Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
Sant Joan de Morens (Beranui)
Art romànic
Situació Petit edifici d’època romànica tardana, amb un absis poligonal ECSA - JAAdell L’església de Sant Joan Baptista és a la part alta del poble semiabandonat de Morens, situat a la ribera esquerra de l’Isàvena, entre les Ferreries i Beranui Mapa 32-10 213 Situació 31TCG026943 S’hi arriba per una pista que surt de la carretera que porta al poble vell de Beranui JAA-JBP Història L’església parroquial de Morens estigué lligada a Santa Maria d’Ovarra des que vers l’any 988 els comtes de Ribagorça li donaren les parròquies, mujades, oblacions, obres parroquials i comtals que tenien en heretat…
Castell de Vilba (el Pont de Suert)
Art romànic
El despoblat de Vilba, on s’han fet unes prospeccions arqueològiques fa pocs anys, és situat sobre la cresta d’una roca calcària, als contraforts de la fallada de Malpàs, allí on hi degué haver el castell del mateix nom Les primeres notícies del lloc de Vilba són insegures car aquest topònim sembla que podria designar qualsevol altre petit vilar Així, al cartoral de Santa Maria de Lavaix hom troba esment de l’adquisició per part del monestir, l’any 956, d’un alou a la villa anomenada Biluva , en el lloc dit Erta de Sas, per tant, lluny d’on hi ha l’emplaçament de l’indret de Vilba Segons un…
Attilio Malachia Ariosti
Música
Compositor i virtuós de la viola d’amor italià.
Vida Tot i pertànyer a un orde religiós regular, Ariosti abandonà el seu monestir de Bolonya l’any 1696 per iniciar una vida itinerant Primer s’estigué a la cort de Màntua Llombardia, però ben aviat anà a Berlín com a músic de l’electora Sofia Carlota Malgrat les polèmiques que creà la presència d’un monjo catòlic a la cort, continuà component òperes i altres obres vocals, com ho havia fet fins llavors per al duc de Màntua Ignorant el requeriment fet pels seus superiors religiosos de tornar a Itàlia, s’installà a Viena, on aconseguí introduir-se a la cort imperial Malgrat tot, en morir l’…
Johannes Tinctoris
Música
Teòric musical i compositor francoflamenc.
Vida Probablement cap al 1460 coincidí a la catedral de Cambrai amb Guillaume Dufay, que llavors hi ocupava la plaça de cantor Segons els seus propis escrits, entre el 1463 i el 1472 ensenyà els infants de cor de la catedral de Chartres La seva presència és també documentada a Lieja i Bruges L’any 1472 entrà a formar part de la cort napolitana de Ferran I d’Aragó, on s’ocupà de la formació de la filla del rei Durant la seva llarga estada a la cort, efectuà alguns viatges a Ferrara i Roma A part de la seva destacada producció musical, composta per cinc misses i diversos motets i…
José Maurício Nunes Garcia
Música
Compositor brasiler.
Vida Músic de gran talent, aprengué de tocar el clavicèmbal i la guitarra de manera autodidàctica A setze anys compongué la primera obra El 1784 participà en la fundació de la Germandat de Santa Cecília, una associació de músics professionals que tingué una gran repercussió en la vida musical del Brasil El 1791 fou ordenat de sacerdot a la catedral de Rio de Janeiro, de la qual esdevingué mestre de capella l’any 1798 El 1808, arran de la invasió napoleònica, la cort portuguesa s’exilià al Brasil i l’hereu al tron, el futur Joan VI, reconeixent el talent musical de Nunes, el posà al seu servei…
Pere Costa i Cases
Historiografia catalana
Heraldista, escultor i arquitecte.
Vida i obra Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases Es formà en l’ambient artístic del seu pare i collaborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s XVIII confeccionà una excellent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario catalán , en dos…
Elies Serra i Ràfols
Historiografia catalana
Historiador.
Fou catedràtic d’història d’Espanya de la Universitat de La Laguna des del 1926 fins a la seva jubilació l’any 1968 i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica a partir del 1966 Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres l’any 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu Durant la dècada de 1930-40, intervingué activament en la polèmica que mantingueren J Vicens i Vives i A Rovira i Virgili sobre la figura de Ferran II, a favor del primer Participà en el debat historiogràfic de l’evolució de Catalunya durant el s XV, amb la seva…
Víctor Aragon
Historiografia catalana
Magistrat i historiador d’expressió francesa.
Format a la famosa escola de Soresa Alt Llenguadoc, inicià la carrera de magistrat Fou nomenat substitut del fiscal reial al tribunal de Ceret l’any 1830, fiscal reial a Sant Africa Alt Llenguadoc el 1839 i a Perpinyà el 1843 Quatre anys més tard fou cridat com a conseller al tribunal de Montpeller, on començà la part més rellevant de la seva carrera professional el 1849 es distingí en les funcions de president de l’Audiència i, el mateix any, es responsabilitzà de reorganitzar els tribunals civils nord-catalans amb seu a Perpinyà, Ceret i Prada, en installar-hi els magistrats titulars del…
xacona
Música
Dansa barroca de mètrica ternària en forma de variació, generalment sobre un baix obstinat.
La paraula chacona aparegué inicialment en la tornada d’una cançó ballable del final del XVI, originària d’Amèrica Molt popular a Espanya, aquesta cançó, de caràcter desimbolt, es caracteritzà per una mètrica ternària i mode major i per estar basada en la successió harmònica I-V-VI-V o I-V-VI-III-IV-V Aquesta fórmula harmònica derivà en diferents dissenys de baix, a partir dels quals s’elaboraren les variacions A banda de basar-se en un obstinat, la xacona comparteix una sèrie de característiques amb la passacaglia , com ara la mètrica, un tempo moderat i l’accent mètric sobre el segon temps…
Club Cadí Canoë-Kayak

El palista Isidre Domenjó, del Club Cadí Canoë-Kayak
Club Cadí Canoë-Kayak / Guillermo Diez-Canedo
Altres esports nàutics
Club de piragüisme d’aigües braves de la Seu d’Urgell.
Fundat el 1964 amb el nom de Kayak Club, començà organitzant algunes competicions de descens al Segre El 1965 participà en el ralli de la Noguera Pallaresa, la seva primera competició internacional Des de l’inici els seus palistes aconseguiren èxits rellevants, com Josep Castellarnau, que el 1966 guanyà el Campionat d’Espanya de descens i esdevingué el primer campió d’Espanya del club El 1970, tot i mantenir la independència, es convertí en secció de caiac del Club Sedis, que també tenia seccions de bàsquet, ciclisme, excursionisme, motociclisme, tennis, tennis de taula, tir amb arc i…