Resultats de la cerca

Fonamentat en els principis d’estructura i d’immanència posats en circulació per Saussure a través del Cours de linguistique générale 1916 i influït per l’escola lògica de Viena, el model glossemàtic concep la llengua com un text infinit a partir de la combinació d’un inventari finit d’elements formals Sobre aquesta base es proposa de determinar l’estructura de cada llengua a partir de les modalitats funcionals de les invariants sense tenir en compte cap altre factor extern a la gramàtica com és ara la història o la psicologia dels parlants Estableix, per això, un…

Estudià a Barcelona, on es llicencià en pedagogia i psicologia i s’especialitzà en didàctica de llengües estrangeres Se n'anà als EUA, on es doctorà en filologia i literatura a la Yale University En tornar a Catalunya, ensenyà llengua i literatura a la Seu d’Urgell, Olot i Barcelona i treballà en tècniques d’ensenyament orientades a grups amb circumstàncies especials El 1988 s’establí als EUA, on, a Califòrnia, treballà 1991 en l’educació i l’adaptació d’infants originaris de països llatinoamericans o altres de parla castellana També ha estat professora a la Universitat de…

Llicenciat en filologia clàssica i en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i postgraduat en direcció d’empreses per la Universitat Pompeu Fabra, l’any 1993 fou cofundador de la Plataforma per la llengua , organització de la qual posteriorment esdevingué coordinador i dins de la qual es convertí en un destacat defensor de la presència del català en el cinema, l’etiquetatge i altres àmbits públics i de consum massiu Morí en el curs d’una expedició al cim del Manaslu, a l’Himàlaia nepalès, a conseqüència d’una allau en el qual moriren vuit alpinistes més i uns altres…

Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de València 1985, ha estat professora de llengua i literatura castellanes i de valencià a l’educació secundària, i ha presidit els congressos d’Història i Filologia de la Plana de 1990, 1992, 1994, 1996 i 1998 Membre del Partido Popular , n’ha estat regidora de l’Ajuntament de Nules 1991-95, i membre de la Diputació de Castelló del 1987 al 1995, on ha ocupat diversos càrrecs L’any 1995 fou elegida diputada a les Corts Valencianes , on del 1995 al 1999 presidí la Comissió de Política Social i Ocupació i fou portaveu d’Educació del Grup…

La primera distinció que la gramàtica tradicional feia entre els substantius era la que separava el nom apellatiu o comú p ex ciutat , del propi p ex Barcelona La natura de la diferència ha estat molt debatuda, generalment en termes tals com el d' espècie i individu, connotació i denotació, comprensió i extensió , etc Són termes filosòfics i, en efecte, el debat és filosòfic Lingüísticament és buit, car, com feu veure James Harris 1751, els noms propis són marginals a la llengua, i això en tres sentits la majoria dels noms propis es fabriquen per procediments extralingüístics la…

Publicació d’àmbit prioritàriament local i comarcal, inclou també informació general Successor de Tarrasa Información , i aquest, al seu torn, de Tarrasa , òrgan franquista a la ciutat, la capçalera aparegué inicialment com a Diario de Tarrassa , i posteriorment amb el nom  Diario de Terrassa El 1993 adoptà el nom actual Des de l’inici inclou articles en català, llengua que al llarg dels anys ha anat guanyant protagonisme fins que, des del juliol del 2019, el diari passà a publicar-se íntegrament en llengua catalana Entre altres activitats, organitza un concurs de…

El 1752 ingressà a la Companya de Jesús El 1755 fou destinat a Xile, on l’enviaren a les missions araucanes de La Imperial i Angol Aprengué la llengua maputxe, i es familiaritzà amb totes les llengües indígenes de la zona El 1764 publicà a Lima una obra lingüística, sobre la parla dels indis araucans de Xile, Arte de la Lengua General del Reyno de Chile amb un subtítol força extens L’obra presenta alguns trets lingüístics força moderns posa en relleu les estructures morfològiques recomana la pràctica viva com el gran mètode d’aprenentatge i aconsella als missioners el seu…

Estudià lleis a València, on redactà i publicà el periòdic satíric “El Saltamartí” 1860-61 S’inicià en l’escena valenciana, en el Teatre Principal de València, de la mà de Joaquim Garcia-Parreño , amb l’obra De femater a lacaio 1858, a la qual seguiren, entre moltes altres peces còmiques de costums i paròdiques, Les eleccions d’un poblet 1859, En les festes d’un carrer 1861, La mona de Pasqua 1862, Aiguar-se la festa escrita a benefici dels damnificats per la riuada d’Alzira, del 1864, Telémaco en l’Albufera 1868, paròdia d’ El joven Telémaco , d’Eusebi Blasco, Carracuca 1873 i El que fuig de…

Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en francès i d’una…

Fundà la Revista Industrial el 1856 i presidí la secció de propaganda de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Fundà i presidí l’Acadèmia de Taquigrafia i la Revista Taquigráfica 1874 Entre el 1858 i el 1860 publicà regularment al setmanari La Antorcha Manresana  una “crònica barcelonesa”, esporàdicament en llengua catalana, en què relacionà la iniciativa de publicació de Los   trobadors nous i de la creació dels Jocs Florals amb la modernització del país i la restitució dels principis de catalanitat Publicà obres de divulgació, articles —sobretot al Diario de Barcelona — i…