Resultats de la cerca
Es mostren 1319 resultats
Bèlgica

Estat
Estat de l’Europa occidental limitat pels Països Baixos al N i al NE, per Luxemburg i Alemanya a l’E, per França al SW i per la mar del Nord al N; la capital és Brussel·les.
La geografia Bèlgica és dividida en tres regions naturals l’alta Bèlgica, la Bèlgica mitjana i la baixa Bèlgica L’alta Bèlgica és situada al sud-est de l’estat i és constituïda pel massís de les Ardenes, bloc hercinià format per gresos, calcàries i esquists paleozoics que fou erosionat i posteriorment remogut pels moviments alpins la seva altitud oscilla, en general, entre 300 i 400 m, i té el punt culminant de Bèlgica, la Baraque Michel, de 692 m a l’extrem meridional, els sediments secundaris han afaiçonat un paisatge que recorda el de la Lorena francesa Al nord de la línia Sambre-Mosa s’…
Argentina

Estat
Estat que ocupa la major part de l’Amèrica del Sud al sud del tròpic de Capricorn i a l’est dels Andes; limita amb Bolívia al nord, amb el Paraguai al nord-est, amb el Brasil, l’Uruguai i l’oceà Atlàntic a l’est i amb Xile a l’oest; la capital és Buenos Aires.
La geografia física El relleu L’Argentina reivindica les illes Malvines Falkland, Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud i Orkney del Sud a la Gran Bretanya una part de l’Antàrtida a la Gran Bretanya, i un altre a Xile Aquests territoris sumen una extensió de 981182 km 2 La posició dins el continent dona lloc a dues façanes ben definides a l’est, les valls de l’Uruguai i del Paranà, que conflueixen al Riu de la Plata, i la llarga costa atlàntica a l’oest, la serralada dels Andes Dins aquest marc resten inclosos materials geològics molt diversos formacions terciàries postorogèniques, amb abundant…
Índia

Estat
Estat que ocupa la major part de la península Índia; limita a l’W i al NW amb el Pakistan, al N amb la Xina i el Nepal, al NE amb Bhutan i a l’E amb Bangladesh i Myanmar; la capital és Nova Delhi.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el…
geografia
geografia Mapa del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i la Cerdanya, dibuixat a la ploma sobre una peça manuscrita de paper i dirigit per Ambrosio Borsano (1676-1687)
© Fototeca.cat
Geografia
Ciència que mira d’analitzar i d’explicar la localització i la distribució en l’espai dels diferents elements de la superfície terrestre i de preveure l’acció que cal dur a terme.
La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia El seu objecte és l’anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses la física i la humana, ambdues objecte de l’estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple Però, per la importància que ha anat tenint l’acció de l’home sobre l’estructura física la qual li ha restat sotmesa progressivament i, amb el desenvolupament tècnic que ha comportat l’evolució històrica, ha estat, directament o indirectament,…
Sant Martí de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Edifici reconstruït en gran part en època gòtica, però que conserva a les façanes sud i oest vestigis d’una construcció romànica T Pollina L’església parroquial de Sant Martí, també dedicada a sant Ponç, és situada a un extrem de l’antic caseriu que formava el poble de Tost, avui abandonat Mapa 34–11253 Situació 31TCG669815 L’itinerari per arribar a l’església és el mateix que condueix a l’antic castell de Tost MLlC-JAA Història La referència històrica més antiga del castell i del terme de Tost és de l’any 815 La vila de Tost apareix esmentada en un document del 982, en què el bisbe…
La República i els processos autonòmics
Els quinze mesos que van des de la dimissió de Primo de Rivera gener del 1930 fins a la proclamació de la Segona República abril del 1931 van ser d’intensa activitat política i de canvi progressiu en els comportaments socials Govern i oposició es van preparar per a conduir una transició amb propòsits gens rupturistes els uns, i de radical transformació els altres La Dictadura havia indignat la major part de la població catalana amb la seva actitud repressora tan matussera, i havia deixat un sentiment d’hostilitat que es va manifestar, per exemple, en l’assalt de molts locals de la Unión…
La consolidació d’una societat de masses
La Primera Guerra Mundial 1914-18 va contribuir a precipitar els canvis que s’havien anat apuntant en la dècada anterior Els observadors més inquiets de seguida s’adonaren que el que havia succeït era que l’Espanya urbana s’estava convertint en una societat de masses moderna El filòsof castellà Ortega y Gasset el 1920 publicava La España invertebrada hi realitzava una crida a la mobilització de la intellectualitat, a qui avisava de l’aparició de l’”home-massa”, per a ell un factor retardador del procés històric El canvi no fou uniforme hi hagué moltes àrees que continuaren vivint d’una…
L’ensenyament i la renovació científica
L’ensenyament de primeres lletres Durant el segle XVIII s’estengué i es consolidà l’ensenyament de primeres lletres centrat en l’aprenentatge de la lectura, de l’escriptura i dels comptes —limitats a les quatre operacions bàsiques i coneguts popularment com “la nombra”—, juntament amb l’ensenyament del catecisme, de la religió catòlica i dels bons costums Eren moltes les viles i poblacions que disposaven d’un mestre de primeres lletres al principi del segle i que al final del segle XVIII en tenien dos o mes Els mestres havien d’ensenyar a molts —massa— nens de cop, molts més dels que calia…
La societat romana
As de bronze de Valentia, segle II aC MHCV / GC En el moment de plantejar-se l’estudi de la societat d’un àmbit tan ampli com el proposat, cal tenir en compte la situació del territori en època romana Aquest territori s’encavalcava entre dues províncies la Hispània Citerior, més tard la Tarraconense, i la Gàllia Narbonense, a més de la Vall d’Aran, que pertanyia a l’Aquitània A l’interior de la Citerior cal constatar les subdivisions en conuentus , demarcacions jurídiques peculiars de les Hispànies i d’algunes altres províncies de l’Imperi Romà Els conuentus que aquest estudi emmarca són el…
Dels “25 años de paz” a la crisi de la dictadura
Cartell a la façana del Banco Español de Crédito a Barcelona, C Pérez de Rozas, 11-12-1966 AF/AHC Els anys seixanta, la dictadura franquista entrà en la seva maduresa Un cop superada la crisi política provocada pel seu aïllament després de la Segona Guerra Mundial, i dominat, bé que malament, el fracàs de l’economia autàrquica, el règim havia assolit una posició internacional que satisfeia més o menys els seus afanys de perdurar, alhora que havia aconseguit de neutralitzar els seus enemics polítics, derrotats en la Guerra Civil L’empenta del creixement econòmic semblava que podia conduir el…