Resultats de la cerca

Fill d’una mestra i d’un oficial de la Legió destinat a Al-Aaiun, ciutat de l’antiga colònia espanyola que actualment és el Sàhara Occidental, es llicencià en dret per la Universitat de Deusto 1981 i es doctorà a la Universitat de La Laguna, a Tenerife 1991 El 1985 accedí per oposició a la carrera judicial com a fiscal Fou successivament fiscal de l’Audiència de Las Palmas 1985-92, de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 1992-94 i 1996-2003, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid 1994-96, i fiscal en cap de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 2003-…

De la línia primogènita, comtal, sorgiren diferents línies secundàries La línia dels comtes de Rabat fou originada per Llop de Foix mort després del 1259, segurament senyor de Saverdun, fill illegítim del comte Ramon Roger I Els seus descendents foren també marquesos de Foix, i s’extingiren el 1698 La línia dels vescomtes d’Ossau fou fundada per Garcia de Foix o de Bearn mort el 1399, primer vescomte de la vall d’Ossau, fill illegítim del comte Gastó III Els seus descendents es cognomenaren d’Ossau El vescomtat d’Ossau fou confiscat el 1463 al seu net Corberan d’Ossau mort el…

Sota la presidència de Gabriel Alomar, l’impulsaren un grup d’intellectuals i professionals procedents de la Federació Socialista Catalana —MSerra i Moret, Rafael Campalans— i alguns joves sindicalistes formats a l’escola del Treball de la Mancomunitat Francesc Viladomat, Joan Aleu, Joan Fronjosà Durant la primera etapa, era més un nucli d’afinitats personals que un partit estructurat i disciplinat aplegava uns 700 afiliats, i publicà novembre del 1923 — març del 1926 el setmanari Justícia Social Definitivament allunyat del PSOE cap al 1925, es dissolgué virtualment durant la Dictadura, bé…

La filiació segura arrenca de Pere I de Santapau mort després del 1196, castlà de Finestres, que potser seria fill del castlà Arnau I de Santapau , i aquest potser d’un altre castlà, Ponç I de Santapau , que es trobà a la batalla de Las Navas de Tolosa Pere I tingué dos fills, el castlà Hug I de Santapau , que morí al setge de Montesa contra els sarraïns el 1277, sense deixar fills sembla que s’havia casat amb Beatriu de Porqueres, i Ponç III de Santapau , que és el primer del llinatge que consta com a senyor de Santapau i de Finestres Anà a l’expedició a Barbaria i a Sicília 1282, el 1300…

Sorgí de la convergència d’un primer partit homònim que tingué l’origen el 1972 en els Grups d’Acció i Reflexió Socialista, Socialistes Valencians Independents, Reconstrucció Socialista del País Valencià i Agrupament Socialista Valencià Formà part de la Federació de Partits Socialistes 1976 Fou legalitzat pel març del 1977 Entre altres publicacions, tingué com a òrgan El Poble Valencià , que edità una vintena de números El 1977 es produí una ruptura entre dos sectors un que conservà el nom i un altre que utilitzà el d’Unitat Socialista, en coalició amb el Partit Socialista Popular, i que a l’…

Situat a una altitud de 413 m, en un contrafort de la muntanya del Tibidabo , a Barcelona, inicialment fou projectat al cim per Josep Domènech i Estapà  i  Eduard Fontserè  el 1895 Construït a l’emplaçament actual sota la direcció del primer, amb l’assessorament científic de Josep Comas i Solà , l’edifici actual es deu al suport econòmic de Camil Fabra Inaugurat el 7 d’abril de 1904 pel rei Alfons XIII, en fou primer director el mateix Comas i Solà El 1912 la direcció es desdoblà i les seccions meteorològica i sísmica foren confiades a Eduard Fontserè Una part de la secció astronòmica, la…

Vida Fill de Johann WA Stamitz  i germà del músic Anton Stamitz , rebé les primeres lliçons de música del seu pare Massa jove per a heretar-ne el càrrec en morir aquest, fou educat per altres compositors de l’escola de Mannheim , entre els quals FX Richte, l’estil de la qual adoptà, i en fou un dels representants més destacats Des del 1762 fins al 1770 exercí de violinista, instrument en el qual sobresortí, en l’orquestra de la cort, posició que li permeté conèixer l’extens repertori de Mannheim El 1770 es traslladà a París, on, l’any següent, esdevingué compositor i director al servei del…

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…

Vida Fill de pagesos, des de ben jove mostrà unes grans aptituds musicals Es traslladà a Barcelona, on compaginà les obligacions com a aprenent en una botiga d’uns familiars i els estudis de cant amb Gonçal Tintorer al Conservatori del Liceu El 1888 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb el paper titular de Lohengrin , que al llarg de la seva carrera interpretà més de cent vegades El 19 de març del mateix any participà en els actes d’obertura de l’Exposició Universal de Barcelona i el 1889 es presentà amb la mateixa òpera wagneriana al Teatro alla Scala de Milà, amb gran èxit de públic i…

Formació i orientació professional Estudià a l’ Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona del 1950 al 1955, any que els abandonà per dedicar-se professionalment a la pintura Interessat per la renovació de l’art litúrgic, fou un dels membres destacats —amb altres integrants de l’equip La Cantonada, 1961-71— de la nova etapa del grup Ars Sacra , del qual formà part del 1960 al 1974 Vitralls més destacats Destacà sobretot en el vitrall, nucli de la seva activitat artística, i la seva obra és present a Barcelona església de les Germanetes de l’Assumpció, 1962 Llars Mundet,…