Resultats de la cerca
Es mostren 4689 resultats
Sarcòfag d’Alsamora (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Interessant sepulcre de pedra en forma de banyera que es troba al costat del camí d’entrada al poble a baix, planta i secció d’aquest singular enterrament en forma lleugerament antropomorfa ECSA - J Bolòs Sepulcre exempt de pedra situat actualment a l’entrada del poble, a mà esquerra del camí Mapa 33-12289 Situació 31TCG124615 Necròpoli Aquest sarcòfag té la forma d’un buc de vaixell, amb els dos costats llargs corbs i amb els dos costats curts rectes La llargada total és de 201 cm, comptant-hi els 11 cm de gruix de les parets laterals L’amplada màxima és de 86 cm La seva profunditat…
Santa Maria del castell de Bellpuig
Art romànic
Aquesta església fou la capella privativa dels senyors de Bellpuig Se’n tenen referències des del 1268, en què Guillem III d’Anglesola i la seva muller Constança hi fundaren els beneficis de Santa Maria i Santa Margarida La capella del castell era servida per un prevere, i fou un lloc de reunió dels preveres de Bellpuig i altres pobles que estaven sota patronatge dels senyors de Bellpuig El bisbe de Vic la visità el 1332 La fi de la capella s’esdevingué durant la guerra del Francès, quan el 12 d’octubre de 1811 fou assaltat el castell i volat en part per forces catalanoangleses Les seves…
André Mocquereau
Música
Musicòleg francès.
Feu els vots com a monjo benedictí a Solesmes, el 1877 Ordenat el 1879, posteriorment fou prior del monestir 1902-08 Es consagrà a l’estudi del cant gregorià sota la direcció de Dom J Pothier, el qual substituí com a mestre de capella a Solesmes el 1889 El 1887 començà a concebre la idea del seu monumental treball titulat Paléographie Musicale , per tal de defensar el Liber gradualis 1883, que havia estat atacat pels seguidors de les edicions oficials del cant gregorià, com Pustet de Ratisbona Aquest treball, el primer volum del qual aparegué el 1889, conté reproduccions…
Sebastián de Vivanco
Música
Compositor castellà.
Es formà a la seva ciutat natal, on fou infant de cor de la catedral fins aproximadament el 1565 Després és possible que fos enviat a estudiar a Roma Passà un curt període de temps com a mestre de cant a la catedral de Lleida, càrrec del qual fou revocat el 1576 Posteriorment fou mestre de capella de les catedrals de Segòvia, Àvila 1588 i Salamanca 1602 El 1587 el capítol de Sevilla el convidà a convertir-se en l’assistent de Francisco Guerrero, però en aquell moment Vivanco preferí anar a Àvila A Salamanca, l’any 1603 obtingué per oposició la càtedra de música de la universitat, lloc del…
Quaderns d’Història Tarraconense
Historiografia catalana
Publicació de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Diputació de Tarragona, Secció d’Arqueologia i Història.
De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV…
Joan Subias i Galter
Historiografia catalana
Historiador i crític d’art.
Llicenciat en filosofia i lletres el 1922, ingressà en el Servei de Monuments i Museus primer a la Diputació de Girona i, després, a la de Barcelona Arribà a ser cap del Servei de Museus de la Generalitat al final de la guerra civil, càrrec des del qual contribuí a la protecció del patrimoni artístic Fou catedràtic d’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, d’on es jubilà el 1967 Entre les seves obres, que arriben a la quarantena, destaquen Les taules gòtiques de Castelló d’Empúries 1930, El arte popular en España 1948 –primer volum de la història de la…
Homo naledi
Antropologia física
Paleontologia
Nom que rep l’homínid fòssil reconstruït a partir de les restes fòssils localitzades en un sistema de coves a uns 40 km de Johannesburg (Sud-àfrica).
Les restes foren descobertes el 2013 i el conjunt pertanyia a uns quinze individus, la troballa més nombrosa d'un grup d’una mateixa espècie d’homínids fòssils al continent africà El nom naledi significa 'estrella' en llengua sotho, i fa referència al conjunt rupestre on es localitzà el descobriment Rising Star Presentat al setembre del 2015 per l’equip dirigit per Lee R Berger, Homo naledi era d’una mida entre mitjana i petita Tenia un volum encefàlic més similar al dels australopitecs , amb els quals comparteix també similituds pel que fa al tronc, la pelvis i l’espatlla, però…
Ramon Parramon i Castany
Música
Constructor d’instruments i compositor.
Al començament del segle XX fundà a Barcelona un establiment dedicat a la venda i reparació d’instruments i feu algunes restauracions L’any 1920 amplià el taller gràcies a Jacint Pinto, el qual havia estudiat l’ofici de lutier a Mirecourt França, i així Parramon s’inicià en la construcció de violins, violes, violoncels i contrabaixos El 1923 creà l’anomenada viola tenor com a substitut de la viola tradicional —instrument entre la viola da braccio i el violoncel, a fi de donar més volum de so als quartets—, però no tingué l’èxit desitjat El 1924 instituí el Premi Parramon ,…
,
Joan Pedragosa i Domènec

Joan Pedragosa i Domènec
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Dissenyador gràfic i escultor.
Estudià dibuix i estètica industrial Collaborà amb diverses agències de publicitat de Barcelona Féu una estada al Conseil de Publicité Ralph MChavannes, a Lausana 1960-62 Membre fundador de Grafistes Agrupació FAD El 1962 s’installà definitivament a Barcelona, on obrí estudi propi Professor de grafisme a l’escola Massana 1965 i de mètodes de realització i de coneixement del volum a l’Escola Elisava 1968 El seu treball manifesta una clara influència racionalista, quasi matemàtica, enriquida per dibuixos i textures de fantasiosa concepció Fruit d’una constant evolució, inicià la…
Unión de Explosivos Río Tinto
Química
Empresa espanyola creada el 1969 en fusionar-se la Compañía Española de Minas de Río Tinto i l’empresa química Unión Española de Explosivos (fundada el 1896).
Desenvolupà les seves activitats en diversos camps, com ara la petroquímica, els fertilitzants, les refineries de petroli, els explosius, la química inorgànica, la mineria del coure, la recuperació de pirites, etc La seva activitat expansiva la dugué a adquirir empreses de capital estranger com la refineria de la Gulf Oil Corporation a Huelva, a crear empreses mixtes de productes químics com IQA amb Hoechst i Shell , Ertisa amb ICI, Tarragona Química amb Hoechst, etc i a crear o a adquirir empreses editorials Labor , Guadarrama, alimentàries Alimentos Unión, farmacèutiques Cepa, Federico…