Resultats de la cerca

Pertanyent a una família benestant, el 1855 ingressà a l’Escola d’Orgue de Praga, on es graduà el 1858 Exercí de director de cor a les ciutats de Brusselles, Amsterdam i París Des del 1865 fins al 1877 dirigí la Societat Coral Hlahol a Praga, on succeí en el càrrec B Smetana i conegué A Dvorák, amb qui mantingué una estreta amistat durant tota la seva vida Després d’una temporada com a director a Niça i a Lugano, retornà definitivament al seu país, on fou nomenat professor del Conservatori de Música de Praga 1894-97 Bendl deixà una abundant obra compositiva, tant escènica com vocal i…

Estudià a Lasi i Bucarest El 1964 i el 1965 obtingué diversos premis en concursos com el Kathleen Ferrier o el de cant de Tolosa El 1965 debutà al Teatre Capitole d’aquesta ciutat francesa com a Dalila al Samsó i Dalila de C Saint-Saëns, i el mateix any fou contractada per l’Òpera de Bucarest El 1969 debutà al Gran Teatre del Liceu, i hi actuà sovint La favorita , Il Trovatore , La Gioconda , Il matrimonio segreto , entre d’altres fins el 1998, amb unes recordades funcions de Ievgeni Oniegin Cantà amb èxit a París, Dublín, Londres i Sofia, i el 1973 debutà a la Scala de Milà Un…

Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970 interpretà al…

Debutà el 1954 a Bremerhaven i entre el 1964 i el 1973 fou contractat per a interpretar els principals papers del seu repertori als teatres d’òpera de Gelsenkirchen, Wiesbaden, Colònia, Frankfurt i Viena En 1961-75 cantà al Festival de Bayreuth, en diversos papers wagnerians El 1968 debutà a Chicago com a Joan Baptista Salome , personatge que repetí dos anys més tard a San Francisco Es presentà igualment amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, a les òperes de Berlín, Zúric i París i al Grand Théâtre de Ginebra Tot i la seva especialització en obres de R Wagner, es distingí també…

El 1804 feu el seu debut a Bolonya com a tenor, amb Caccia di Enrico IV de Generali Després d’una greu malaltia que l’obligà a interrompre la seva carrera, tornà a cantar el 1811, però amb el registre de baix, i debutà per segona vegada amb La cambiale di matrimonio de Rossini, a Pàdua A partir de llavors fou conegut pel seu repertori rossinià i arribà a estrenar vuit òperes d’aquest compositor Stendhal digué d’ell que "tenia la veu més bonica d’Itàlia, la veu més forta i la més accentuada" El seu debut parisenc el feu el 18 de setembre de 1821 al Teatre Italien, amb La gazza ladra A …

De petit fou nen cantor a la Capella Sixtina i la Capella Júlia del Vaticà Estudià amb Ricci i Prati, i debutà el 1903 amb Linda di Chamounix Entre el 1910 i el 1928 fou un dels grans baixos italians actius a tot Europa La temporada del 1906 debutà a la Scala de Milà, on interpretà papers d' Aïda i Tristany i Isolda i participà en la recuperació d’obres de Gaspare Spontini i Luigi Cherubini Un dels èxits més grans de la seva carrera l’assolí cantant Norma l’any 1912 Entre el 1909 i el 1925 actuà en diversos teatres de l’Amèrica del Sud, i del 1911 al 1912, a Chicago Es retirà el 1938 Se’l…

Fill de pare francès i mare irlandesa, entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini a la seva ciutat natal el 1806, on estudià primer violí, contrabaix i després cant A partir del 1812 cantà com a buffo napoletano al Teatro San Carlino de Nàpols interpretant òperes de V Fioravanti, D Cimarosa i altres El 1817 triomfà al Teatro alla Scala de Milà en el paper de Dandini a La Cenerentola de G Rossini El 1830 debutà a París i a Londres amb Il matrimonio segreto de D Cimarosa Ja sigui per les seves qualitats com a cantant o com a actor, Lablache es convertí en el baix més famós de…

Inicià els estudis de violí, però després de la Segona Guerra Mundial s’interessà pel cant Després d’haver guanyat diversos concursos, el 1948 realitzà el primer concert radiofònic Un any després debutà escènicament a Reggio de l’Emília, on encarnà el paper d’Amonasro de l' Aïda verdiana Aviat fou convidat a actuar als principals teatres i festivals d’òpera d’Itàlia -especialment a la Scala de Milà-, de la resta d’Europa -Viena, Ais de Provença, Glyndebourne- i d’Amèrica -Nova York, Buenos Aires, Chicago- Es destacà per la seva versatilitat i teatralitat, qualitats que li…

Estudià cant a Barcelona, i després d’haver guanyat el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas anà a Itàlia per ampliar la seva formació Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1964-65 interpretant el paper d’Escamillo Carmen El 1967 guanyà el Concurs per a Veus Verdianes de Busseto, i l’any següent fou contractat per a cantar a la Scala de Milà sota les ordres de Claudio Abbado, al costat de Jaume Aragall Actuà a l’Òpera de Viena, al Covent Garden de Londres on debutà el 1976, al Metropolitan de Nova York i en diversos teatres d’Itàlia, el Japó, el Canadà, els Estats…

Estudià música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Viena i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres El 1983 fou contractada a Basilea, on romangué durant dos anys i on debutà amb Orlando Paladino , de J Haydn El 1984 cantà La finta giardiniera al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i l’any següent debutà al Covent Garden de Londres com a Cherubino Les noces de Fígaro El 1988 es presentà amb el mateix paper a la Metropolitan Opera House de Nova York Ha cantat amb èxit a Berlín, Roma, Milà, Munic i Ginebra, ciutat aquesta darrera…