Resultats de la cerca
Es mostren 1579 resultats
Articles
L’apostrofació S’escriu l’article apostrofat en els casos dubtosos següents Davant d’abreviatures, d’acord amb la normativa l’adapt l’adaptador, l’esq l’esquerra, l’Illtre Sr l’Illustre Senyor Però la illustr la illustració, la urb la urbanització Davant de sigles llegides com acrònims apostrofem l’article definit d’acord amb la normativa, atenent al gènere de la sigla Davant de essa líquida només apostrofem l’article definit masculí l’IEC, l’OMIC, l’START l’Strategic Armament Reduction Treaty, l’ONU, l’URSS, la IUPAC, la SFIO la Section Française de l’Internationale Ouvrière, la UEC Davant…
Castell d’Alcarràs
Art romànic
Situació Estructures de l’antic castell que apareixen sota el mur nord de l’església parroquial, ja que foren aprofitades com a basament en la construcció del temple ECSA-JI Rodríguez Les restes del castell d’Alcarràs es troben a l’església parroquial d’aquesta població, que es va bastir sobre les seves ruïnes Mapa 32-15 388 Situació 31TBG935045 El poble d’Alcarràs és situat 10 km al sud-oest de Lleida per la N-II, prop del marge dret del riu Segre La seva situació estratègica ve donada per la seva condició de punt limítrof amb l’Aragó, del qual dista uns 4 km JRG Història Com el seu topònim…
Catalunya Vella
Geografia històrica
Part de Catalunya entre la serra de l’Albera, al N, el massís de Garraf, al S, i Montserrat i les serres que separen la conca del Llobregat de les de l’Anoia i del Segre, a l’W (tanmateix, el Llobregat era indicat, per simplificació, com a límit occidental).
Comprenia el bisbat de Girona, la meitat del de Barcelona al nord i a l’est del Llobregat, i una gran part del de Vic, tal com era abans de la creació del de Solsona Correspon al territori al qual sembla limitar-se al començament del s XII el nom de Catalunya La distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova respecte al Principat, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya, fou feta pels compiladors de dret consuetudinari des del s XIII Pere Albert fins al XV Tomàs Mieres, per tal de designar el territori anomenat Catalunya des d’antic i aquell al qual fou estès aquell nom…
Montadó

Església romànica de Santa Anna, en precari estat de conservació
© Xevi Varela
Enclavament
Antiga parròquia i enclavament (5,33 km 2
) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat al vessant N del Montsec, damunt la conca de Meià, separat de la resta del municipi pels termes de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), Vilanova de Meià i Artesa de Segre (Noguera).
La seva església és dedicada a santa Anna i havia depès del priorat de Meià Despoblat al segle XVII, vers el 1660 fou repoblat pel senyor jurisdiccional Jeroni Cornet
vall Major
Vall
Curs d’aigua intermitent, afluent del Segre per l’esquerra, que neix als vessants E de serra de la Llena, prop de Juncosa (Garrigues), i, després de passar pels Torms, el Soleràs, Granyena de les Garrigues, Torrebesses (Segrià) i Sarroca, desemboca al seu col·lector a través del pantà d’Utxesa.
pantà de Camarasa
Vista del pantà de Camarasa
© C.I.C. - Moià
Embassament
Embassament
Pantà (113 milions de m 3
) de la Noguera Pallaresa que s’estén al llarg de 20 km des del Montsec fins prop de l’aiguabarreig amb el Segre, on hi ha la resclosa (92 m alt.) i la central elèctrica de Camarasa
, ja dins el municipi de Camarasa (Noguera).
Fou construït el 1920 per La Canadenca actualment pertany a FECSA A causa de les filtracions amb les calcàries calgué construir una gran pantalla de ciment impermeable Té una potència installada de 56000 kW i una producció mitjana anual de 208 milions de kWh
Adrall
Adrall
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Urgellet, dins de l’antic terme de la Parròquia d’Hortó (Alt Urgell), a la plana del regadiu de la riba dreta del Segre, on la carretera de Sort a la Seu d’Urgell entronca amb la de Lleida a Puigcerdà (639 m alt.).
L’economia del terme és basada en l’agricultura i, sobretot, en la ramaderia boví L’antic castell d’Adrall , pertanyent a l’església d’Urgell, passà al vescomte de Castellbò, en virtut del pariatge d’Andorra del 1278
monestir de Tresponts
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Andreu de Tresponts), dita a l’origen Sant Iscle de Centelles, situada al municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a l’entrada del congost de Tresponts, on s’ajunten les aigües del riu de la Vansa amb el Segre, a l’esquerra d’aquest darrer.
Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al SW del terme Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament Al principi del segle X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al…
El marc històric del romànic de l’Urgell
Art romànic
Els antecedents L’Urgell és una gran plana de conreus, presidida per la ciutat de Tàrrega, la seva capital Arxiu ECSA Les arrels més llunyanes de la comarca de l’Urgell esdevenen força desconegudes Escassegen els rastres prehistòrics i són esporàdics els testimonis escrits anteriors al segle XI Així, doncs, qualsevol esforç interpretatiu pot trontollar davant els resultats de noves troballes arqueològiques i investigacions documentals Abans dels temps històrics Durant els darrers anys, s’han descobert materials del paleolític inferior 500 000-90 000 a la vall del rierol Femosa, afluent…
coll de Vinganya
Coll de la carretera de Lleida a Fraga (Baix Cinca), on es bifurca la carretera a Seròs i a la Granja d’Escarp (pels antics monestirs de monestir de Vinganya
i d’Escarp), que centra un petit enclavament (89 ha) del municipi d’Alcarràs (Segrià), entre els de Soses i Torres de Segre.