Resultats de la cerca

A Catalunya, els membres de l’Opus Dei han reproduït l’estructura jeràrquica piramidal que ha caracteritzat aquesta organització des del seu naixement i que l’ha convertit en una sòlida estructura d’influència i poder L’oficina d’informació de l’Opus Dei a Barcelona estima en 10 000 el nombre de persones que reben assistència espiritual a través de l’Obra, encara que assegura que només 6 000 d’aquestes són membres reals, la gran majoria supernumeraris, una de les tres categories en què es classifiquen els laics que formen part de l’organització A tot Catalunya existeixen també uns cinquanta…

Vida i obra Llicenciat 1881 en dret per la Universitat de Barcelona i doctorat 1882 a Madrid amb una tesi sobre els Usatges Feu nombrosos viatges que contribuïren notablement a la seva formació i que li permeteren tenir un coneixement directe de molts indrets d’Europa, del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica La visita a Egipte, a Palestina i a Mesopotàmia estimulà el seu interès per l’arqueologia i per les civilitzacions antigues Les seves investigacions s’iniciaren el 1892 als arxius catalans, i tot seguit a la Bibliothèque Nationale de París, a la de l’Academia de la Historia de Madrid i als…

Des de la publicació, l’any 1991, del volum Fongs i líquens de la Història Natural dels Països Catalans , el coneixement dels líquens i els fongs liquenícoles ha avançat de forma considerable, tant pel que fa als estudis florístics de determinades àrees del territori com als estudis de base ecològica, i també en l’aplicació de tècniques de cromatografia i tècniques moleculars Els resultats es manifesten en el nombre de referències bibliogràfiques i també de tàxons citats dins el territori català La quantitat de tàxons coneguts s’ha incrementat gràcies a l’aportació d’un nombre molt important…

Vertiginosa panoràmica dels espadats que tanquen pel nord la vall del riu Cérvol al capdamunt, s’hi aprecien els conreus abandonats del poblet de Bel JP Produccions La Tinença de Benifassà 12, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La Tinença de Benifassà, a la comarca del Baix Maestrat, representa una de les zones de més difícil accés de tot el País Valencia És per això que actualment pot ser considerada com un dels paratges valencians més ben conservats Cal destacar les magnífiques àrees forestals que conté, d’una extensió i riquesa possiblement úniques Situada a l’extrem…

Caràcters microscòpics principals de les grafidals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Graphis scripta ascs i ascòspores jove la de la dreta i madura la de l’esquerra noteu els septes gruixuts i més estrets del centre B Diploschistes ocellatus ascs de reacció I- i ascòspores murals i brunes Biopunt, original de Mireia Giralt Formen un ordre d’ascomicets liquenificats, unitunicats, de tallus crustaci, amb algues clorococcals o trentepolials i amb ascocarps en forma de lirella o d’apoteci, i ascs amb la paret engruixida a l’àpex, però no amiloide I…

A les filicates eusporangiades, els esporangis s’originen a partir d’un grup de cèllules epidèrmiques desenvolupament eusporangiat de l’esporangi Es caracteritzen també per la paret de l’esporangi madur pluristratificada i per llur isospòria En conjunt, presenten força caràcters primitius i molts dels seus representants són espècies relictes Estan representades per dos ordres el de les marattials Marattiales i el de les ofioglossals Ophioglossales Les marattials És un grup de falgueres fòssils i actuals, molt antigues, diferenciades durant el Carbonífer mitjà Al Carbonífer i al Permià eren…

Situació Vista de l’església des del costat de llevant, tal com era l’any 1918 Podem observar com l’angle sud-est del campanar no cau en línia amb l’angle de la nau Fet que ens decanta a considerar aquesta estructura com posterior a la construcció de l’església Arxiu Mas El poble d’Engordany es troba a 1 109 m d’altitud, a mà dreta de la Valira d’Orient, davant la seva confluència amb la Valira del Nord i als vessants meridionals del pic de Padern Fou un petit llogaret, al centre del qual hi hagué l’església de Sant Jaume, que ja a mitjan segle XII havia figurat entre les possessions del…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de migjorn És un edifici del segle X, una mica posterior al de Sant Vicenç d’Enclar i al de Santa Coloma D’esquerra a dreta hi és visible el cos d’edifici identificable amb un pòrtic cobert i un cor, la nau i la capçalera, trapezial, a llevant J Vigué L’església de Sant Romà dels Vilars, pertanyent a la parròquia d’Escaldes-Engordany, del quart de les Escaldes, es troba adossada a la falda del pic de Padern, a 1 861 m d’altitud, al costat dret de la Valira Situació x 1°32′15” — y 42°31′00 Per a arribar-hi cal seguir uns 1 100 m la carretera…

Vista de la població de Castellbò arrecerada al peu del castell, que s’aixecava sobre la roca de l’esquerra de la fotografia ECSA – A Villaró Situació És situat damunt la roca que hi ha al cap del poble de Castellbò, a la cruïlla de tres torrents el de Solanell, el d’Albet i el de Carmaniu Mapa 34–10215 Situació 31TCG647928 Per anar a Castellbò cal agafar la carretera que arrenca del quilòmetre 127 de la C-1313, que va des de Montferrer fins a Sant Joan de l’Erm A 9 km hi ha l’antiga capital del vescomtat Les restes del castell es troben a la roca que domina el poble Hom pot enfilar-s’hi per…

Situació Arcs adossats a la penya a fi de sustentar l’antic camí medieval que salvava el congost de Tresponts T Pollina És situat en el congost del mateix nom de la vall del Segre, entre la Reula i Organyà Mapa 34–11253 Situació 31TGC637790 Les restes es troben dins de dos termes municipals el de Noves de Segre fins al pont de la Torre, i la resta dins del de Fígols i Alinyà La carretera C-1313 travessa tot el conjunt, des d’Organyà fins a la sortida del congost Història El camí de Tresponts formava part del que sembla un ambiciós projecte de comunicació Segurament, abans de la construcció…