Resultats de la cerca

La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…

El nom li venia originàriament de comandar de cent homes

Situació i presentació El terme municipal de Sant Pau de Segúries, de petita extensió 8,66 km 2 , confronta al N amb Camprodon, a l’E i S amb la Vall de Bianya Garrotxa, i a l’W amb Sant Joan de les Abadesses El municipi es troba a la vall del Ter, al punt d’unió de la vall de Sant Joan, a la qual pertany, amb la Vall de Camprodon Allargat de N a S, el terreny és suau i relativament pla prop de la vall del Ter, especialment a la banda esquerra, on es localitzen els conreus Això fa que sigui aquí on es concentri el poblament humà Al sector NW s’alcen diversos contraforts de la Serra Cavallera…

Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…

La branca de Lleida adquirí una certa importància amb Tomàs de Santcliment mort després del 1292, que comprà el 1249 a Guillem de Cardona el castell d’Alcarràs Segrià i rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d’Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell Urgell Al segle XIV els Santcliment residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més de la senyoria d’Alcarràs i Montagut, Sarroca de Lleida, Llardecans, Vilanova de Remolins i grans latifundis a Flix i la Palma Ribera d’Ebre, aquests darrers venuts a la ciutat de Barcelona el…

Fou escrita l’any 1763 pel prevere andorrà Antoni Puig, rector de les Caldes –actualment les Escaldes–, parròquia d’Andorra la Vella El títol complet de l’obra és Politar andorrà, que conté ab fácil méthodo la antiquitat, govern, religió, usos, preheminéncias, prerogatives, y privilegis de les Valls Neutres de Andorra Escrit per lo Rnt An Pg Preb de les Caldes per lo millor gobern de sos Patricis Tret de les sublimes Obres del Mlt Iltre Dr Anton Fiter i Rossell, Veguer de ditas Valls El Politar es compon de sis capítols el primer fa referència a la història d’Andorra…

Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…

El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…

A la corona catalanoaragonesa, la host reial era constituïda a requeriment del rei amb la publicació de l’usatge Princeps namque , i era integrada per tropes reials, senyorials host senyorial , municipals host veïnal , contingents dels ordes militars i cossos mercenaris i d’almogàvers Obligava tots els homes de 16 a 60 anys, que havien d’aportar vestit i armament propi, rebien un sou a càrrec del rei i no eren obligats a sortir fora del regne La seva reglamentació i estructuració data de Pere III de Catalunya-Aragó El lloctinent general era la màxima autoritat militar, i en absència seva,…

Fill de Ramon de Vilanova i Maria Lladró de Vidaure i net de Vidal de Vilanova Educat a la cort, fou conseller, camarlenc i algutzir de Pere III de Catalunya-Aragó, i actuà com a missatger entre el seu avi, malalt, i el rei durant les qüestions de la Unió valenciana 1347 Prengué part en la batalla de Mislata 1348 Anà en ajut d’Alfons XI de Castella al setge de Gibraltar 1349, però, descontent, en tornà Alfons es queixà d’ell i Pere III el feu empresonar, sense greus conseqüències Anà amb el rei a Sardenya 1354-55 Durant la guerra de Castella aconseguí de trencar el bloqueig castellà de…