Resultats de la cerca

Sorgí de la necessitat de crear normes jurídiques arran de la conquesta de València per Jaume I de Catalunya-Aragó Aquest inicià l’atorgament de furs al nou regne Furs de València, que mostren una influència destacada del dret comú La cort de 1357-58 disposà que en l’administració de justícia no s’apliquessin lleis estranyes ni decretals, sinó que es tinguessin en compte els furs valencians i que, en tot allò que aquests no preveiessin, es fes ús del bon seny dels prohoms locals, però en la pràctica s’aplicaren el dret romà i el canònic D’altra banda, per a regir les relacions de la població…

L’empenta de tots aquests invasors per terra i mar posà fi a l’imperi hitita i proporcionà espai vital als frigis, que a llurs dominis occidentals constituïren un regne amb capital a Gòrdion, vora el riu Sangários Segons la tradició grega, els seus reis prenien alternativament el nom de Gòrdios o de Mides, i hom els relaciona amb mites grecs sobre l’agricultura nus gordià per a lligar el jou i la riquesa Mides, que envià ofrenes a Delfos al segle VIII aC Aquest país fou el llaç d’unió entre la cultura oriental i els savis jonis, la qual unió donà peu als orígens de la ciència grega També donà…

Estudià a Lund ciències polítiques i s’afilià molt jove al Partit del Treball Collaborà amb el president del govern Tage Fritjof Erlander i presidí l’organització juvenil del partit Fou ministre d’Educació en el primer govern d’Olof Palme i vice-primer ministre i, després de les eleccions de la tardor del 1985, ministre de Medi Ambient Després de l’assassinat de Palme febrer del 1986 fou considerat pel partit el candidat més idoni per substituir-lo tant a la presidència del govern com a la direcció de la socialdemocràcia Seguí a partir d’aleshores les directrius de Palme, particularment pel…

Aquests primats, que es troben exclusivament a Madagascar i a alguna de les illes Comores, es caracteritzen per tenir una estructura de mans i peus molt desenvolupada el dit gros del peu i el polze de la mà són prènsils, locomoció quadrúpeda, musells allargats i ulls grans La cua sol ser llarga, però no prènsil La seva mida varia dels 30 g als 10 kg Majoritàriament són arborícoles els de mida petita solen ser nocturs i els de mida gran, diürns S'alimenten de fulles i fruits, però poden complementar la seva alimentació amb insectes Són gregaris i viuen en grups d’entre 2 i 20…

Deixada de banda, inicialment, per les forces napoleòniques, Girona fou encerclada el 20 de juny de 1808 per una força de 5000 homes comandada pel general Duhesme però, malgrat el mal estat de les fortificacions, els 300 soldats del regiment Ultònia, amb l’ajut de la població civil, assoliren de rebutjar els atacs L’endemà Duhesme es retirà a Barcelona, on reorganitzà les forces i preparà un segon setge —amb 6000 homes, als quals se n'afegiren 5000 de manats per Honoré de Reille —, iniciat el 22 de juliol de 1808 Els gironins, auxiliats per les tropes del general Milans i pel sometent de l’…

La proximitat dels territoris respectius donà lloc a friccions sovintejades així, la lluita per la influència sobre els territoris occitans croada albigesa, al principi del s XIII, i més tard les guerres pel domini de Sicília i del sud d’Itàlia, que culminaren en la croada contra Catalunya 1284-85 Més tard, les ambicions franceses se centraren al Rosselló, posat en mans de Lluís XI de França per Joan II de Catalunya-Aragó, el qual intentà de recuperar-lo sense èxit guerra del Rosselló no tornà a la corona catalana fins al tractat de Barcelona, el 1493 Carles V intentà recuperar…

Fou fundat per Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” de Madrid, amb la participació del periodista Francesc Peris i Mencheta i de l’impressor Joan Guix Poc temps més tard, esdevindria empresa exclusiva de la família Peris-Mencheta i Guix Tot i mantenir una orientació política de caire conservador, el diari tendia a accentuar la quantitat i la varietat del material informatiu, servit per l’Agència Mencheta de notícies, i prefigurà la línia tècnica que després perfeccionà Peris i Mencheta a “El Noticiero Universal” de Barcelona i “El Noticiero Sevillano” Durant…

Doctor en teoria de la literatura i literatura comparada i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha conreat l’assaig amb Al marge dels versos estudis sobre la forma i la percepció poètiques 1999, premi Agustí Bartra Ciutat de Terrassa 1998, Un segle de lectura 2002, premi Josep Vallverdú 2001, El poeta sense qualitats 2004, premi Rovira i Virgili 2003, La crítica de Gabriel Ferrater 2004, Modernitat del món fungible 2006,  L’art imaginatiu Les idees estètiques de Gabriel Ferrater 2007, premi IEC-Josep Carner 2004, Poètica de l’exili 2011, Els cants de l’èxode Figuració poètica de…

Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son…

Polític i economista Es llicencià en dret a Sevilla i s’establí a Madrid Ensems amb Floridablanca promogué el reformisme de l’etapa final del regnat de Carles III 1767-88 El 1762 fou nomenat fiscal del Consell de Castella Secundà el comte d’Aranda en l’expulsió dels jesuïtes 1766-67 i, gran defensor del poder de l’estat enfront de l’església, fou un dels impulsors del regalisme de Carles III, del qual féu una defensa en Juicio Imparcial sobre el Monitorio de Parma 1770 i Tratado de la regalía de amortización 1765, on reprovà l’acumulació de béns per l’Església Propugnà una reforma agrària…