Resultats de la cerca
Es mostren 3338 resultats
Andrzej Wajda

Andrzej Wajda
© Kyle
Cinematografia
Director cinematogràfic polonès.
El 1949 abandonà els estudis de belles arts a Cracòvia i s’incorporà a l’escola de cinematografia de Łódź, on es formaren també Roman Polański i Krzysztof Kieślowski El 1955 debutà amb Pokolenie ‘Generació’, 1955, sobre l’ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial, que assenyalà el centre de tota la seva filmografia posterior la història recent de Polònia Amb un estil no exempt d’un cert barroquisme, aconseguí molt aviat projecció internacional amb títols com Kanał 1957 premiat a Canes, Popiół i diament ‘Cendres i diamants’, 1958, Samson 1961, Popioły ‘Cendres’, 1965, Polowanie na muchy ‘La…
La punta de la Móra
El bosc de la Marquesa, immediat a la punta de la Móra, es conserva com a testimoni molt notable del savinar litoral, una comunitat ben rara als Països Catalans continentals Ernest Costa La punta de la Móra 28, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Al nord del cap de Salou, entre la punta de la Creueta i Tamarit, s’estén una petita àrea litoral de tipus rocallós, notable en el context del Principat La punta de la Móra és dels pocs espais costaners del migjorn català que s’ha deslliurat de la febre urbanitzadora iniciada els anys seixanta, i…
La festa de l’os
L’os és reverenciat per tots els pobles de la taigà, d’Escandinàvia al Japó, d’Alaska fins al Quebec Se l’anomena el ‘senyor del bosc’, l’‘animal savi i sagrat’, el ‘vell d’urpes esmolades’, o més familiarment l’‘avi’ o el ‘bru’ Se suposa que l’os tot ho sent i tot ho comprèn Per això, a l’hora de caçar-lo, se’n parla de manera allegòrica i en veu baixa I abans de matar-lo dins del cau, el desperten, per respecte Un especial interès ritual tenen les relacions dels siberians amb els ossos de la taigà Antigament, per exemple, quan els evenkis s’atansaven al cau de l’os, cridaven…
illes Salomó
Arxipèlag
Arxipèlag de la Melanèsia, al Pacífic sud-occidental, format per una doble alineació NW-SE.
Les illes principals són Bougainville, Lauru Choiseul, Bogotu Santa Isabel, Mala Malaita, Guadalcanal, Makira San Cristobal, Buka i New Georgia 39061 km 2 Totes pertanyen a l’estat de Salomó , excepte Buka i Bougainville, que amb altres illes menors formen una regió autònoma de Papua Nova Guinea La majoria d’illes són d’origen volcànic i molt muntanyoses 2440 m a Guadalcanal, algunes de les petites són corallines Hi ha volcans actius Balbi 2743 m i Bagana 1999 m a Bougainville Clima equatorial amb escassa oscillació tèrmica estacional i molt humit, amb el màxim de…
Paraíba
Divisió administrativa
Estat del Brasil centreoriental.
La capital és Joao Pessoa Limitat al N amb Rio Grande do Norte, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb Pernambuco i a l’W amb Ceará Té terrenys molt trencats i muntanyosos a la zona oest forma part de l’escut brasiler i a la part est forma una plana fins a la mar Regió molt àrida a la part interior 279 mm de pluja anuals contra els 1 500 mm a la costa Les temperatures són càlides La vegetació és de bosc, de sabana o d’espinar, segons el clima Agricultura intensiva cotó, canya de sucre, cereals, cafè, coco i tabac Petita indústria relacionada amb l’agricultura sucre, teixits
Tocantins
Divisió administrativa
Estat del Brasil.
La capital és Palmas do Tocantins 24 261 h est 1991 Situat a l’altiplà brasiler, és recorregut, de S a N, pels rius Tocantins i l’Araguaia, que delimita la frontera oest amb els estats de Mato Grosso i Pará Llevat de l’extrem nord, el clima és subtropical, amb poques variacions estacionals És cobert d’una vegetació de sabana arbrada i també de bosc La població és majoritàriament mestissa i la densitat és baixa 3,6 h/km 2 el 1995 Hi ha jaciments de bauxita, or i estany Les ciutats més importants són Araguaína i Gurupi Tocantins fou creat el 1988 en segregar la porció septentrional…
Zuberoa
Comarca de l’extrem nord-oriental del País Basc, en territori de l’Estat francès, que forma part del departament francès dels Pirineus Atlàntics.
Correspon a la vall del gave de Maule o de la Saison, afluent del gave d’Auloron, formada pels gaves de Larrañe i de Santa Grazi, que neixen al pic d’Orhi també comprèn la part oriental del bosc d’Irati L’alta Zuberoa, entre Atharratze Tardets i la frontera amb l’Estat espanyol, és una zona de gorges, penya-segats i boscs i despoblada, mentre que la vall mitjana de la Saison és àmplia, fèrtil i poblada Produeix blat de moro, patates i farratge Hi ha ramaderia bovina i ovina Té energia hidroelèctrica Hi és també important el turisme hi ha estació termal a la capital i principal…
el Viver
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès a la vall mitjana de la Matassa i dels seus afluents, per la dreta, que davallen del coll de l’Espinàs (1000 m alt), que comunica aquesta vall amb l’alta vall de Sornià.
El sector meridional del terme, el més muntanyós, és cobert de bosc i de matollar La superfície agrícola 11% del terme es limita a 133 ha, amb predomini de la vinya 106 ha, 19 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 17 ha de pastures i farratge, 2 d’hortalisses i 1 de pomeres El cens ramader és de 315 caps de bestiar oví i 21 de cabrum El poble 112 h agl 1982 426 m alt és situat en un coster que domina, per la dreta, la vall de la Matassa Damunt el poble hi ha les restes de l’antic castell del Viver L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia
República dels Tàtars
Divisió administrativa
República federal de Rússia.
La capital és Kazan’ És centrada per la confluència del Kama amb el Volga La població és composta per tàtars 48% i russos 44% Els boscs ocupen el 16% del territori al SE hi ha bosc estepa Té indústria química cautxú sintètic, plàstics, adobs minerals, etc, construccions mecàniques i indústria del metall equipaments per a la indústria química i petroliera, compressors, cuines de gas, aparells mèdics i d’automatització, etc, lleugera, alimentària i de material per a la construcció Hi ha també conreu de cereals blat, sègol, mill, pèsols, fajol, conreus industrials bleda-rave sucrera…
Fórnols de Matarranya
Municipi
Municipi del Matarranya, a la zona muntanyosa que separa les valls del Guadalop i del Matarranya (941 m d’altitud màxima, a l’extrem meridional del terme), que forma la capçalera del barranc de les Canals, afluent del Matarranya per l’esquerra.
Una gran part del terme és ocupat per bosc de pins i matollar L’agricultura, al fons de les valls, és predominantment de secà i és dedicada sobretot a les oliveres Hom hi conrea també vinya, ametllers i cereals Hi ha molins d’oli La vila 164 h agl 1981 706 m alt és al cim d’un serrat A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet L’església parroquial és dedicada a santa Maria Prop seu hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols El 1971 fou agregat al municipi de la Freixneda, però el 1982 hom l’ha tornat a segregar