Resultats de la cerca
Es mostren 543 resultats
Gustav Gröber
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Professor de la Universitat d’Estrasburg i fundador de la “Zeitschrift für romanische Philologie” a partir del 1877 Dirigí la publicació del Grundriss der romanischen Philologie Estrasburg 1888-1902 2a ed 1904-06, l’enciclopèdia que recull l’estat dels estudis de filologia romànica de l’època, una veritable summa de ciència positivista, encara vàlida en molts aspectes, on collaboraren una trentena d’especialistes d’arreu del món De formació neogramàtica, Gröber també estudià la història de la disciplina i s’interessà particularment pel fenomen de la diferenciació del llatí en diversos parlars…
Cerc
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), prop del límit amb l’enclavament de Bell-lloc, de la Seu d’Urgell, al sector NW del terme, a 872 m alt., i situat a la dreta del riu de Cerc, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant nord-occidental del cap de la Fesa.
L’església, dedicada a sant Just i sant Pastor, és romànica, d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, sense arcuacions Hom fa la festa major al juny La villa Cerco és documentada el 863 i tenia 40 h el 2001 El topònim prové del llatí quercus llatí vulgar cercu Formà municipi independent fins el 1970, en què fou annexat al d’Alàs, i rebé el nom oficial d'Alàs i Cerc L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Artedó antic cap, la Bastida d’Hortons, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Banat, l’antic mas i terme de Sant Miquel i el santuari de Sagàs
italià
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica pertanyent al grup de la Romània oriental.
És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema…
i
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Novena lletra de l’alfabet català, anomenada i.
La I llatina deriva de la iota grega occidental a través dels alfabets itàlics Des de l’època clàssica la I és constituïda per un sol pal vertical Té reforços estètics inferior i superior, que desapareixen, però, en les formes cursives En aquestes formes apareix, per un costat, l’atac inicial, que prové sovint del nexe amb la lletra anterior per l’altre, la cueta inferior cap a la dreta, que no és, però, constant La forma allargada superior, simplement estètica de primer, esdevé amb el temps privativa de la inicial de paraula en les escriptures nacionals i precarolines La I allargada per sota…
plant
Literatura
Gènere poètic derivat del planctus llatí medieval, cant funeral destinat a lamentar la mort d’alts personatges polítics i religiosos que requeria una estructura de continguts i composició força estricta.
Les literatures en vulgar ampliaren la seva destinació a personatges menys rellevants i a variats esdeveniments públics infausts i a la passió i mort de Crist —vistes a través de Maria— i al traspàs de màrtirs i sants El plant català pot considerar-se com a autònom del planh provençal gènere regit per mòduls força precisos i que lamenta la mort de protectors, dames o amics del trobador hom pot esmentar Augats, seyós qui credets Déu lo Payre , el Plant de la Verge de Ramon Llull, el Plant per la mort del reverent cardinal de Tolosa de Joan Basset, el Plant fet per la mort del rey…
Francesc de Pertusa
Cristianisme
Literatura
Teòleg.
Era cavaller i seglar El 1440 acabà d’escriure un Memorial de la fe catòlica o cristiana , obra teològica dividida en tres tractats, a través dels quals s’exposen les raons demostratives dels dogmes de la fe cristiana Es tracta d’una obra feixuga que sembla que tingué, però, una certa difusió —és citada per Jaume Roig— entre els autors esmentats figuren sant Tomàs, Ricard de Sant Víctor, sant Agustí i Duns Escot Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Rubio, JE 1999 “La fe raonada en una summa en vulgar del XV el Memorial de la fe…
,
apocinàcies
Botànica
Família de contortes integrada per uns 180 gèneres que comprenen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint enfiladisses, la majoria de les quals són intertropicals, bé que algunes arriben a la regió mediterrània i àdhuc a l’Europa mitjana.
Presenten fulles enteres, oposades flors regulars, hermafrodites, sovint ben grosses, de color blanc, molt oloroses, agrupades en inflorescències cimoses L’ovari és superior, bicarpellar amb un o dos lòculs, cadascun dels quals té de dos a nombrosos òvuls anàtrops El fruit en dos follicles és una baia o càpsula Força espècies són proveïdes de tubs lactífers, generalment amb substàncies tòxiques d’altres, concretament d’algunes llavors, se n'extreuen glucòsids cardíacs Les apocinàcies són utilitzades com a plantes ornamentals i com a productores de làtex Apocinàcies més destacades Nom…
El talp cec
El talp cec Talpa occidentalis és una espècie endèmica de la península Ibèrica Un cop contrastades les cites indirectes, i després d’haver descartat les que el confonien pel nom vulgar amb altres espècies, als Països Catalans s’han mantingut les cites de talp cec a la serralada Ibèrica Gúdar i Javalambre i a la Vall d’Aiora, on també hi pot haver confusió nominal amb el talpó comú Microtus duodecimcostatus i on localment se l’anomena topo De fet, però, cal dir que només hi ha una observació confirmada de l’espècie, concretament una del 1993 corresponent a un exemplar trobat…
xipella
Lingüística i sociolingüística
Varietat de parlar que s’estén entre el català oriental i el català nord-occidental.
Els punts més representatius d’aquesta franja són a l’Alt Urgell Tuixén, la Segarra les Oluges i la Conca de Barberà l’Espluga de Francolí Aquests parlars, tot i participar de les característiques generals del català oriental confusió de o i u àtones en u , neutralització de a i e en /e/ neutra, obertura de Ẹ del llatí vulgar en /ę/, posseeixen un tret singular, que és el pas a i de la e final així, diuen cànim 'cànem’, pari 'pare’, àpit 'àpat’, quinzi 'quinze’, diin 'diuen’, cantis 'cantes’, cantarís 'cantaries’ igualment passen a - is els antics plurals en - es vilis 'viles’,…
ball rodó
Dansa i ball
Forma de ball col·lectiu en el qual els balladors, formant rodona i agafats de mans, van voltant en un sol sentit o bé alternant tots dos sentits.
Ha estat practicat per gairebé tots els pobles, primitius i civilitzats La sardana n'és un exemple, entre els més evolucionats de tècnica coreogràfica Moltes danses religioses no han estat sinó simples balls rodons, a vegades al voltant d’algun objecte simbòlic El Llibre vermell de Montserrat ha fet arribar, des del s XIV, un testimoniatge de la Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó , i d’un Cant de l’Ave Maria a ball rodó Al Principat, entre la pagesia, han estat molt populars els balls rodons entorn d’un arbre ball de l’arbre, d’un foc la nit de Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina