Resultats de la cerca

Fill de Santiago Sobrequés i Vidal , es llicencià 1965 i doctorà 1970 en història a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història medieval des del 1966 Més tard passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic d’història de Catalunya Des del 1969 ha estat conservador de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona , i director 1981-84 i després coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona 1984-87 Ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1993-2000, dins la qual ha estat vicepresident i president de la Comissió de Cultura i Museu…

De família modesta, fou cantor infantil a la catedral de Sant Esteve de Viena juntament amb el seu germà Johann Michael A partir del 1749 visqué de composicions ocasionals i singspiele , fins que, gràcies a amistats del món musical vienès Gluck, Metastasio i el seu mestre NPorpora, fou acceptat com a director de l’orquestra privada del comte Morzin 1759-61, per a la qual escriví les primeres simfonies, divertimenti , etc El 1760 es casà amb Maria Anna Keller, que li amargà la vida amb el seu caràcter irascible Desfeta l’orquestra, passà al servei de Pál Antal Esterházy de Galántha 1761 i, l’…

Vida Començà els seus estudis musicals a Hondarribia a vuit anys d’edat Al final dels anys quaranta es traslladà a Madrid, on es llicencià en dret el 1952 El 1953 inicià l’activitat com a compositor, un cop enllestits els estudis universitaris, en el camp de la música dodecatònica Adscrit a la Generació del 51, entre les seves primeres obres hi ha Coral 1953, per a set instruments de vent, i Sonata 1954, per a piano Dedicà molts esforços a la difusió de la música contemporània Amb aquest objectiu, el 1959 creà el grup Tiempo y Música, i el 1965, el grup Alea President de Juventudes Musicales…

Estudià el batxillerat a Vic i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1972 Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, on llegí una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana , hi exercí de professor de filologia llatina 1972-2019 Com a poeta publicà Temps de tempesta 1974, Encalçar el vent 1976, Dura llavor secreta 1990,  D’ara i de sempre 2000 i  Cobles devotes  2010, recollits a  Obra poètica completa 2020 Com a investigador, centrà les seves activitats en tres grans eixos D’una banda, la filologia llatina amb traduccions d’autors de totes les…

El nom de Sarrià aparegué per primera vegada en un document de l’any 986 Es tractava d’una venda “ en el terme de Sirriano ” L’església de Sant Vicenç surt esmentada l’any següent en el testament sagramental de Moció, el qual mana que es vengui el terreny al costat de l’església Sarrià pertanyia al territori de Barcelona La seva extensió era el doble de l’actual, ja que englobava moltes partides que posteriorment es convertiren en parròquies i, més tard, esdevindrien barris de la ciutat Pedralbes, les Corts i Sant Gervasi de Cassoles A partir del segle XI les cites són cada cop més freqüents…

Ordenat sacerdot el 1959, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1964, on obtingué el doctorat en geografia i història el 1984, i el 1986 es doctorà en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana de Roma 1986 Professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona  i d’història eclesiàstica moderna i contemporània a la Facultat de Teologia de Catalunya , de la qual fou degà 1973-79 i vicedegà 1994-2000, organitzà les primeres edicions del Congrés d’Història Moderna de Catalunya durant la dècada de 1980 i el Congrés d’Història de l’Església de Catalunya…

Fill d’immigrants japonesos, es llicencià en peritatge agrícola Rector de la Universitat Agrària Nacional i president de l’Associació Nacional de Rectors 1984-89, al capdavant de la coalició centrista Cambio 90 i amb un missatge de regeneració i desenvolupament, vencé en les eleccions del 1990 i accedí a la presidència El 1992, amb el suport de l’exèrcit, protagonitzà un cop d’estat, suspengué la constitució del 1979 i convocà eleccions per a un Congrés Constituent Democràtic, que guanyà, cosa que li permeté elaborar una nova constitució, aprovada en referèndum el 1993, que autoritzava un…

Vida i obra Estudià al seminari de Barcelona, es doctorà en teologia a València i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, després que, el 1865, fos ordenat de sacerdot Escriví, des del 1869, primer amb el pseudònim Un obscurantista de buena fe , milers d’articles i uns dos-cents opuscles —en català i castellà— volent orientar popularment sobre problemes socials i religiosos Fou defensor del Syllabus i dels principis de la Revolució Francesa, sobretot a través de la seva publicació Revista Popular  1871-1916, on llançà campanyes, de ressò a tot Espanya, contra la…

Es llicencià en lletres a la Universitat de Tolosa Llenguadoc i exercí de professor de llengua i de literatura francesa a Barcelona Participà de manera activa en la represa cultural de la postguerra com a redactor d’ Ariel  1947-51 i com a membre fundador, professor i director de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1955-63 Lector a la universitat de Glasgow 1948-50, traduí Vercors i Salinger, i feu versions franceses de poemes de Salvador Espriu i de Miquel Martí i Pol Fou redactor en cap de  Serra d’Or 1964-97 Com a poeta la seva obra és singular i allunyada de qualsevol poètica a l’ús, tot i…

Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret…