Resultats de la cerca
Es mostren 2356 resultats
penyorada
Dret
Cap de bestiar que s’ha trobat abandonat i que un municipi reté fins que el propietari es presenti a cercar-lo; en aquest cas ha de pagar, a més d’una multa, els danys que hagi fet als conreus i arbres.
velari
Història
Gran vela, de lli, amb franges de colors, que hom estenia sobre els teatres o amfiteatres romans per tal de protegir els espectadors del sol i de la pluja; era fixat en arbres de nau clavats entorn del coronament de l’edifici.
Al Colosseu era manejat per mariners Segons Plini, fou introduït per QCatul 69 aC, i Cèsar en féu servir per a cobrir la Via Sacra, al fòrum
aparell de goleta de gàbies
Transports
Aparell l’arboradura del qual és com el de la goleta de dos arbres, però en què en el trinquet i en el major l’escandalosa ha estat substituïda, respectivament, per un velatxo i una gàbia, o per dos velatxos i dues gàbies.
auró

Auró negre
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les aceràcies, de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells, i de fruits en disàmara; a la tardor, la capçada pren un to vermell viu o daurat.
Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de…
cincona
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les rubiàcies, oriünds dels Andes, de fulles enteres, oposades o verticil·lades, penninèrvies, llustroses, caduques, i de flors blanques, còrnies o purpurines, agrupades en dicasis, que alhora són aplegats en panícules terminals o axil·lars.
Fan fruits capsulars de dehiscència septicida L’escorça de les cincones, coneguda amb el nom de quina , conté alcaloides Les cincones que tenen una escorça més rica en quinina són Ccalisaya, Csuccirubra, Cofficinalis i Cledgeriana Totes quatre, bé que originàries del Perú i de Bolívia, són conreades al continent asiàtic, principalment a Java i Sri Lanka
La taigà al món
Els boscos boreals eurasiàtics de coníferes Els boscos de coníferes de la taigà eurasiàtica es distribueixen per un cinturó circumpolar just per sota del cercle polar àrtic, aproximadament entre els 50 i els 70° de latitud N Formen una franja llarga i estreta que va des de la península Escandinava fins a Sibèria Limiten al N amb el bioma de la tundra i al S amb les estepes centreasiàtiques o amb les boscanes decídues d’Europa i l’W d’Àsia Tot i que es tracta d’una massa boscosa contínua, no és pas completament homogènia, ja que en un territori tan extens de més de 700 milions d’ha en anar de…
L’aprofitament dels recursos vegetals de la taigà
El rebost de la taigà A la taigà septentrional, els suplements tradicionals a la carn i el peix, que eren els aliments bàsics, havien estat els fruits boscans, les arrels i els líquens, mentre que a la taigà meridional es valoraven més els fongs, les falgueres i les plantes herbàcies susceptibles de ser menjades en amanida, el càmbium dels arbres i fins i tot algunes plantes aqüícoles com l’arròs salvatge Avui dia encara s’utilitzen moltes espècies vegetals del bioma, tant com a aliment com per a fer begudes o amb finalitats medicinals Les amanides i les verdures boscanes Potser la més…
La fauna i el poblament animal
Cadascú al seu lloc, però més insectes que altra cosa L’inventari de les espècies animals vivents, sobretot la de les que viuen a les selves equatorials i tropicals, és ben lluny de ser complet Les dramàtiques destruccions sofertes pel patrimoni forestal del nostre planeta han portat a l’extinció d’un nombre considerable de formes animals —i vegetals—, abans que la seva existència fos documentada i reconeguda, però això no obstant sabem que les selves plujoses equatorials representen, absolutament, el més ric i prestigiós dipòsit de biodiversitat animal de tot el planeta És difícil valorar…
piciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de 8 a 60 cm, que tenen les potes zigodàctiles i els dits proveïts d’ungles fortes, nien en forats fets a terra o als arbres, els pollets neixen cecs i nus, són arborícoles i llur vol és mediocre i marcadament ondulat.
Habiten als boscs de les regions tropicals i temperades, excepte a Austràlia, Nova Zelanda, Madagascar i Polinèsia Comprèn les famílies dels pícids, ramfàstids, indicatòrids, capitònids, bucònids i gabúlids Famílies i representants més importants de l'ordre dels piciformes família dels pícids Cempiphilus imperialis Dendrocopos leucotos picot garser dorsiblanc Dendrocopos medius picot garser mitjà Dendrocopos minor picot garser petit Dryocopus martius picot negre Jynx torquilla colltort , llenguerut, formiguer, torcecoll Picus viridis picot verd, picacarrasques família dels ramfàstids Andigena…
cèrcol
Agronomia
Cavalló rodó que es fa al voltant dels arbres, particularment del taronger, per tal d’evitar el contacte directe de l’aigua de reg amb la soca i així dificultar l’extensió de malalties de peu com la gomosi produïda pel fong ficomicet Phytophthora sp
.