Resultats de la cerca
Es mostren 2489 resultats
S’Albufereta
Estanyol a S’Albufereta Aquesta valuosa zona humida es troba al sud de la badia de Pollença, arran de mar Mostra certes similituds físiques i ecològiques amb la propera albufera de la badia d’Alcúdia, per bé que la seva extensió és molt menor Yves Hennechart S’Albufereta 23, entre els principals espais naturals de Mallorca La conca de Pollença 51 km 2 acaba en una petita zona humida 90 ha, de tipologia similar a la de S’Albufera, situada aproximadament l km al nord d’Alcúdia, dins del seu terme municipal S’Albufereta és una maresma eutròfica, densament coberta de canyissars i jonqueres,…
Lluer
Àrea de nidificació del lluer Carduelis spinus als Països Catalans Maber, original dels autors El lluer, reproductor escàs relegat en una estreta franja dels Pirineus, i hivernant d’aparició comuna, però fluctuant a la major part del nostre territori, incloses les Illes, és una de les espècies més fortament caracteritzades per l’oportunisme Així, per exemple, si hi ha abundant menjar, la reproducció pot avançar força, i començar fins i tot el març o abans, o pot niar a zones bastant allunyades de la seva àrea normal de nidificació, i trobar-se, com ja ha passat, criant als Ports de Beseit L…
mas de l’Arany
Masia
Masia del terme municipal de Cambrils (Baix Camp), a la dreta de la riera de Riudecanyes, vora la seva desembocadura (on es troba la punta de mas de l’Arany), límit amb el terme municipal de Mont-roig del Camp.
mosca daurada

Mosca daurada
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters, de la família dels crísids, d’uns 8-10 mm de llargada, amb el cap i el tòrax blaus i l’abdomen roig. Són molt vistoses, a causa de la brillantor metàl·lica de llurs colors.
Ponen els ous dins els nius d’abelles i de vespes Les larves, en néixer, es nodreixen de les larves dels hostes Són molt comunes en els llocs secs i assolellats dels països de l’Europa sud-occidental i abunden als Països Catalans
comtat de les Illes
Història
Títol concedit el 1643 per Lluís XIII de França i confirmat per Lluís XIV el 1661 al seu mariscal de camp Josep d’Ardena i de Sabastida
(mort el 1677), senyor de Darnius i de la baronia de Mont-roig.
Passà als Taverner
xatrac

Xatrac
Corine Blieck (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 35 cm, que té les parts superiors de color gris blavenc, les inferiors d’un gris blanquinós, el pili negre i el bec roig, amb l’extrem negre.
A l’hivern, el front és blanc i el bec negrenc, amb la base vermella Habita a gairebé tot Europa, el nord d’Àfrica, l’Àsia temperada i l’Amèrica del Nord Els exemplars europeus hivernen a les costes de tot Àfrica És comú, a l’estiu, al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València
canyota

Canyota
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant i estolonífer, tija erecta i robusta, de 50 a 200 cm d’alçada, fulles amplament linears amb el nervi mitjà blanc; flors en panícula amplament piramidal, de color roig.
Viu a la regió mediterrània europea i africana, en vinyes i llocs secs
Les parmeliàcies
Hom inclou en aquesta gran família líquens amb tallus foliaci i amb tallus fruticulós, amb algues clorococcals com a fotobionts Els apotecis són superficials o marginals, de tipus lecanorí, amb el disc d’un color des de brunenc fins a negre i un marge tallí del color del tallus Els ascs, amb una estructura apical amiloide molt semblant a la de les lecanoràcies, contenen generalment 8 espores incolores En podem diferenciar tres subfamílies hipogimnioidees, parmelioidees i usneoidees Les hipogimnioidees Les hipogimnioidees tenen tallus foliaci o subfruticulós, generalment buit, amb una medulla…
Mas de Barberans
Mas de Barberans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació D’una extensió de 78,80 km 2 , el terme municipal de Mas de Barberans és situat als vessants sud-orientals de la serra de Caro o Roca Folletera, la qual forma part del massís dels Ports de Tortosa, a la zona de contacte amb el pla de la Galera, que ocupa la part E del terme El terme limita al sector de llevant amb les terres de Santa Bàrbara, la Galera i Ulldecona SE, al sector de ponent amb la Sénia, i al N amb el terme de Roquetes Baix Ebre El municipi consta de dues zones ben diferenciades El sector de llevant, més planer, és ocupat pel conreadís, mentre que la…
Monturull-puig Pedrós
Típic aspecte de les pedregoses planes que coronen les muntanyes del nord de la Cerdanya, en aquest cas vora el puig Pedrós Oriol Alamany Monturull-puig Pedrós 16, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’extrem sud-oriental dels Pirineus centrals és constituït per un extens sistema orogràfic situat a cavall de la Cerdanya, Andorra i l’Alt Urgell Cal distingir-hi, però, dues parts culminals separades per la Portella Blanca d’Andorra 2519 m, lloc on conflueixen les capçaleres del riu de la Llosa i del torrent de Campcardós La part més occidental, delimitada per la…