Resultats de la cerca

Doctorat en filosofia a Budapest, fou deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es llicencià en llengües germàniques a la Sorbona El 1930 publicà, a Budapest, la seva tesi doctoral Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában ‘Referències a Hongria dins l’antiga literatura catalana i el romancer català’ També, vers el 1930, s’establí a Barcelona, on continuà interessant-se per la psicologia Los sentimientos de inferioridad , 1934 i per la literatura catalana i la història catalana Violante de Hungría , 1942 S'oposà als conceptes humanístics de Gregorio…

Església parroquial que presideix el poble de Bordils És un edifici d’estil gòtic tardà, d’amples dimensions, amb la façana coronada als angles per dues torrelles o garites de defensa i amb una galeria que va de banda a banda Té una nau amb capelles laterals i un campanar de torre massís, octogonal El lloc és citat el 990 com Burdilis i l’església ho és el 1074 com Sant Esteve de Burdillis Les referències continuen a partir d’aquest moment en l’antiga documentació i en les llistes sinodals de la diòcesi gironina Segons una inscripció de la llinda de la porta, l’edifici actual es…

Al cim del puig de Sant Miquel, que tanca pel NE la vall de Sant Daniel, hi ha restes abundants d’una antiga capella de Sant Miquel, que fa costat a la torre o castell de Sant Miquel, de construcció tardana, situada, però, en un lloc estratègic Les restes no són romàniques, però el seu inici sí que ho devia ser El lloc era anomenat antigament puig del Castellar i hi havia ja un castell o fortalesa amb una capella L’any 1451 el bisbe de Girona Bernat de Pau n’autoritzà la reconstrucció, que es feia encara el 1478 Va ésser destruïda, com el castell, el 1809 durant la guerra del…

Surt esmentat el 974 El seu primer senyor conegut ha de ser un Seniofred, viciari, que té béns a Avinyó el 1007 ja que entre el 1032 i el 1060 apareix un Ramon, fill de Seniofred d’Avinyó La família Avinyó segueix apareixent en la documentació fins que el 1121 el comte Ramon Berenguer III introdueix un nou feudatari sobre la família Avinyó és Berenguer Bernat de Queralt, que el 1121 li jura fidelitat pel castell d’Avinyó i molts d’altres La família Queralt segueix essent senyora del castell d’Avinyó i encara el 1247…

Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de Llestanosa No degué passar de capella rural El lloc i l’església apareixen documentats el 1205, quan en el testament d’una persona de Cererols, al terme de Súria, hom elegeix com a marmessor Guillem, clergue de Lastanosa , el qual també rep una deixa en metàllic A les deixes piadoses apareixen totes les esglésies de Súria i altres dels voltants Sant Pere del Puig de Boadella, Santa Margarida de Viladepost i un clergue de Torroella per tant creiem que aquest clergue ho devia ésser d’una església de Llestanosa,…

La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets

Aquesta església era situada dins el recinte del castell de Tamarit Hom creu que substituí una mesquita que hi hagué al mateix indret just després de la primera conquesta del castell Interpretem que l’advocació a sant Nicolau serva relació amb la data de la conquesta del castell de Tamarit per part d’Alfons el Bataller 1107 La capella castral devia subsistir miraculosament a la dominació almoràvit Així ho consideraren els Estopanyà, senyors de Tamarit, que el 1169 dotaren les esglésies de la vila amb l’encàrrec exprés a llurs ministres d’honorar i enaltir l’església de Sant…

Estudià a Harvard 1891-95, i el 1913 ho feu a París amb V d’Indy Treballà a la facultat de música de la Columbia University del 1905 al 1942 Considerat sovint un dels classicistes de Boston, fou pioner en la divulgació de la música als Estats Units Com a músic fou conservador dins la tradició austroalemanya, posició que l’allunyà dels principals corrents musicals de l’època, i els seus principals referents foren C Franc i V d’Indy Es dedicà principalment a la composició d’obres de cambra, però escriví també tres simfonies, l’obertura Chanticleer 1926 i música vocal És autor de…

Fou alumne de M Greene, per al qual copià moltes de les seves obres El 1726 fou nomenat organista de Saint Paul’s del Covent Garden i el 1737 ho fou de la capella reial, tasca que exercí fins la seva mort Conegué JC Pepusch, amb qui compartí l’interès per la música antiga i, en especial, per la del Renaixement L’estudi profund d’aquest repertori consolidà la seva tècnica compositiva, especialment reeixida pel que fa als entramats contrapuntístics de certa complexitat De les seves obres religioses cal esmentar nombrosos anthems , diversos tedèums i el recull The Whole Book of…

Fill de Nicolas Couperin i parent de François Couperin el Gran , el 1752 contragué matrimoni amb Elisabeth-Antoinette Blanchet, filla d’un famós constructor de clavicèmbals D’aquesta unió tingué quatre fills, dels quals Pierre-Louis, Gervais-François i Antoinette-Victoire es dedicaren a la música El 1748 succeí el seu pare com a organista de Saint-Gervais, i posteriorment ho fou també de la Sainte Chapelle 1760 i Notre-Dame El 1780 entrà al servei reial com a organista del rei Amb la família i els deixebles actuà corporativament, assegurant, així, les funcions en molts dels llocs…