Resultats de la cerca
Es mostren 1765 resultats
Els set cims del món. 1982-1995
L’excursionisme és un producte de les revolucions liberals i romàntiques del segle XIX Els nous mitjans tècnics, per exemple les màscares d’oxigen, i els materials més moderns faran possible les seves diverses variants l’escalada, l’espeleologia, les marxes de regularitat, el senderisme, l’acampada a alta muntanya, el ràfting, l’esquí Els excursionistes poden esdevenir fàcilment naturalistes, etnòlegs, cartògrafs, historiadors o filòlegs, amateurs Els sostres del món L’excursionisme català En l’excursionisme català conflueixen com a mínim tres factors En primer lloc, l’interès pel coneixement…
Castell de Clariana de Cardener
Art romànic
Situació Un aspecte que ofereix el conjunt, molt malmès i barrejat amb construccions d’època posterior L Prat Dalt un turó sobre la plana de Flotats, que domina les dues valls afluents dels rius Cardener i Negre, a l’indret per on es comença a enfilar la carretera provinent de Manresa que puja cap al Solsonès, hi ha encara ben visibles les runes del castell de Clariana, gairebé a cavall de les comarques del Bages i del Solsonès, on pertany de fet i de dret Mapa 330M781 Situació 31TCG857438 Al punt quilomètric 39,800, de la carretera esmentada, a mà dreta, surt un camí no gaire practicable amb…
Sant Donat de Sedó (Torrefeta)
Art romànic
Situació Temple romànic, ampliat amb capelles laterals i un campanar ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Donat és a la part alta del nucli urbà de Sedó, situat a la riba dreta del Sió, al sector ponentí del terme municipal Mapa 34-14 361 Situació 31TCG555217 Per a arribar-hi, des del nucli de població de Tarroja de Segarra, a mig camí entre Cervera i Guissona, cal prendre la carretera L-324 en direcció a Concabella, i a 1,5 km es troba el poble de Sedó XSB Història Tot i que les primeres referències sobre l’església de Sedó són de mitjan segle XI, el lloc i el castell de…
Santa Maria del Grauet

Santa Maria de la Maçana o del Grauet
© Fototeca.cat
Església
Església romànica (abans anomenada Sant Martí de Maçana) del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), al S. del terme, que fou sufragània de Sant Martí de Maçana.
El llogaret del Grauet tenia tres cases als segles XV-XVIII
torrent d’Orriols
Riu
Riu de la Llitera, anomenat barranc de Segarra a la capçalera, que procedeix del Coscollar de Baells i aflueix, per la dreta, a la clamor d'Almacelles
.
El poble havia estat adquirit pel capítol de la collegiata de Tamarit el 1843, amb la desamortització, restà despoblat i les cases foren enderrocades, excepte l’església parroquial Sant Isidre
Llindars
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), situat en un turó (701 m alt.), al sector meridional de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells.
L’església Sant Tomàs depèn de la parròquia de Rubinat
les Quadres

Vista general de la caseria de les Quadres
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), vora el terme i la vila de Calaf, al voltant de l’església de Sant Joan de les Quadres.
primera guerra Carlina
Himne en honor de les forces d’Espartero per la presa de Morella, el 30 de maig de 1840, en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (dita també modernament guerra dels Set Anys).
Motivada, d’una manera inmediata, pel plet successori plantejat a la mort de Ferran VII Pragmàtica Sanció, però la causa profunda de la qual era la divisió del país en absolutistes, que sostingueren la causa de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó Carles V, germà de Ferran, i en liberals, agrupats al voltant d’Isabel II, filla de Ferran i de Maria Cristina, representada per la seva mare com a reina governadora i regent durant la minoritat D’ací els noms de carlins i d’ isabelins o cristins donats als uns i als altres, respectivament La ruralia era absolutista, però no assolí a tot arreu la…
Els bitllets durant la Guerra Civil (1936-39)
L’esclat de la Guerra Civil espanyola ocasionà una situació econòmica adversa i una greu manca de moneda Aquesta situació s’intentà solucionar amb l’emissió de bitllets que, amb un valor fiduciari, es van convertir en els instruments més aptes per a les transaccions econòmiques quotidianes Molts municipis catalans, sota la responsabilitat dels governs locals, van iniciar la fabricació de bitllets que alleugeriren el problema de la falta de moneda petita A més d’ajuntaments, establiments o institucions, com ara botigues, sindicats, cooperatives o economats, amb condicions molt més precàries,…
Jaume de Copons i de Tamarit, ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell (1662-1665)
El 22 de juliol de l’any 1662, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Copons i de Tamarit – Lleida 1680, ardiaca d’Andorra, canonge de la seu d’Urgell i bisbe de Vic i de Lleida diputat militar Francesc Amell, donzell, domiciliat a la vegueria de Perpinyà diputat reial Tomàs Capdevila, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc d’Amigant i de Carreres, canonge de la seu de Barcelona oïdor militar Francesc Nadal i de Ripoll, donzell, domiciliat a la vegueria de Barcelona oïdor reial Pere Carreres, ciutadà honrat de Girona i…