Resultats de la cerca
Es mostren 2192 resultats
Marin Mersenne
Música
Filòsof, matemàtic i teòric de la música francès.
Vida Fou un dels pensadors del segle XVII més importants del seu país Fill de camperols, estudià a Le Mans i, des del 1604, a l’escola de jesuïtes de La Flèche En aquest darrer centre coincidí amb Descartes L’any 1609 anà a París per completar la seva formació al Collège Royal i la Sorbona Ingressà a l’orde dels mínims el 1611 i s’ordenà l’any següent Entre el 1615 i el 1618 ensenyà filosofia i teologia al convent de l’orde, situat prop de Nevers L’any 1619 retornà a París com a conventual de l’orde i residí al convent de la Place Royale, d’on no es mogué mai, exceptuant alguns curts viatges…
El vent de l’illa
Cinematografia
Pel·lícula del 1987; ficció de 94 min., dirigida per Gerard Gormezano i Montllor.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septimània Films Manuel Valls, Barcelona, Gerard Gormezano, PC Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I MUNTATGE GGormezano FOTOGRAFIA Xavier Gil color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Balter Gallart, Carolina Vivó decoració MÚSICA Robert Schumann, Georg Philipp Telemann, Alessandro Marcello SO Ricard Casals, Manuel Almiñana directe INTERPRETACIÓ Simon Cassel John Armstrong, Mara Truscana Ariel Kane, Ona Planas Anna Salort, El Increíble Orlando el governador Anstruther, Anthony Pilley l’oficial Smith, Ñaco Nadal el criat Joan ESTRENA Barcelona, 04031988…
Laura Mañà i Alvarenga
Cinematografia
Actriu, directora i guionista.
Vida Des del 1987 combinà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona i els de tècnic d’empreses turístiques, fins a debutar com a actriu a L’afer Lolita 1990, José Antonio de la Loma i a Manila 1991, Antonio Chavarrías Deixà la feina de traductora i guia i provà sort com a actriu a París, on residí vuit anys i participà en films com ara 75 céntilitres de prière 1993, Jacques Maillot i Le Doberman 1996, Jan Kounca, alhora que fou reclamada per directors catalans com Josep Joan Bigas Luna, per a La teta i la lluna 1994, i Vicente Aranda per a La pasión turca 1994 i…
Federació Catalana d’Handbol

Partit celebrat el 2009 entre les seleccions de Catalunya i Egipte, organitzat per la Federació Catalana d’Handbol
Federació Catalana d’Handbol
Handbol
Organisme rector de l’handbol a Catalunya.
Es fundà el 1941, com a Federació Regional de Catalunya, i es refundà el 1982 El primer president oficial fou Pere Sust, però el primer que exercí realment el càrrec fou Josep Maria Farré 1943-49 El 1955, sota la presidència de José María Ceballos 1950-56, la responsabilitat de coordinar les activitats de l’handbol a Catalunya passà a mans de les delegacions provincials de la federació espanyola a Barcelona, Girona, Tarragona –creada un any més tard– i Lleida La delegació de Barcelona exercí oficiosament molts anys com a federació catalana Presidents de la Federació Catalana d’Handbol Els…
Índia 2010
Estat
L’Índia va seguir consolidant la seva presència internacional Al gener, el país va rebre la visita oficial de la presidenta de Bangladesh, Khaleda Zia, en el transcurs de la qual es van signar importants acords de coqaboració, i del secretari de Defensa dels EUA, Robert Gates, evidenciant l’apropament entre els dos països A l’abril, el primer ministre de l’Índia, Manmohan Singh, i el seu homòleg del Pakistan, Yuzuf Rafa Gillani, es van reunir a la cimera de la SAARC, i al juliol, el general Than Shwe, cap visible de la junta militar de Myanmar, es va entrevistar amb Manmohan Singh per signar…
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
OBC
Música
Institució musical fundada a Barcelona el 1967 amb el nom d’Orquestra Ciutat de Barcelona, que adoptà el nom actual el 1994.
Substituí l’antiga Orquestra Municipal de Barcelona en l’organització de temporades d’abonament i dels concerts populars dels diumenges al matí al Palau de la Música Catalana Hi collaboren solistes i directors internacionals Antoni Ros i Marbà en fou el director titular fins el 1978 Posteriorment han ocupat el càrrec Salvador Mas 1978-81, novament Ros i Marbà 1985-86, Franz Paul Decker 1986-91 i Luis Antonio García Navarro 1991-93 Després d’una etapa sense director titular, ocuparen el càrrec Lawrence Foster 1996-2002, Ernest Martínez Izquierdo 2002-06, Eiji Oue 2006-10, Pablo…
Domènec Fita i Molat
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Escultor, pintor, dibuixant, vitraller i ceramista.
Es formà a les escoles de belles arts d’Olot 1943-45 i de Sant Jordi de Barcelona, on obtingué el títol de professor de dibuix el 1951 El 1953 un greu accident mentre pintava el mural del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona el deixà paraplègic, cosa que tanmateix no l’impedí la realització d’una obra diversa i abundant, desproveïda de tota mena d’academicisme tant en les primeres manifestacions escultòriques Crist jacent , a la catedral de Girona, 1958 Sant Benet , al monestir de Montserrat, 1962 com en les més posteriors que incorporaven elements més innovadors Blocs de ciment…
Eduardo Dato Iradier
Eduardo Dato Iradier
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Milità al partit conservador i fou diputat des de l’any 1883 Fou sotssecretari de governació unes quantes vegades, i el 1889 ocupà aquest ministeri formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart, però reprimí amb força el Tancament de Caixes La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona L’any 1902 fou ministre de gràcia i justícia al nou govern…
Roger Bacon
Filosofia
Filòsof anglès franciscà, anomenat Doctor mirabilis.
Roger Bacon Estudià a Oxford, on probablement fou deixeble de Robert de Grosseteste i d’Adam de Marsh Després d’una estada a París, ensenyà a Oxford del 1251 al 1257 Fou obligat a deixar l’ensenyament i fou objecte de suspicàcies fins que el seu amic Guy Foulques fou elegit papa Climent IV el 1265 Bacon ho aprofità per a escriure la seva obra principal, Opus maius La seva activitat literària prosseguí fins el 1277, data en què les seves idees relatives a l’astrologia foren englobades en les proposicions condemnades pel bisbe Tempier En aquest període escriví l' Opus minus, l'…
La Pensilvània de Joan Vilella
Al final del segle XX resulta natural parlar de la refinería de petroli de Tarragona, referint-nos a la que s’hi establí l’any 1974, en el terme municipal de la Pobla de Mafumet Però els catalans del final del segle XIX també parlaven amb naturalitat de la refineria de petroli de Tarragona, referint-se a la que hi tenia la companyia reusenca Joan Vilella i Companyia Joan Vilella i Llauradó fou comerciant, industrial i polític El 1879 creà la societat Joan Vilella i Companyia que donà origen a una refineria de petroli i a un banc La refineria s’installà en el terme de Tarragona al marge dret…