Resultats de la cerca
Es mostren 1596 resultats
les Comunitats de Castella
Història
Alçament que esclatà a Castella en 1520-21, després de la partença de Carles I cap a Alemanya.
Fou conseqüència d’unes causes de fons la crisi que experimentava el regne de Castella des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504 i d’unes causes immediates la decepció provocada pels primers mesos del regnat personal de Carles I Des del 1504, l’equilibri aconseguit a Castella pels Reis Catòlics es veié amenaçat des de diverses posicions En l’aspecte econòmic, cal tenir presents les diverses males collites i les epidèmies seguides de grans mortaldats que s’havien produït des de començament de segle, i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-21 Els petits industrials i els mercaders de les…
tercera guerra Carlina
tercera guerra Carlina El cap carlí Francesc Savalls, al centre, amb els seus col·laboradors (1872)
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (1872-76) iniciada pels partidaris de Carles Maria dels Dolors de Borbó, pretendent carlí (Carles VII).
Aquest, hereu 1868 dels drets del comte de Montemolín, aprofità la situació d’interinitat sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i el fracàs dels candidats carlins partidaris de la via legal a les eleccions convocades per Práxedes Mateo Sagasta abril del 1872, i féu pública a Ginebra una declaració de guerra 15 d’abril Els escenaris de la guerra foren, com a les anteriors, el País Basc anomenat el Nord i el Principat de Catalunya secundàriament, el Maestrat anomenat oficialment el Centre , i d’una manera esporàdica, Galícia, Lleó, Castella i fins i tot Andalusia Al Nord, la primera…
referèndum
Política
Dret constitucional
Votació dels ciutadans d’un estat o d’una part d’un estat, generalment amb una pregunta de resposta binària d’aprovació o de rebuig, sobre una llei, una reforma legislativa o constitucional, o també sobre la independència d’un territori.
És la forma més usual de l’actuació directa del cos electoral mitjançant el sufragi, i suspèn, en principi, l’actuació dels representants polítics per a determinar la idoneïtat de la qüestió a debat Constitueix una manifestació de l’autogovern del poble, que acompleix en aquest cas una funció pública Segons el seu objecte, el referèndum pot ésser legislatiu, governatiu, administratiu o jurisdiccional atenent els efectes, pot ésser constitutiu, modificatiu o abrogatiu i, per la natura, obligatori o facultatiu El terme és emprat sovint com a sinònim de plebiscit , bé que aquest connota una…
tomàquet

Tomàquets
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de la tomaquera, rodonenc, vermellós o vermell, llis o amb solcs, amb nombroses llavors groguenques i aplanades, sucós i comestible.
N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per pressió, amb sal…
A l’Associació Internacional de Treballadors. 1868-1876
El primer sindicat català de treballadors, la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, és del 1840 Així, la constitució de la Federació de la Regió Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors, el 1870, no fou una sorpresa Els obrers catalans constituïren, segons Miquel Izard, un “proletariat internacionalista” i el regne d’Espanya seria la “Regió Espanyola” Un matís que Pompeu Gener remarcà “El concepte d’‘obrer’ no era, a Catalunya, sinònim de peó o de manufacturer La federació admetia tots els qui exercien una professió liberal, incloses les carreres científiques L’únic…
Catolicisme, regionalisme i cinema de masses
Els anys de la Segona República van ser testimoni del pas del cinema mut al sonor Aquest avenç tecnològic va comportar la reconversió de les sales exhibidores i dels diferents professionals del medi, i també una important inversió de capitals l’adaptació a la nova conjuntura topava amb un seguit de problemes, entre els quals destacaven la competència del cinema de Hollywood disposat aleshores a la producció en castellà i les càrregues fiscals imposades a la indústria cinematogràfica El reconeixement oficial del poder de la imatge en moviment com a instrument i vehicle de propaganda política…
Manuel Riu i Riu
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història l’any 1951 Durant aquesta primera etapa de la seva vida acadèmica, fou el principal collaborador i deixeble del professor Albert del Castillo, que dirigí la seva tesi doctoral, Las comunidades religiosas del antiguo Obispado de Urgel siglos VI-XVI , publicada en tres volums el 1960 Fou també Albert del Castillo qui l’introduí en l’aleshores nova disciplina d’arqueologia medieval Juntament amb un grup de prehistoriadors, com Pere de Palol i Joan Maluquer, M Riu començà a realitzar prospeccions i…
criquet

Batedor de criquet colpejant la pilota
Yorkshire Crick et Council
Criquet
Esport de pilota practicat a l’aire lliure entre dos equips d’onze jugadors cadascun.
El joc consisteix a llançar una pilota amb la mà per fer caure una estructura formada per tres pals i dues peces de fusta sobre aquests wicket defensada per un jugador de l’altre equip, que tracta de colpejar la pilota amb un bat i enviar-la com més lluny millor per intentar marcar corregudes runs L’equip guanyador és el que aconsegueix més corregudes una vegada s’han completat els torns de bat estipulats, que acostumen a ser d’un o dos per equip Els partits a dos torns tenen una durada de tres o quatre dies Es juga en un camp, més o menys ovalat, l’extensió del qual no ha de ser inferior a…
Partit Republicà Democràtic Federal
Política
Associació política d’abast espanyol, amb una especial força i influència als Països Catalans, organitzada després de la revolució del setembre del 1868.
Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado Catalán i La…
L'escriptura ibèrica
Sota els noms d'escriptura ibèrica o signari ibèric es coneix un sistema d'escriptura emprat a la Península Ibèrica per a la notació de diverses llengües des del segle V aC fins al segle I dC Es tracta d'un sistema mixt que atribueix un signe alfabètic a cadascun dels fonemes vocàlics, nasals, sibilants, líquids i vibrants, però que reserva signes sillàbics per a les consonants oclusives labials, dentals i velars Estela ibèrica trobada a Civit, segle I aC, coll part J Sm Pel que fa a l'origen i l'evolució del sistema no hi ha encara un acord unànime Sembla, però, que s'hauria pogut…