Resultats de la cerca

El lloc d’ Argenteria surt esmentat per primera vegada en la carta de poblament de Cambrils de l’any 1178 atorgada pel rei Alfons I De la parròquia de Sant Bartomeu de l’Argentera se’n tenen notícies més tardanes Els habitants de Duesaigües i les Valls van dependre de l’església parroquial de l’Argentera fins l’any 1345, moment en què es concedí permís per a bastir una església a Duesaigües, que esdevingué una sufragània de la d’Argentera L’església de l’Argentera, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona La construcció de l’edifici actual d’estil barroc fou…

El lloc de Peralta, que segons E Morera degué ésser colonitzat al segle XII, és avui dia totalment despoblat El seu castell fou bastit per la família Montoliu entre els segles XII i XIII, per un descendent del primer senyor d’aquesta nissaga que s’aposentà a Puigdelfí a mitjan segle XI El primer senyor privatiu de Peralta fou Bertran de Montoliu L’any 1391 el rei Joan I traspassà l’alta jurisdicció de Peralta a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra D’altra banda, els descendents de Bertran de Montoliu tingueren la senyoria de Peralta fins que Joan Gabriel de Montoliu, l’any 1477, llegà…

Segons una antiga llegenda, l’església de Sant Sadurní de Tolosa havia estat erigida pels francs durant el setge de la ciutat de Barcelona, i poc després el rei Lluís el Piadós, en entrar a la ciutat, hauria fundat, junt amb l’esmentada capella, el monestir benedictí de Sant Pere de les Puelles Tot i que això són llegendes, sembla segura l’existència d’una petita església dedicada a sant Sadurní que ha deixat poc rastre en la documentació medieval Al costat d’aquesta capella es devia erigir a mitjan segle X el monestir de Sant Pere de les Puelles Se’n fa ressò una escriptura de l…

El poble d’Arànser és situat a la confluència del riu d’Arànser amb el torrent de la Verneda Una de les primeres notícies del seu castell, anomenat també Aran en la documentació, que vol dir “vall” en llengua basca, data del 19 de març de 1298, en què Pere d’Aragall reconegué que tenia en feu pel comte Roger Bernat de Foix els castells d’Ansovell, Queralt i Arànser Posteriorment, la senyoria del castell d’Arànser canvià de mans, ja que l’any 1312 el rei Sanç I de Mallorca va concedir a Arnau de Saga els drets de justícia d’aquest castell i lloc el 1326 hom precisa que el castrum d’Aran qui…

Aquesta casa forta ha estat esmentada com a mas de la Guardiola, mas d’en Mitjans de la Guardiola i casa Mitjans de la Torre Segons S Cardús en origen correspondria a una guardiola o torre de guaita dels segles VIII-IX Amb tot, a l’entrada de l’actual masia es pot contemplar un escut on a la part alta apareix la data de 1117 Les dades documentals que fan referència a aquesta fortificació són molt escasses Surt documentat el 1302 un Guillem de Çaguardiola de la parròquia de Santa Maria de Taudell Hom ha suposat que aquest Çaguardiola i els que apareixen documentats posteriorment —Romeu…

Aquesta església fou la capella del castell de Peralba, que era dependent de la de Santa Magdalena de Peralba, i vinculada al priorat de Santa Maria de Meià El lloc de Peralba es documenta a partir de l’any 1040 en la donació de béns que Company i Guilla feren al monestir de Santa Maria de Meià, entre els quals hi havia els delmes de Peralba També l’església de Sant Sadurní, com la de Santa Magdalena, formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, fundat per Guillem de Meià abans de l’any 1040, si bé, com ja és sabut, la relació de les esglésies que formaren part de la…

Aquesta església degué ser una capella destinada a servir de culte als pocs habitants de l’Algar, que no sembla pas que arribés mai a tenir la consideració de quadra Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 1054, quan Arnau Mir de Tost donà a la canònica de Sant Miquel de Montmagastre, en el moment de la seva dotació, entre altres béns, els delmes d’Algar El lloc torna a documentar-se l’any 1313 quan el rei Jaume II confirmà la concessió feta l’any 1308 per Dolça de Cervera, ja difunta, senyora d’Alòs i de Meià, en la qual confirmava la concessió de l’any 1246 per Jaume de Cervera a…

El llogaret de Sant Gallard s’arrecera en un turó de 625 m d’altitud a l’extrem oriental del terme Actualment només és habitat els caps de setmana El poble, originat a l’edat mitjana al voltant d’un castell documentat des del segle XII, va pertànyer a la família Queralt fins a mitjan segle XIII, en concret fins el 1247, quan passà a dependre definitivament del monestir de Santes Creus per la cessió que li feu de tots els drets que posseïa en aquest indret Albert de Queralt El topònim d’aquest lloc fa suposar, versemblantment, que la primitiva església que tingué, bastida…

Tot i que el lloc de Bràfim és documentat des del segle X, l’indret no es repoblà i organitzà fins a mitjan segle XII, com fa suposar el fet que Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona i senyor del lloc, el 10 de setembre de l’any 1159 atorgués una carta de poblament als habitants de “ illas meas villas de Abrafim in ipsas marchas de Gaiano ” El primer esment de l’església d’ Abrafim es troba en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 adreçada a l’església de Tarragona En el seu origen tingué consideració de parròquia, però més endavant esdevingué sufragània de Sant Pere de…

Fins a mitjan segle XII el lloc de Claravalls formà part del castell d’Areny D’ençà i a partir de l’empenta del llinatge senyorial que prengué el seu nom, és quan es troben citats el castell i el terme de Claravalls Segons M Iglesias, el lloc passà dels Claravalls als Pellicer i després als Calassanç 1448, que en portaren el títol baronial i tenien representació pròpia a les corts del regne Els Calassanç foren personatges cèlebres del seu temps havien fet fortuna com a partidaris dels Antequera i gairebé monopolitzaren el càrrec de conseller general del quart comtat de Ribagorça…