Resultats de la cerca
Es mostren 68659 resultats
air
Música
Terme (literalment ’aire, cançó') usat a França i Anglaterra a partir del segle XVI com a sinònim de tonada o cançó.
El seu significat, però, varia considerablement segons el context i l’època A França, inicialment s’aplicà a la cançó per a una veu amb acompanyament de llaüt Sovint anava seguit d’un qualificatiu que n’indicava el caràcter air tendre , per a un text sentimental, air à boire , per a un text lleuger, etc En l’òpera, el ballet i la cantata dels segles XVII i XVIII, s’aplicà tant a la música vocal com a la instrumental
jurat mixt de treball
Història del dret
Organisme creat per Largo Caballero, com a ministre de treball, per decret del 7 de maig i després per llei, pel novembre del 1931.
Format per representacions patronals i obreres, era encarregat de la resolució de totes les qüestions de salaris i de condicions dels contractes de treball, tant en la indústria com en l’agricultura el president, en cas de no haver-hi acord entre les parts, era nomenat directament pel ministeri Els anarcosindicalistes no l’acceptaren, i això provocà conflictes difícils al Principat, com el del port de Barcelona els mesos de juny-juliol del 1931 Tanmateix, hi hagué 14 jurats mixts a la província de Barcelona, que el 1932 pronunciaren 2200 judicis, i el 1933, any en…
patró | patrona
Transports
Persona que comanda una embarcació menor, com una barca de pesca o un vaixell de cabotatge.
Té les mateixes obligacions, responsabilitats i atribucions que un capità, del qual es diferencia només, des d’un punt de vista administratiu, per la mena d’embarcació que pot comandar El patró de primera pot governar embarcacions de l’anomenat cabotatge nacional fins a 400 tones de registre brut, i de gran cabotatge , fins a 200 tones de registre brut i el patró de segona pot governar embarcacions de l’anomenat cabotatge nacional fins a 150 tones de registre brut i passatgers en un nombre inferior al de tripulants El patró de pesca està facultat per a comandar embarcacions de pesca de…
cordats

Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit…
amfictionia
Història
Lliga de dotze ciutats estat gregues al voltant d’un santuari, reconegut per totes com a cap i protecció divina.
La lliga administrava el santuari, n'organitzava els jocs, arbitrava conflictes entre els membres i creà un esperit de collaboració entre ciutats que fou l’origen del panhellenisme, però també de les guerres sagrades i de la intervenció macedònia Tot i que avui és usat com a terme comú per a totes les lligues gregues d’aquesta mena, originàriament era exclusiu de la més famosa, la formada al voltant del santuari de Demèter, a Antela Tessàlia Reunia els tessalis, beocis, doris, jonis, locres, aqueus de Ftia, malles, foceus, dòlops, magnesis i eniesos Hi hagué d’altres amfictionies…
as
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat base del sistema monetari romà, per a les sèries de coure o de bronze; comprenia dotze unces, com la lliura.
El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de…
pèntada
Música
Acord de cinc notes, també anomenat acord de 9a, que té com a elements constitutius la fonamental, la 3a, la 5a, la 7a i la 9a.
Pot tenir una morfologia bastant diversa en funció de l’acord tètrada que li serveix de base No fou reconegut com a acord fins al Romanticisme ja que, fins aleshores, s’havia considerat la 9a com una nota estranya que ocupava el lloc de la 8a i no com un element dissonant que requereix preparació i resolució però propi de l’acord Si bé, des del punt de vista teòric, es pot construir sobre qualsevol grau de la tonalitat, en la majoria dels casos es forma sobre el V amb la morfologia d’acord de 7a de dominant més una 9a generalment major, però que també…
residu dels aliments
Alimentació
Característica analítica dels aliments que és definida com les substàncies que resten després de tractar-los amb àcids o àlcalis diluïts.
Fonamentalment són cellulosa i lignina i coincideixen en part amb el residu de les racions , característica nutricional que consisteix en les substàncies no digeribles però necessàries per al funcionalisme intestinal cellulosa, lignina, hemicelluloses, pectina Són rics en residu els cereals i les farines integrals, les patates, els llegums i la fruita seca i altres fruites La manca de residu en una ració per un excés d’aliments refinats ha estat relacionada amb certes malalties, tals com trastorns coronaris, diabetis, obesitat, etc
annonari
Història
Funcionari de l’estat romà que tenia cura de la recepció, administració i distribució de l’annona com a autoritat superior.
N'hi havia un a Roma i un altre a Cartago i tenien jurisdicció civil i penal sobre els subordinats Constantí donà a aquest funcionari el títol de Clarissimus El prefectus annonae tenia a les seves ordres els appossitores , coneguts també per annonarii , com a més immediats, els mensores , encarregats d’abastar els mercats públics, i els administradors de l' arca frumentaria , que tenien cura de la venda dels queviures a baix preu i de llur distribució gratuïta entre els pobres
heterofònic
Música
Dit del so d’espectre complex produït per alguns instruments -sobretot melòdics- que es percep com una barreja de sons simultanis.
S’obté mitjançant digitacions especials o forçant el vent en la majoria dels instruments de vent Generalment es tracta de sons parcials parcial no harmònics simultanis, de tessitures o timbres contrastats, produïts amb prou intensitat per a ser captats com a conjunts de sons diferents, a diferència dels harmònics que formen el timbre, els quals tendeixen a fondre’s en un únic so Actualment susat en la composició, per la qual cosa ha calgut crear noves formes de notació per a expressar-los