Estanyol a S’Albufereta. Aquesta valuosa zona humida es troba al sud de la badia de Pollença, arran de mar. Mostra certes similituds físiques i ecològiques amb la propera albufera de la badia d’Alcúdia, per bé que la seva extensió és molt menor.
Yves Hennechart
S’Albufereta (2.3), entre els principals espais naturals de Mallorca.
La conca de Pollença (51 km2 ) acaba en una petita zona humida (90 ha), de tipologia similar a la de S’Albufera, situada aproximadament l km al nord d’Alcúdia, dins del seu terme municipal.
S’Albufereta és una maresma eutròfica, densament coberta de canyissars i jonqueres, formada per sòls al·luvials recents, i separada de la mar per una restinga arenosa de poca amplada (uns 100 m) i de relleu nul. La inundació a la zona és permanent, encara que feble; les aigües obertes són les dels canals, amb dues llacunes interiors i una extensió més salabrosa, al sud, que se sol assecar quasi completament a l’estiu. Les aigües són, predominantment, dolces, encara que a la gola hi ha una penetració estival d’aigua marina.
La vegetació és la característica d’aquests biòtops: plantes psammòfiles a la costa, entre les quals destaquen notables concentracions de lliri de mar (Pancratium maritimum); jonqueres i salicornars entorn de la Gola; canyissars, joncs negres (Schoenus nigricans) i altres helòfits a l’interior de l’aiguamoll. És notable el desenvolupament del bosc palustre de tamariu africà a la part més interior de l’àrea.
Entre la fauna, cal destacar la varietat ornitològica, molt relacionada amb la de S’Albufera. Hi crien algunes de les espècies notables: el cames llarges, la boscarla mostatxuda, el martinet menut i l’agró roig (aquest darrer, potser irregularment). Probablement, també ho fa l’arpella. L’àguila pescadora hi acudeix quasi diàriament per capturar Hisses. Els primers mesos de l’estiu, hi és també freqüent el falcó de la reina. La migració concentra a S’Albufereta efectius importants de molt distintes espècies. La hivernada d’aus aquàtiques és potencialment important, encara que actualment un excés de pressió cinegètica n’ha reduït els efectius a un nivell molt baix. Conserva, així i tot, un bon nombre d’ardeids hivernals. D’altra banda, és interessant assenyalar que aquesta és la darrera localitat on ha estat observat, a les illes Balears, el pelicà, un rar divagant als Països Catalans.
Actualment, S’Albufereta és Àrea Natural d’Especial Interès, i és previst que sigui declarada Parc o Reserva Natural. És utilitzada pels seus propietaris per a la pesca comercial de l’anguila i per a la caça; la pastura tradicional de bestiar boví (molt favorable a la diversificació dels biòtops i a la capacitat d’acollida de fauna) es va abandonar ara fa uns vint anys.
S’Albufereta no va ser modificada de manera tan profunda ni radical com S’Albufera. Els canals que s’hi conserven són probablement naturals, com ho demostra el seu traçat irregular i la manca general de dics. La restinga dunar està molt afectada per la carretera d’Alcúdia al Port de Pollença i per distints assentaments urbanístics.