Resultats de la cerca

La línia del ferrocarril de Barcelona a Mataró i el sector fabril parallel a la mar aïlla el sector residencial de la platja de Marbella, utilitzada com a abocador fins els anys noranta, que hom la recuperà com a espai de lleure l’activitat pesquera ha estat pràcticament abandonada Antic sector de maresmes, s’hi practicà el conreu, i durant el segle XVIII s’hi installaren les primeres fàbriques tèxtils i cases per als obrers activitat que s’intensificà tot al llarg del segle XIX, i que donà lloc a alguns dels conjunts industrials més importants de Catalunya de l'època, entre els quals Can…

El Sit es presenta espadat pels flancs de l’E i del S, obert i molt seccionat cap a ponent per les rambles de Bateig i de les Salinetes, afluents del Vinalopó, com les rambles de Puça i de Catí i el barranc dels Molins, que drena el NE del dilatat terme La serra del Frare 1 140 m, al NE, presideix una contrada gairebé deserta on fou bastit el 1678 el Pantanet, sobre un afluent de la rambla de Puça, entre aquella serra i la del Cavall 933 m La faixa al S de la població és un glacis comprès entre els 500 i els 400 m d’altitud, abocat al municipi d’Elda A la superfície, inculta, destaquen 3 830…

Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement demogràfic de l’aglomeració marsellesa, que de 195300 h el 1851 passà a 491200 el 1901 i a superar l’1000000 a finals de…

El territori és planer en una gran part s’hi destaca el puig d’Inca o Santa Magdalena del Puig —hi ha una ermita— 304 m alt, el qual domina un ample panorama Geològicament, forma part de les sèries plegades de la serra de Tramuntana, amb afloraments del Triàsic, Liàsic, Cretaci, Oligocè i Burdigalià, sobre els quals se situen discordants els materials transgressius del Vindobonià S i E, en una gran part recoberts de terra rossa amb una gran abundància de crostes calcàries Les terres conreades ocupen 5159 h 88,6% del terme Hi predominen els cultius de secà 2838 ha d’ametllers i garrofers i 1…

Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conservà els trets bàsics sota una pluralitat de formes i de terminologia oficis, collegis, confraries, arts, etc El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà, que només assolí un desenvolupament extens a les capitals i les ciutats importants L’origen és relacionat amb el desenvolupament de l’autonomia municipal i la revifalla de l’artesania i del comerç, a partir del s XII Era basat alhora en la comunitat de treball i en els factors religiosos i assistencials Les ordinacions evolucionaren cap a…

A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’ideal…

En literatura les primeres produccions costumistes coincideixen amb el començament de l’evolució social motivada per l’expansió industrial, davant la qual adopten una actitud més o menys satírica o crítica Té antecedents en la literatura del s XVII entre d’altres, l’anglès Joseph Addison i la prosa castellana “castissa” Els quadres de costums aparegueren sobretot en diaris i revistes La publicació periòdica més representativa del costumisme castellà fou Cartas españolas 1831, on collaboraren Larra, Mesonero Romanos i Estébanez Calderón a França es destacà, en aquest camp, Victor Joseph…

Situació Capella rural unida a un mas, força modificada i restaurada el 1981 M Anglada L’ermita de Sant Jaume de Rifà és situada en un turonet al nord del Fou, a la vora de la riera Torrent, entre la urbanització de Can Miret i extensos camps de conreu Depèn de la parròquia del Fou Mapa L37-15393 Situació 31TDG481131 S’hi accedeix des del punt quilomètric 44 de la carretera de Llinars a la Garriga A mà dreta trobem l’accés de la urbanització Les Pungoles, des d’on hem de continuar fins a Can Miret La clau cal demanar-la a la masia del costat MDFG-MCCA Història El lloc de Rifà surt esmentat…

Situació L’església parroquial de Santa Maria és situada al nucli urbà del poble de Llinars S’hi celebra culte regularment Mapa L37-15393 Situació 31TDG525106 La població de Llinars del Vallès s’ubica al quilòmetre 10,2 de la carretera C-251 de Granollers a Sant Celoni Història La parròquia de Santa Maria de Llinars és coneguda des de l’any 919 31 d’agost, en un document recollit en els Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona Es tracta d’una donació que un tal Fortuny fa de tot el que té i de si mateix a la casa de Santa Maria, situada al Vallès, a la vila de Santa Maria de Llinars L’any…

Situació Un aspecte de les seves malmeses ruïnes de Sant Vicenç de Vallarec J M Masagué Cobertes de vegetació, les ruïnes d’aquesta església són situades al vessant nord-occidental de la serra de Collserola, al sud-est del nucli urbà de Sant Cugat Són encastellades dalt d’un turonet, a l’extrem nord de la serra d’en Bell i al marge esquerre del torrent de Sant Vicenç Mapa 36-16420 Situació 31TDF246890 S’hi va des de la rambla de Can Bell, que comença al quilòmetre 10,600 de la carretera que va de Sant Cugat a Barcelona per l’Arrabassada Cal seguir la rambla durant 400 m i baixar durant 400 m…