Resultats de la cerca

Començà la seva carrera musical com a violinista a Praga Estudià orgue i composició amb BM Cernohorský El 1745 fou nomenat mestre de capella de la cort del príncep elector de Magúncia, com a successor del seu compatriota Jan Ondricek A causa del seu caràcter excèntric, però, el 1750 fou suspès temporalment del càrrec, i destituït definitivament el 1756 A partir de llavors es dedicà a viatjar i visità diverses corts, entre les quals destaquen les de Coblença, Colònia, Darmstadt, Dillingen i Würzburg També feu alguns viatges per Itàlia Es guanyà la vida impartint classes, fent…

Rebé les primeres classes de música del seu pare En 1685-86 estudià composició i contrapunt amb GC Wecker a Nuremberg El 1686 fou nomenat organista de cambra a la cort de Gotha i el 1694 succeí al mestre de capella WM Mylius Aconseguí un notable prestigi com a professor i tingué entre els seus deixebles el duc Frederic II de Saxònia També fou admirat com a instrumentista de teclat Mantingué excellents relacions amb les corts veïnes d’Ansbach-Bayreuth, Schwarzburg-Rudolstadt i Saxònia-Weissenfels, on treballà puntualment i els inventaris de les quals recullen algunes de les seves…

D’origen burgès, visqué part de la seva vida a Basilea i Estrasburg, després d’haver recorregut diverses corts alemanyes en les quals rebé la protecció de la noblesa i el clergat local Es tracta de la figura més representativa entre els minnesänger de la segona meitat del segle XIII, notable pel seu llenguatge i la riquesa de símils i imatges que emprà en els seus poemes La seva obra poètica, que supera els 85000 versos, inclou nou cançons d’estiu, nou d’hivern, dues d’alba, un leich de caràcter sacre, un tanzleich , un llarg poema allegòric, Sprüche , i nombrosos poemes èpics La…

S’inicià a l’escola dels Maristes de les Corts de Barcelona, però després anà al Club Esportiu Mediterrani 1996-2002 i al Club Natació Sant Andreu 2002-08 i, a continuació, fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta Guanyà onze Lligues 2009-19, nou Copes del Rei 2009, 2010, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, set Supercopes d’Espanya 2008-11, 2013, 2015-16, set Copes de Catalunya 2008, 2009, 2010, 2013, 2014, 2015, 2016, una Copa d’Europa 2014 i una Supercopa d’Europa 2014 Amb la selecció estatal ha disputat 103 partits internacionals i s’ha proclamat subcampió del món 2009…

Presidí el Futbol Club Barcelona 1925-29 Protagonitzà bona part de la denominada Edat d’Or del Barça Accedí a la presidència pocs dies abans que finalitzés el tancament governatiu de les activitats en el Barcelona arran dels fets de les Corts del 14 de juny de 1925 –en què el públic xiulà l’himne espanyol– La reaparició del Barça es produí el dia de Nadal del 1925 Industrial aristòcrata –era baró d’Ovilvar– i amic personal de Primo de Rivera, les seves gestions serviren per a rebaixar la sanció al club Durant el seu mandat el Barça guanyà tres Campionats de Catalunya 1926, 1927,…

Fou reclutat a Culver City EUA per la MGM com a redactor i traductor de versions espanyoles d’originals nord-americans en el moment del pas del cinema mut al parlat Intervingué en la farsa musical Estrellados 1930 i en la comèdia De frente, marchen 1930, ambdues d’Edward Sedgwick i protagonitzades per Buster Keaton, escrivint les lletres en castellà de les cançons i dirigint els diàlegs actuà en el melodrama Wu Li Chang 1930, Nick Grindé, del qual dirigí la supervisió escènica, i en el drama La fruta amarga 1930-31, Arthur Gregor Dirigí, amb el nom de SA de Alberich, Films La…

Concunyat de Cánovas del Castillo i comte consort de Valencia de Don Juan Format a la Sorbona i a Oxford Diplomàtic 1877-91, diputat a corts 1891-1919 i senador vitalici 1919, fou ministre d’Hisenda amb Antoni Maura 1903-04 i 1907-08 i president del Consejo de Estado Especialitzat en l’estudi de la ceràmica medieval Azulejos sevillanos del siglo XIII , 1902, molt concretament en la valenciana, publicà treballs bàsics en els quals inicià l’estudi d’aquella ceràmica partint de l’examen de la documentació contemporània La loza dorada de Manises en el año 1454 1906, Los maestros…

Doctor en lleis, oïdor de la reial audiència de Catalunya i assessor de la lloctinència del Principat Fill de Lluís de Peguera i de Vilanova És autor de Liber questionum criminalium in actu practico frecuentium et maxime conducibilium 1585, 1605, 1611, Venècia 1608, Torí 1612, sobre dret penal i procediment criminal, Praxis criminalis et civilis 1603, reeditat el 1649 amb addicions d’Acaci de Ripoll, sobre procediments criminal i civil, important sobretot per la part que tracta de la justícia, missió dels governants, qualitats i deures del jutge i d’interès històric quant al procediment…

Llicenciat en dret per la Universitat d’Alacant 1997 Membre del Partido Popular des del 1992, fou nomenat per Eduardo Zaplana director de l’Institut Valencià de la Joventut IVAJ 1995-2003 i Francesc Camps el nomenà director general de Comerç i Consum 2003-07 Del 2007 al 2011 fou regidor a l’Ajuntament de Catral Baix Segura i diputat de la Diputació d’Alacant, organisme en el qual assumí la vicepresidència d’Obres Públiques 2007-09 Durant aquesta etapa fou imputat en el “cas Brugal” pel presumpte finançament illegal de la fundació de l’Hèrcules CF Director gerent a la Cambra de Comerç d’…

A Antoni Rovira i Riera s XVIII-XIX, mestre fuster, hom atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial 1802, segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d’Espanya i d’Etrúria amb motiu de les esposalles règies plànols conservats a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Fill seu fou Antoni Rovira i Trias El fill d’aquest, Antoni Rovira i Rabassa Barcelona 1845 — 1919, es titulà a l’acadèmia de San Fernando el 1867 Professor de geometria descriptiva a l’Escola de…