Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Salvador Sòria i Zapater
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat 1932 i posteriorment obtingué el grau d’Oficial d’Enginyers de l’Escola Popular de Guerra Exiliat el 1939 i internat al camp de concentració d’Argelers, fou alliberat el 1942 Aquests anys es relacionà, entre altres, amb R Dufy , A Maillol , O Domínguez i A Fenosa , i inicià una etapa expressionista El 1944 féu la primera exposició individual i el 1946 exposà al Salon des Surindependants de París Coincidint amb el retorn a València 1953, començà a manifestar-se en la seva obra l’impacte dels corrents informalistes, i esdevingué un dels…
Joan Sol i Ortega

Joan Sol i Ortega
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Advocat, fixà definitivament la seva residència a Barcelona el 1874, i uns èxits professionals el dugueren aviat a la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència en 1876-77 i de l’Ateneu Barcelonès el 1878 A partir del 1883 presidí el comitè provincial del partit republicà progressista Fou regidor per primera vegada en 1885-89, en temps de Rius i Taulet, al qual féu costat per a l’organització de l’Exposició Universal de 1888 rebé llavors les primeres crítiques respecte a una possible conxorxa amb el partit liberal dinàstic Tanmateix, després de signar la Unió Republicana del gener del 1893…
Francesc de Vinatea
Història
Cavaller.
És conegut, a causa d’un error de la crònica de Pere el Cerimoniós, amb el nom de Guillem de Vinatea Jurat en cap de València, el 1333 protagonitzà una important acció d’oposició a la política feudalitzant que Alfons III el Benigne aplicava al Regne de València El rei accedí a les pretensions de la seva muller, la reina Elionor, de dotar fortament els seus fills, fonamentalment l’infant Ferran, en detriment de l’hereu, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós, fruit del primer matrimoni del Benigne En aquest sentit les donacions se succeïren Tortosa, amb el títol de marquès per a Ferran,…
Sant Pere de Muller (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Petita església molt transformada de nau rectangular i capçalera carrada ECSA-M Catalán L’església de Sant Pere es troba un xic aïllada dins el petit grup de cases que formen l’agregat de Muller, que s’emplaça a ponent de l’antic municipi de l’Aranyó, annexat el 1974 al municipi de les Pallargues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG510192 S’arriba al petit nucli de Muller des de Cervera per la carretera L-303 que mena a Agramunt un cop fets uns 6 km, cal prendre un trencall a mà esquerra que porta a Muller en un recorregut d’1 km XSB Història Aquesta església fou una sufragània…
Jaume Grau i Casas

Jaume Grau i Casas (dècada de 1930)
© Jordi Grau i Gatell
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Esperantista i escriptor.
De jove s’uní a l’ esperantisme i en fou un actiu propagador Fou collaborador de la revista Kataluna Esperantisto , i compilà la Kataluna Antologio Publicà obres didàctiques d’aquest idioma i poemes, com Amaj poemoj ‘Poemes d’amor’, 1924, Novaj amaj poemoj ‘Nous poemes d’amor’, 1927 i La lasta poemo ‘El darrer poema’, 1936 Traduí a l’esperanto Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, que publicà 1926 a Leipzig Secretari de l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, fou també comptable i corresponsal amb l’estranger per a una fàbrica de sabates A la faceta d’esperantista uní la militància en el…
,
serpentó
Serpentó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, habitualment considerat el baix de la família de la corneta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb forats El nom prové de la forma ondulada, en forma d’essa o de serp reptant, que, per la seva longitud, adopta el tub de l’instrument De secció longitudinal cònica i sense pavelló, aquest tub sol fer quatre corbes i s’eixampla des d’1,5 cm fins a 10 cm Desplegat i comptant-hi el tudell, sol fer uns 245 cm El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, d’ivori, d’os o de fusta, en forma de copa, que s’uneix al cos mitjançant un tudell La columna d’aire és…
Cerverí de Girona
Literatura
Música
Trobador, anomenat realment Guillem de Cervera, adscrit a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar; es mantingué, tanmateix, amb una independència moral rara en un poeta àulic.
D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca si bé la música s’ha perdut 119 composicions vàries pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona i uns Proverbis , en 1197 quartetes amb el de Guillem de Cervera , molt coneguts i citats En la seva obra troben ampli ressò fets històrics la revolta dels barons contra Jaume I, l’assassinat de l’infant Ferran Sanxis, l’empresonament de l’infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa, fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la…
, ,
Innocenci III
Cristianisme
Nom que adoptà Lotario dei conti di Segni en esdevenir papa (1198-1216).
De família noble, estudià a París i a Bolonya, i fou creat cardenal diaca el 1190 D’aquest període daten algunes obres seves teològiques i ascètiques, sobretot un De contemptu Mundi Elegit papa, la doctrina teocràtica de la supremacia absoluta del papat damunt l’ordre polític i el religiós configurà plenament la seva actuació Intervingué en la formació del segon imperi búlgar i en coronà el tsar Bulgària Actuà contra Felip II de França pel repudi de la seva muller Intervingué en la successió al tron imperial a la mort d’Enric VI 1197 féu costat a Otó de Brunsvic en contra de Felip de…
Emiliano Iglesias Ambrosio
Història
Política
Polític republicà.
Adscrit de molt jove al republicanisme federal 1894, fou advocat i redactor de La Unión Republicana de Pontevedra Després de conèixer Lerroux el 1904, el seguí a Barcelona, on s’installà definitivament el 1906 Lloctinent de Lerroux, es destacà per la defensa de Ferrer i Guàrdia —implicat en l’atemptat de Mateu Morral contra el rei— i per les campanyes contra Solidaritat Catalana que féu des d' El Progreso , que dirigí Organitzador de fet del Partit Republicà Radical, en emigrar Lerroux a França 1908 restà al país com a cap del lerrouxisme Elegit regidor per Barcelona 1909, encapçalà la…
Frederic Escofet i Alsina

Frederic Escofet
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Obtingué el grau d’alferes de l’acadèmia de cavalleria de Valladolid Lluità com a voluntari al Marroc i hi fou ferit tres vegades Més tard fou destinat a Barcelona i a Vilafranca del Penedès, ja com a capità El 1930 ingressà al cos de mossos d’esquadra, del comandament del qual es féu càrrec, amb l’adveniment de la República, fins que el substituí Enric Pérez i Farràs Romangué al cos com a capità caporal i fou ajudant del president Macià Durant els fets del Sis d’Octubre del 1934 li fou encarregada la comissaria general d’ordre públic, per abandó del titular Intentà la defensa del palau de la…