Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
Pisa
La Piazza del Duomo, amb la catedral, dels segles XI i XII i la torre inclinada, començada el 1173 i acabada al segle XIV
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Antic port medieval situat a la vora de l’Arno, a uns 12 km de la desembocadura, al centre d’una àmplia plana alluvial, conserva encara el paper de nus de comunicacions Juntament amb una tradicional artesania, té indústries tèxtils, farmacèutiques i del vidre Té aeroport internacional Ciutat d’origen discutit, tingué importància ja en època romana La dominació d’ostrogots i llombards en retardà el desenvolupament, ja que, arrossegant-la en llurs enfrontaments amb Bizanci, tallà les seves relacions comercials amb l’Orient i, mentre els ports de la Itàlia meridional florien sota el domini…
Josep Lleonart i Maragall
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall , el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la influència del…
,
coreografia
Dansa i ball
Art de compondre ballets o danses anotant les figures i els passos dels solistes i dels grups, harmonitzats amb la música i altres elements de l’espectacle.
La primera notació coreogràfica —molt rudimentària— de què hom té notícia és continguda en el Llibre Vermell de Montserrat La coreografia dels primers ballets francesos, anglesos i italians del s XVI s’ha perdut i avui no pot ésser reconstruïda si no és a base de deduccions corroborades pel testimoniatge dels documents contemporanis Sembla que consistien en un passeig o una sèrie de passos que seguien un traçat determinat les evolucions concloïen sovint formant les lletres de l’alfabet o el nom del rei o del personatge al palau del qual eren executats La primera escola sorgí a Milà, formada…
escola veneciana
Venècia , de Il Canaletto (1697-1768), un dels màxims representants de l’últim període de l’escola veneciana
© Corel Professional Photos
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Venècia del segle XIV al XVIII.
Durant el s XIV i fins a mitjan s XV es mantingué a tot el Vèneto la tradició bizantina o maniera greca que s’havia desenvolupat i enriquit amb noves aportacions des de l’alta edat mitjana La influència, primer, de l’escola florentina a través de l’obra que Giotto executà a Pàdua i l’acceptació, després, de l’estil gòtic internacional, introduït a Venècia per Gentile da Fabriano, determinaren el canvi de direcció dels artistes venecians cap a les formes renaixentistes Entre els representants d’aquesta primera etapa cal citar Paolo i Lorenzo Veneziano, Iacobello del Fiore, Iacopo i Gentile…
ase
ase
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d’aspecte semblant al cavall, però de dimensions més petites (1,5 m d’alçada en general).
Té les orelles molt llargues, el cap relativament gros, les peülles comprimides i les cerres del coll i de la cua molt més curtes que les del cavall El pelatge pot variar de tons, des del color gris fins al rogenc tenen una franja negra llarga, estreta i discontínua al dors, sovint complementada per unes franges escapulars i per taques a les potes Els ases solen viure de 30 a 40 anys, durant una vintena, o un poc més, dels quals són explotats com a animals de càrrega Llur crit s’anomena bram Els ases femelles reben el nom de someres i els ases llavorers el de guaràs Són animals pacients i…
Gaspar Remisa i Miarons
Gaspar Remisa i Miarons
© Fototeca.cat
Economia
Banquer.
De família modesta, passà a Barcelona, on s’enriquí ràpidament amb el comerç de queviures i el 1812 ja era un assentador important que assegurava els proveïments de la ciutat La seva collaboració amb els francesos no li impedí de cooperar, quan Ferran VII recuperà el poder, amb el capità general F J Castaños secundà les seves iniciatives, com la creació d’una societat d’accionistes que regís el Teatre de la Santa Creu, per tal de millorar-hi les representacions d’òpera italiana i teatrals Malgrat la crisi dels anys 1817-23, aconseguí de mantenir la seva fortuna El 1822 es casà amb Teresa Rafo…
Ruggero Leoncavallo
Música
Compositor italià.
Vida Fill d’un magistrat, el 1866 entrà al Conservatori de Nàpols, on estudià amb L Rossi composició, B Cesi piano i M Ruta harmonia fins el 1874 Dos anys després compongué la seva primera òpera, Chatterton , de la qual també havia escrit el llibret Després de treballar com a professor i pianista per França i Anglaterra, es traslladà a Egipte gràcies als contactes d’un oncle seu que el collocà a la cort reial del Caire A causa de la invasió anglesa del 1882, hagué de deixar el país i marxà a París, on fou pianista de cafè Allà conegué el baríton Víctor Maurel, el qual li aconseguí un…
,
Joan Boscà i Almogàver
Portada de la primera edició de les obres de Joan Boscà i Almogàver (1543)
© Fototeca.cat/IMHB
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El…
,
El Europeo
Setmanari
Historiografia catalana
Setmanari barceloní en castellà, subtitulat Periódico de ciencias, artes y literatura, aparegut, el dissabte, entre el 18 d’octubre de 1823 i el 24 d’abril de 1824.
S’imprimí a la impremta de Torner, la mateixa que el 1821 donà a llum la revista d’Ignasi Sanponts Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes Volgué mantenir-se al marge del debat polític conjuntural, però l’adscripció dels seus redactors era clarament liberal Abordà una temàtica àmplia, des de les ciències fins a la filosofia, passant per la literatura i l’estètica Els seus redactors foren el professor alemany Carles Ernest Cook, que havia estat mestre de Mateu Orfila a Menorca els refugiats liberals italians Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i els intellectuals…
,
Les Comunitats Catalanes de l’Exterior i la Generalitat. 2007
La Generalitat de Catalunya té 8 oficines del govern fora dels límits territorials de l’administració de la Generalitat, 38 Centres de Promoció de Negocis del COPCA, 3 oficines del CIDEM, 5 oficines de l’ICIC, i ha reconegut 114 Comunitats Catalanes a l’Exterior L’ACCD actua de forma prioritària en 7 estats del Tercer Món, i com a mediadora en 5 conflictes a Colòmbia, Sàhara Occidental, Bòsnia i Hercegovina, Palestina i Timor Oriental Organismes dependents de la Generalitat arreu del món 2007 Les oficines del govern Les 8 oficines del govern de la Generalitat de Catalunya es localitzen així 3…