Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
José Zapiola Cortés
Música
Compositor i director xilè.
D’origen humil i formació autodidàctica, és considerat un dels pares de la música xilena Inicià la seva carrera compositiva en el moment en què Xile començava a autoafirmar-se com a nació Zapiola, juntament amb M Robles, fou dels pocs músics nadius importants de l’època al seu país, ja que la gran majoria dels que hi eren actius provenien d’altres estats sud-americans o bé d’Europa A només vint-i-quatre anys dirigí l’orquestra del Teatro Nacional de la capital Dirigí també la capella de música de la catedral de Santiago, on deixà nombroses composicions…
Jacques Pierre Joseph Rode
Música
Violinista i compositor francès.
Fou deixeble de GB Viotti i André-Joseph Fauvel a París i debutà el 1790 El 1795 ocupà el lloc de professor de violí al Conservatori de París Aconseguí que la direcció del centre li concedís un llarg permís que aprofità per a emprendre una sèrie de viatges per Europa i el 1799 tornà a la capital francesa, on un any més tard fou nomenat violinista de la cort de Napoleó Del 1804 al 1808 estigué al servei del tsar Alexandre I de Rússia Un cop fora de Rússia i després d’una estada a París, emprengué una gira per l’Europa central durant la qual entrà en contacte amb L van Beethoven, de qui el 1812…
Dídac d’Arquer
Cristianisme
Religiós
Membre dels Arquer de Goscons , ingressà a l’abadia de Poblet l’any 1637 i, per raons polítiques, sembla que la incorporació a la comunitat fou gairebé clandestina Amb vint-i-quatre anys, passà d’arxiver a subprior, quan era abat Rafael de Llobera Ja com a prior, el 1642 fou enviat a la Barcelona a negociar amb el governador Josep de Margarit el retorn de les terres confiscades al monestir durant la guerra dels Segadors, però, en no obtenir resposta, l’any següent recorregué als consellers de Barcelona El 1673 fou nomenat mestre de novicis i…
Fundació Catalunya La Pedrera
Fundació instituïda l’1 de gener de 2013.
Té la seu a la Pedrera de Barcelona Fou creada per adaptar la Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa a la Llei 9/2012, de 25 de juliol, de modificació del text refós de la Llei de caixes d’estalvis de Catalunya És presidida per Germán Ramón-Cortés Els objectius de la Fundació se centren en l’atenció a les persones més vulnerables, l’impuls a la recerca, la protecció del territori, el foment dels hàbits d’alimentació saludable i la salvaguarda del patrimoni cultural mitjançant exposicions i tallers Entre altres equipaments culturals i…
Àlex Romaní Balcells

Àlex Romaní Balcells
FEDERACIÓ CATALANA D’AUTOMOBILISME
Automobilisme
Copilot de ral·lis.
S’inicià en el campionat Zanini Racing 1982 i debutà en el Campionat d’Europa el 1987 Participà per primera vegada en el Mundial de rallis WRC com a copilot de Luis Monzón 1991 Posteriorment fou copilot de Jesús Puras 1992-95, Luis Climent 1997-2001, Daniel Solà 2002-03 i Claudio Aldecoa des del 2005 en vehicles com un Mitsubishi Lancer, un Subaru Impreza, un Skoda Octavia i un Citroën Saxo Participà en cinquanta-tres rallis del WRC, en què aconseguí com a millor resultat la sisena plaça al Ralli de Catalunya 1992, i en quinze rallis de l’Europeu, en què aconseguí la…
Damià Vindel Marín
Rem
Palista d’aigües tranquil·les.
S’inicià al Club Antor-cha, i el 1997 fitxà pel Sícoris Club Destacà en categories inferiors i fou medalla de bronze al Campionat del Món júnior de 1000 m en K2 1999 Becat a la Residència Blume de Madrid, fou diverses vegades campió d’Espanya, especialment en les distàncies de 200 m, 500 m i 1000 m en K2 Fou vint-i-quatre vegades internacional amb la selecció estatal El 2001 debutà al Campionat d’Europa d’esprint en K2 i el 2002, al Campionat del Món d’esprint en K1 Participà en la prova de 500 m en K2 als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Guanyà la medalla de plata en la mateixa prova dels Jocs…
L’anyell místic
Políptic que consta de vint-i-quatre plafons de fusta pintats a l’oli entre el 1426 i el 1432 per Jan van Eyck; fa 370 × 495 cm i es conserva a Sint Baafs de Gand.
L’obra, que tingué una gran influència, és la primera de gran format de l’escola flamenca, i juntament amb les obres de Robert Campin, el seu punt d’arrencada L’autor posà al servei d’una idea teològica ben documentada un realisme escrupolós i una tècnica que juga amb la transparència de la pintura a l’oli per crear efectes de llum i de perspectiva aèria
acceptació de lletra de canvi
Economia
Dret mercantil
Acte pel qual el lliurat d’una lletra de canvi signa aquesta per assumir l’obligació de pagar-la quan arribarà el seu venciment.
Antigament, les lletres podien ésser acceptades verbalment —especialment a les fires— o bé posant-hi les mans al damunt, i és coneguda una ordinació de la ciutat de Barcelona, de l’any 1394 el primer antecedent català de la lletra de canvi, que disposava que es tingués per acceptada si aquell a qui fos presentada no manifestava la seva oposició dins les vint-i-quatre hores següents Però la llei uniforme de Ginebra del 1930 unificà, entre altres aspectes de la lletra de canvi, les formalitats de l’acceptació i actualment, aplicats els acords…
Karol Kazimierz Kurpinski
Música
Compositor i director polonès.
Fou la figura més important del nacionalisme musical i de l’òpera del principi del segle XIX a Polònia Estudià amb el seu pare, organista a Wloszakowice, i ben aviat guanyà anomenada com a director d’orquestra Esdevingué una de les figures centrals de l’activitat musical a Varsòvia, actiu en diferents societats musicals de tot Polònia Entre els anys 1824-40 fou el principal director de l’Òpera de Varsòvia, càrrec que li permeté representar nombroses òperes en polonès Des del 1819 fou mestre de la capella reial i el 1820 fundà la primera publicació…
Jacquet de Berchem
Música
Compositor flamenc.
Se sap que vers el 1530 era a Venècia Actuà com a mestre de capella a la catedral de Verona entre els anys 1546 i 1550 i estigué al servei del duc de Ferrara des del 1555 Contribuí de manera decisiva, juntament amb altres compositors flamencs i italians, a la definició del gènere madrigalesc, i publicà diverses colleccions de música religiosa i de madrigals a Venècia el 1546 aparegué un recull de vint-i-set madrigals a cinc veus, i el 1555 un altre de vint-i-quatre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina