Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
Rafael Spregelburd
Teatre
Dramaturg i actor argentí.
Començà els estudis de teatre per formar-se com a actor, però aviat es dedicà a la dramatúrgia i des del 1995 també a la direcció escènica, especialment dels seus propis textos Així mateix, estudià arts combinades a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Buenos Aires, però acabà abandonant els estudis per a dedicar-se plenament a l’activitat teatral Ha estat autor resident de teatres com el Royal Court de Londres, el Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg o la Sala Beckett de Barcelona, i autor convidat en diversos teatres internacionals Ha escrit i estrenat Un…
Péter Esterházy

Péter Esterházy
© Dandoy Györgyi
Literatura
Escriptor hongarès, membre d’una de les principals famílies de l’aristocràcia hongaresa.
Estudià matemàtiques i, entre el 1974 i el 1978, treballà a l’Institut d’Estadística del Ministeri d’Indústria Dedicat exclusivament a la creació literària a partir del 1978, esdevingué un dels mestres indiscutibles de la literatura hongaresa De la seva novellística destaquen A szív segédigéi ‘Els verbs auxiliars del cor’, 1985, Hrabal könyve ‘El llibre de Hrabal’, 1990, Hahn-Hahn grófnő pillantása ‘La mirada de la comtessa Hahn-Hahn baixant pel Danubi’ ,1991, Egy nő ‘Una dona’, 2001 i Harmonia caelestis ‘Harmonia celestial’, 2003, entre d’altres Posteriorment publicà Semmi művészet ‘…
escriptura àrab
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua àrab.
L’àrab, com altres llengües semítiques, s’escriu de dreta a esquerra L’escriptura es caracteritza per l’abundància de lligams la major part de les lletres són unides a la precedent i a la següent, fet que motiva que la majoria d’elles tinguin quatre formes segons que la posició sigui aïllada, inicial, medial o final Només són indicades les consonants i les vocals llargues, bé que per a determinats texts l’Alcorà, edicions científiques i infantils, etc, on es fa necessària una correcta lectura, són notades també les tres vocals a, i, u, l’absència vocàlica sukūn , les consonants i les vocals…
Josep Calmette
Josep Calmette
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Es formà a l’École des Chartes com a arxiver-paleògraf 1896-1900 Fou membre de l’École Française de Roma 1900-02 i doctorat en lletres 1902 Especialitzat en història medieval períodes carolingi i del s XV, ensenyà a les universitats de Montpeller, Dijon i Tolosa Tot i la seva adscripció a la cultura i a la història franceses —el 1901 publicà La diplomatie carolingienne du traité de Verdun à la mort de Charles le Chauve i el 1949 Les grands Ducs de Bourgogne —, aviat s’interessà per la història catalana En collaboració amb Pere Vidal publicà Bibliographie roussillonnaise 1906 ja…
Josep Maria Roca i Heras
Història
Metge i erudit.
Estudià medicina a Barcelona i assolí prestigi com a dermatòleg i sifilògraf Fou metge auxiliar a l’Hospital de la Santa Creu 1890-96 Fou un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i el 1898 hi llegí la primera comunicació en català La sífilis a l’edat mitjana Assistí a diversos congressos internacionals i hi llegí comunicacions, presidí el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana i en el cinquè aportà un treball sobre l’Estudi General de Lleida Membre d’Unió Catalanista, presidí en diverses ocasions l’Ateneu Barcelonès 1908-10, 1913-15 fou membre de l’Acadèmia de…
Antoni-Lluc Ferrer i Morro
Literatura catalana
Novel·lista i historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia i lletres 1966 a Barcelona, es doctorà 1986 amb la tesi sobre Aribau i els orígens de la Renaixença, La patrie imaginaire , publicada l’any següent a la Universitat d’Ais de Provença, on ensenya des del 1970 Ha publicat articles crítics, històrics i literaris en diverses revistes erudites, sobretot a Randa , en especial sobre la literatura dels segles XVIII i XIX a Mallorca Com a novellista es donà a conèixer amb l’obra Dies d’ira a l’illa 1978, premi Prudenci Bertrana 1977, situada en la postguerra mallorquina, contada a través de la mirada d’un nen, i continuada a…
,
Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg.
Cavaller, lluità contra els agermanats de València Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix El 1524 escriví la peça teatral en vers Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas de Valencia acostumbran hacer y tener en las visitas , que fou representada el mateix any davant Germana i el marcgravi Joan de Brandenburg-Ansbach L’obra, discreta sàtira dels costums de l’època, amb diàlegs en castellà i català hi ha també un personatge que parla portuguès, reuneix molts dels elements de la tradició popular i costumista i constitueix una de les…
Felip III de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1419-67).
Fill del duc Joan I, el succeí quan fou assassinat, i acusà del crim el futur Carles VII de França, que atacà a les fronteres i a la Picardia Acceptà Enric V d’Anglaterra com a regent i hereu del regne francès tractat de Troyes, 1420, però, atacat per França i Luxemburg, reconegué Carles VII en el tractat d’Arràs 1435, bé que n'obtingué terres a Borgonya i a la Picardia S'uní a França contra Anglaterra 1436, però se'n separà el 1440 Es casà amb Miquela de França 1409, que li aportà en dot Somme, el Bolonès i una gran part de la Picardia, amb Bona d’Artois 1424 i amb Isabel de Portugal 1430…
Josep Farran i Mayoral
Literatura
Assagista.
De formació autodidàctica, fou redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’Escola Industrial i director de la biblioteca del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat Des de la premsa periòdica, on collaborà en diaris i revistes com La Veu de Catalunya , La Revista , La Nova Revista , “La Paraula Cristiana”, La Publicitat , Catalunya Franciscana , Nostra Parla , La Gaceta Literaria , Un Enemic del Poble i Revista de Catalunya , donà a conèixer els ideals noucentistes difosos per Eugeni d’Ors al Glosari , i hi defensà l’europeisme cultural i la pervivència…
,
Felip Bertran i d’Amat
Historiografia
Dret
Jurisconsult i historiador.
Fill de Josep Bertran i Ros i pare del polític Josep Bertran i Musitu Jurista format en l’escola historicista, presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1870-71, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1902-03 i l’Acadèmia de Bones Lletres 1907-11 També collaborà en la premsa conservadora i es vinculà a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Feu dictàmens i diverses obres en defensa del dret civil català, com a principal element de definició i de pervivència del caràcter del país És de destacar el discurs pronunciat a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona…
,