Resultats de la cerca
Es mostren 3763 resultats
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
arrodoniment
Fonètica i fonologia
Fenomen particular, de l’anomenada labialització, que consisteix en una prominència activa dels llavis en la realització de certs fonemes, pròpiament arrodonits, o d’altres no arrodonits per influència immediata d’algun que sí que ho és.
biblioteconomia
Arxivística i biblioteconomia
Disciplina que estudia l’organització i l’administració de les biblioteca
, amb particular atenció als mètodes de catalogació i ordenació dels fons bibliogràfics (llibres, opuscles, publicacions periòdiques, manuscrits, microfilms, etc) per tal de facilitar-ne l’ús.
A l' organització pertanyen els criteris sobre la disposició dels locals magatzems dipòsit dels fons un cop ordenats i classificats, sales de lectura, d’estudi i de consulta, departament del personal administratiu sobre les etapes que recorre cada unitat bibliogràfica des de l’entrada a la biblioteca fins que resta a disposició del lector adquisició de material bibliogràfic d’acord amb l’especialitat de cada biblioteca, catalogació per a identificar cada unitat bibliogràfica i la seva collocació en la biblioteca sobre la distribució del material catalogat en els magatzems o en les sales de…
Sant Martí (Caçà de la Selva)
Art romànic
Situació A Caçà de la Selva s’hi arriba per la carretera que va de Girona a Sant Feliu de Guíxols L’església parroquial de Sant Martí està situada al centre de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG896375 MLIC Història El lloc de Caçà és esmentat l’any 914 “ villa Caciano ” La primera notícia sobre l’església de Sant Martí és la donació de què fou objecte l’any 1019 a la seu de Girona, per tal de dotar la canònica Tanmateix l’any 1159 l’església era evacuada per Arnau de Llers a la canònica i el 1172 el bisbe de Girona Guillem de Monells la tornà a lliurar a la canònica gironina L’any 1246…
Paleontologia 2011
Paleontologia
Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’aquests artròpodes…
Paleontologia 2010
Paleontologia
Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…
Física 2009
Física
Els sensors de les càmeres digitals són una evolució dels dispositius d’acoblament de càrrega foto inferior inventats per Kao, Boyle i Smith © Canon / NASA Fer una foto amb una càmera digital o enviar-la per correu electrònic són unes accions molt quotidianes avui, que es troben al capdavall d'un llarg procés tecnològic que arrenca de les recerques dels guardonats amb el premi Nobel de física del 2009 Charles K Kao d'origen xinès, però que féu la recerca premiada quan treballava al Regne Unit, i Willard S Boyle i George G Smith dels laboratoris Bell Els nord-americans van ser els inventors, l…
Dona i família en la societat andalusina
Dona alimentant un nadó, pica de Xàtiva, segle XI MAX / GC El corrent historiogràfic anomenat tradicionalista o continuista ha intentat evidenciar la permanència de les estructures profundes de la civilització hispànica a través dels canvis polítics i religiosos que van afectar la Península de l’època romano-visigòtica en endavant Aquest corrent insisteix en la llibertat singular, difícil de relacionar amb els costums islàmics, de què gaudien les dones a la societat andalusina Segons Claudio Sánchez Albornoz, la dona andalusina va gaudir “d’una consideració i d’un respecte propis de la…
Avinyó

Vista de la ciutat d'Avinyó, amb la catedral al fons i el Roine a primer terme
© Guy Verville / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine.
Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la seva història El rocam que li donà…
fase

Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor (TA i TB. punts d’ebullició d’A i B); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic (TA i TB. punts de fusió d’A i B); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari són anomenats…