut de ferro El color generalment és negre o verd, bé que es poden presentar moltes varietats de color rosat i blau, i també és freqüent que presenti diverses coloracions situades concèntricament La varietat de color blau d’indi és anomenada indicolita La composició química de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina