Resultats de la cerca
Es mostren 4082 resultats
Eivissa
Historiografia catalana
Revista fundada a Eivissa al mes de març del 1944 amb el nom d’Ibiza, i rebatejada als anys setanta com a Eivissa.
Entre el 1944 i el 1950 fou editada per la Societat Cultural i Artística Ebusus Del 1950 al 1971, se n’encarregà l’Instituto de Estudios Ibicencos, creat el 1949 depenent del CSIC Durant la seva història ha mantingut una periodicitat com a mínim anual, tot i que, almenys teòricament, des del 1972 esdevingué semestral Aquest ritme d’aparició pública només esdevingué regular a partir dels anys norantaGradualment, l’objectiu de publicar les collaboracions literàries que havia caracteritzat la primera època donà pas, en la segona, a la preferència per les obres de recerca, bàsicament…
Cantilena
Literatura catalana
Llibre de poesies de Josep Sebastià Pons publicat l’any 1937.
Desenvolupament enciclopèdic El recull marca un canvi de direcció respecte a la poesia anterior de l’autor i representa la seva entrada definitiva en un període de maduresa El poeta passa d’una creació de to popularitzant en la qual predominava la idealització del passat personal, però molt lligat a la terra d’infantesa, el Rosselló a una poesia més interioritzada i que s’apropa, pels seus procediments, a la tradició simbolista i postsimbolista Josep Sebastià Pons no hi tracta temes aliens a la seva poètica hi apareixen la natura, el cicle de l’any, el paisatge, la vida humil, però ara es…
Poesies completes de Marian Aguiló
Literatura catalana
Títol amb què el 1925 Francesc Matheu publicà una part representativa de l’obra poètica de Marià Aguiló, molta de la qual dispersa.
Desenvolupament enciclopèdic El primer volum inclou “Esplais de jovenesa” que reprodueixen en gran part uns anteriors “Records de jovenesa”, 1900, publicats a cura del fill de Marià, Àngel Aguiló, bàsicament de poemes amorosos escrits als anys quaranta, i “Llibret d’aniversaris”, recull de composicions escrites del 1844 al 1885 en memòria de la mare del poeta, morta en plena joventut, i d’un valor molt desigual El segon, segurament el més interessant, inclou dues obres el “Llibre de la mort” obra apareguda ja el 1898, a cura d’Àngel Aguiló, en un volum que incloïa també l’…
Josep Iglésies i Fort
Literatura catalana
Narrador i assagista.
Vida i obra Exercí bàsicament de geògraf i d’historiador De ben jove escrivia a la “Revista del Centre de Lectura” i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta curiositat intellectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques el de 1365-70 1961-64, el…
La vall Ferrera i la vall de Cardós
Panoràmica des de l’estany de Naorte cap a llevant, amb els abruptes vessants dels Guins de l’Ase i els pics de Sotllo i dels Estanys Aquests cims formen part del mateix conjunt muntanyós que la pica d’Estats, màxima alçada del Principat de Catalunya Xavier Moreno La vall Ferrera i la vall de Cardós 22, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Per damunt de la població de Llavorsí, les valls d’Àneu, Cardós i vall Ferrera, d’orientació predominant N-S, són els tres eixos bàsics sobre els quals s’estructura l’Alt Pallars Les dues darreres, integrants d’aquest espai, són…
El riu Ebre (tram Riba-roja-Amposta)
Illa fluvial, sota Móra d’Ebre La intensa explotació de les fèrtils terrasses i vores del riu ha fet que les millors mostres de vegetació de ribera es localitzin bàsicament a les illes i els bancs de sediments de formació recent ECSA El tram Riba-roja-Amposta de l'Ebre 26, entre els principals espais naturals del sistema litoral català L’Ebre se singularitza pel fet de ser l’únic gran riu dels Països Catalans, i això es manifesta tant en el paisatge que afaiçona com en les comunitats biològiques que acull Entre la presa de Riba-roja i Amposta, on comencen les terres deltaiques, té un…
raça paleomongòlida
Antropologia física
Raça del grup xantoderm els representants de la qual són braquicèfals de talla baixa, pell d’un groc bru, cara ampla i arrodonida, nas ample i ulls oblics amb plec palpebral o no, que ocupa bàsicament el SE d’Àsia i el Japó.
resines acríliques

Propietats físiques dels esters acrílics
Química
Resines bàsicament formades pels polímers i copolímers dels èsters dels àcids acrílic i metacrílic, bé que els polímers i copolímers d’aquests àcids, juntament amb els de l’acrilamida i les seves amides substituïdes, presenten també certes propietats de caràcter de resina acrílica.
Els monòmers dels èsters acrílic acrilat i metacrílic metacrilat, malgrat ésser productes intermediaris, són destinats a la conversió de polímers i copolímers, que és llur reacció i aplicació més important La gran varietat d’alcohols que poden intervenir en el grup èster i la facilitat de copolimerització dels èsters acrílics amb ells mateixos o amb monòmers de tipus vinílic, ofereixen un assortiment de productes molt nombrós, variat i complex Aquests productes exhibeixen unes característiques de transparència, resistència química a la llum i a la intempèrie similars en tots…
triliteralisme
Lingüística i sociolingüística
Característica de l’estructura lèxica de les llengües semítiques segons la qual les diverses arrels dels mots consten bàsicament de tres fonemes (expressats per tres lletres consonàntiques), als quals són afegits d’altres fonemes per a constituir les altres formes gramaticals i lèxiques.
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…