Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
ramfàstids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, de 30 a 62 cm, que tenen el bec comprimit lateralment, alt, corb a la punta, més llarg que el cap i sovint tant com el cos, constituït per un teixit ossi molt esponjós, amb la ramfoteca de colors vius i les vores sovint dentades.
La llengua és tan llarga com el bec, prima, dura, força rígida i té tot de petites cerres a cada banda Al voltant dels ulls hi ha una zona de pell de color blau, i el plomatge és llampant, generalment negre o verd amb grosses zones roges, blanques, blaves o grogues Són sedentaris, s’alimenten de fruita, insectes, petits vertebrats i ous, no presenten dimorfisme sexual, nien en forats dels arbres i són fàcilment domesticables Habiten, en petits grups, a les selves americanes, des del sud de Mèxic fins al Paraguai i el nord de l’Argentina Comprèn 37 espècies, repartides entre els…
arbovirus
Biologia
Denominació genèrica dels virus que tenen artròpodes com a vectors.
És una denominació sense valor taxonòmic El nom prové de l’acrònim de l’anglès ARthropod-Borne-virus ‘virus transportat per artròpodes’ Són constituïts per ARN de cadena única, amb coberta protectora Els artròpodes mosquits i paparres no són afectats pels virus, els quals desenvolupen el cicle vital en els vertebrats que els primers parasiten Els arbovirus inclouen les famílies Flaviviridae , Togaviridae , Rhabdoviridae , Reoviridae i Bunyaviridae Hom n’exclou els gèneres Filoviridae i Arenaviridae, malgrat que provoquen malalties similars, com ara les febres hemorràgiques ,…
Carles Depéret
Geologia
Paleontologia
Geòleg i paleontòleg.
Es doctorà a París 1885 en ciències naturals i fou catedràtic de geografia física i de geologia a Marsella 1856 i a Lió Recorregué els Països Catalans, on estudià els lignits i els mamífers fòssils Es destaquen els seus estudis sobre els vertebrats del Terciari i la seva classificació del Quaternari, basada en l’eustatisme Fou membre de l’Académie des Sciences 1913, de París, i corresponent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Publicà Description géologique du bassin tertiaire du Roussillon 1885, Animaux pliocènes du Roussillon 1890 en collaboració amb A Donnezan, i…
ull

Tall esquemàtic de l’ull humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum.
Hi ha dues menes d’ulls els ulls composts i els ulls unitaris, propis dels cefalòpodes i dels vertebrats Els ulls composts consten d’un cert nombre d’unitats visuals, anomenades omatidis , separades per pigment La imatge de l’ull compost pot formar-se per juxtaposició, de manera que cada omatidi només rebi la imatge d’un tros molt petit del camp visual, i la imatge total resulta de la unió de totes les imatges parcials donades per cada omatidi, o per superposició, quan cada omatidi copsa la imatge de tot el camp visual, i així la imatge total resulta de la superposició de les…
ceratopsians
Paleontologia
Clade de dinosaures ornitisquis marginocefalis.
Aquests dinosaures han estat registrats des del Juràssic superior d’Àsia fins al Cretaci terminal d’Amèrica del Nord i Àsia Aquest clade comprèn les formes quadrúpedes amb banyes, i també altres grups que tenen en comú la presència de narius externes separades del marge ventral del premaxillar, un os rostral, un jugal que conté una gran expansió lateroventral, i un premaxillar en forma de bec de lloro Com a mínim algunes espècies de ceratòpsids, com ara la Centrosaurus , visqueren en bandades de centenars d’individus i esdevingueren molt abudants durant els últims milions d’anys del Cretaci…
Maria Lourdes Casanovas i Cladellas
Paleontologia
Paleontòloga.
Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l’any 1975 a la Universitat de Barcelona És especialista en mamífers del Terciari inferior Eocè i introduí a l’Estat espanyol l’estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils paleoicnologia Juntament amb altres investigadors ha portat a terme l’estudi dels dinosaures de la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques Ha publicat diversos articles de la seva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y Paleontología…
cucut

Cucut
© Gabriel Buissart
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, caracteritzat per tenir les plomes de la gorja i les de les parts superiors d’un color gris blau, les inferiors, blanquinoses amb ones de color gris fosc, i la cua, llarga, arrodonida, grisenca, tacada de blanc; la longitud total és d’uns 35 cm.
Quan vola hom el pot confondre amb l’esparver És una espècie arborícola, però a vegades hom la pot trobar en terrenys sense arbres El cucut és estès per tot Europa i s’alimenta d’erugues, insectes i petits vertebrats És característic d’aquesta espècie el parasitisme a què la femella sotmet els nius d’altres espècies d’ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis Els pares adoptius, sense adonar-se'n, o si més no sense que els importi el fet, alimenten amb molta cura la cria de cucut, que molts cops és, al cap de pocs dies després de nada, unes quantes vegades…
acantocèfals
Zoologia
Embrancament d’animals acelomats tripboblàstics, vermiformes, de simetria bilateral, sense tub digestiu ni aparells circulatori ni respiratori, endoparàsits d’hostes aquàtics o terrestres.
En general, tenen una longitud de 10 a 20 cm, que en alguns arriba a 60 cm Tenen una trompa anterior retràctil, característica del grup, proveïda de ganxos amb els quals es fixen a l’intestí dels hostes Presenten un gangli nerviós anterior, del qual surten dues llargues cadenes laterals Els sexes són separats, i en general les femelles són més grans que els mascles La larva es forma en el cos matern i passa per un hoste intermediari invertebrat artròpodes, on completa el seu desenvolupament Els adults viuen en el tracte intestinal de vertebrats peixos, ocells, mamífers…
esfenacodonts
Paleontologia
Grup de rèptils fòssils, que comprèn els pelicosaures proveïts de llargues apòfisis vertebrals que formen una mena de cresta curta (en l’esfenacodont) o de fins 1 m (en el dimetrodont).
Aquests animals, pertanyents al clade Pelycosauria inclòs dins dels Synapsida , es poden diagnosticar per la presència de dues autapomorfies l’existència de dents implantades en alvèols de gran profunditat i la possessió d’un maxillar que es troba inflat en la superfície interna i dorsal, amb relació a l’emplaçament de les dents caniniformes Un gènere de rèptil esfenacodont, Dimetrodon , es coneixia només al Permià d’Amèrica del Nord Recentment n'ha estat descrita per primera vegada una nova espècie, D teutonis , procedent del Permià inferior de Gotha, Alemanya central Aquesta troballa dóna…
arginasa
Bioquímica
Enzim que provoca la reacció d’hidròlisi:
i que actua també sobre les L-argines a-N- substituïdes.
Es troba present en molts teixits animals, i en concentració especialment elevada en el fetge de tots els vertebrats ureotèlics, i és al cap i a la fi l’enzim determinant de la producció d’urea com a metabòlit definitiu de la degradació de les proteïnes Intervé fonamentalment en el cicle de l’ornitina, proposat originàriament per Krebs, el qual explica la bioformació de la urea a partir del CO 2 respiratori i del NH 3 que resulta de les desaminacions biològiques L’arginasa, que és activable pel manganès i pel cobalt, ha estat obtinguda molt pura del fetge de cavall Hom n'ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina