Resultats de la cerca
Es mostren 3644 resultats
Pau Duran i Gibergas

Pau Duran i Gibergas
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, cal·lígraf.
Biografia De petit es traslladà amb la seva família a Igualada, d’on era nascuda la seva mare Anà al collegi dels escolapis Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903 Cursà la filosofia i la teologia amb la pedagogia a les cases centrals d’Iratxe i de Terrassa Exercí el magisteri al collegi Calassanci de Barcelona, al carrer Ample, primerament a primària i després amb els alumnes de comerç Era un notable callígraf i molt hàbil en les manualitats els alumnes hi feien bons progressos En les exposicions de treballs de finals de curs a l’…
Salif Keïta
Música
Cantant i músic malià d’ètnia mandé.
Pertanyent a una nissaga reial de l’antic regne de Mali, aquesta ascendència i l’albinisme que l’afecta han marcat la seva trajectòria vital i artística, en el primer aspecte perquè en la cultura mandé tradicional és vetat als membres de famílies de la seva casta dedicar-se a la música, i en el segon per la discriminació a què són sotmesos els afectats per aquesta condició al seu país Bandejat per aquests motius per la seva família, el 1967 anà a Bamako, on fou primer músic de carrer i més tard formà part del grup musical Super Rail Band Poc després d’incorporar-se al grup Les…
Pasqual Mas i Usó
Literatura
Poeta, novel·lista, dramaturg i historiador de la literatura.
Ha publicat poemaris com Bitàcola 1986, premi Martí Dot 1985, Tríptic de tardor 1985, Biblioteca de guerra 2001, Nòmada 2004, premi 25 d’Abril de poesia de Benissa 2003, Perversió del tròpic 2006 i Metralla 2011 En novella, és autor de La confessió 1993, Salt en fals 1998, La cara oculta de la lluna 2001, premi Enric Valor 2000, Diva 2004, premi Ulisses de narrativa, Ecos de Berlín 2008, L’ombra del fènix 2010, premi Baltasar Porcel de novella 2007, Metròpoli 2012 i Un miracle sense importància 2016, premi Ciutat de Carlet de narrativa 2016, i també a escrit narrativa curta Històries de la…
,
César Gómez Campo
Botànica
Botànic castellà.
Doctorat en Enginyeria Agrònoma i en Ciències Biològiques, en 1965 fou nomenat catedràtic de fisiología vegetal de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, on es dedicà a la docència i la investigació Arran de la reforma universitària de 1987, fou director del departament de biologia vegetal de la Universitat Politècnica de Madrid Entre les seves aportacions cal esmentar la creació d’un banc de germoplasma vegetal 1966, el primer del món a especialitzar-se en flora espontània, decisiu en la recuperació d’algunes espècies extingides com ara la crucífera Diplotaxis siettiana a partir de…
sala Metrònom
Fundació creada a Barcelona per Isabel de Pedro i Rafael Tous el 1980, que fou un espai obert a tot tipus d’activitats culturals relacionades amb les últimes tendències artístiques.
Durant la seva primera etapa, fins el 1983, ocupà un local al carrer del Berlinès, i l’any següent es traslladà al Born Com a fundació privada d’art contemporani disposa d’una important collecció d’art conceptual català, recopilada durant els anys setanta i vuitanta, amb obres de F Torres, A Miralda, A Muntadas, Benet i Rossell, C Pazos, J Benito, F Abad i d’altres També donà suport a la creació contemporània per mitjà d’un programa d’exposicions, producció de projectes artístics, conferències i lectures teòriques, dansa i les setmanes de música contemporània, on intervenien els…
Grup Godó
Grup empresarial de mitjans de comunicació actiu des de la dècada de 1990, constituït com a hòlding multimèdia el 1998.
Creat a partir del diari La Vanguardia , en la premsa escrita edita també Mundo Deportivo , entre altres publicacions periòdiques, que inclouen suplements del diari i revistes com Historia y vida Mitjançant la societat CRE-A, gestiona la rotativa a la Zona Franca de Barcelona Els mitjans audiovisuals depenen de la societat Catalunya Comunicació i disposen, en l’àmbit radiofònic, de l’emissora Radiocat XXI, amb els canals RAC1 , generalista, i RAC105, dedicat a la radiofórmula Disposà d’un canal de televisió, 8tv a l’origen, Citytv, amb emissions entre el 2001 i el 2023, i també dels canals…
L’Espanya Industrial
L’Espanya Industrial Sala de telers inaugurada el 1928
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial fundada a Madrid el 1847 pels germans igualadins Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, amb un capital de cinquanta milions de rals de billó.
Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…
Sant Genís de la Gorga (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Situació Aquesta església es trobava vora el camí ral de Vic a Olot, a l’indret del coll Sagorga, vora les ruïnes de Cal Corema Es troba passat el pont nou de la carretera de Tavertet sobre la riera de la Gorga, des d’on cal enfilar-se en direcció a llevant, vora uns alzinars APF Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera Fou una església sufragània de la de Santa Maria de Corcó que després passà a capella rural i finalment s’abandonà El terme de Cabrera es documenta a partir del 940, quan Sendred permutà al bisbe Guilerà de Barcelona diversos…
Castell de Figuerola del Camp
Art romànic
La primera referència del topònim Figuerola és de l’any 980, quan surt esmentat en el document de donació del castell de Cabra que feu el comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, la seva esposa Almatruda i a llur fill Guifré Tot i això, les primeres referències del castell de Figuerola són més tardanes, concretament del segle XII, quan formava part d’un mateix terme amb els castells de Miramar i Prenafeta i estava sota senyoria de la família Puigverd L’any 1157 Pere de Puigverd reclamà els seus drets sobre aquesta demarcació al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV allegant que uns antecessors…
Castells, fortificacions i edificacions civils del Barcelonès anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i fortaleses del Barcelonès anteriors a l’any 1300 C Puigferrat Badalona La Torre Vella Cal Comte Can Peixau Barcelona El Palau Reial Major La Comanda Templera de Palau a Barcelona El Palau Comtal Menor El Palau Episcopal La muralla romano-comtal de Barcelona Castell Vell vescomtal Castell Nou vescomtal Castell del Regomir Castell del Port Torre de guaita de Montjuïc La Barcelona del període romànic tenia un nombrós conjunt de casals residencials de famílies nobles i ciutadans notables Alguns són especialment coneguts per haver estat restaurats i acollir actualment…