Situació
L’església parroquial de Santa Maria és situada al nucli urbà del poble de Llinars. S’hi celebra culte regularment.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG525106.
La població de Llinars del Vallès s’ubica al quilòmetre 10,2 de la carretera C-251 de Granollers a Sant Celoni.
Història
La parròquia de Santa Maria de Llinars és coneguda des de l’any 919 (31 d’agost), en un document recollit en els Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona. Es tracta d’una donació que un tal Fortuny fa de tot el que té i de si mateix a la casa de Santa Maria, situada al Vallès, a la vila de Santa Maria de Llinars.
L’any 954 hi ha una donació feta per Ulido, Arvidio i d’altres al monestir de Sant Cugat del Vallès d’unes cases amb els seus annexos, i diversos trossos de terra, i que són situats al lloc de Santa Maria de Linares.
La parròquia entrà en la donació feta el 1040 per Guislabert, bisbe de Barcelona, a la seu de Barcelona, juntament amb Collsabadell, Sant Joan Sanata i Santa Maria de Vulpelieres, amb els delmes i primícies corresponents.
El mateix any 1040 la comtessa Guisla i els seus fills es comprometeren a lliurar per Tots Sants blat a Llerona i Llinars a canvi de tenir ella drets sobre Sanata, Llinars, Collsabadell i Vulpayeres.
Una definició de l’any 1091 d’un alou a favor de l’església de Llinars ens parla de la sagrera i dels edificis que hi ha edificats. L’alou fou llegat per Ramon Mir, que n’era sacerdot.
El 1104 una butlla de Pasqual II confirmà la possessió d’aquesta i d’altres esglésies a la seu de Barcelona, enmig de molts conflictes i usurpacions de drets. El mateix any, una concòrdia entre Guillem Ramon, el bisbe Berenguer i els canonges de la seu de Barcelona regulà les rendes de la parròquia que havien de correspondre a cadascuna de les parts.
El 1109 un tal Pere Ramon restituí a la seu de Barcelona l’església de Santa Maria de Llinars, sobre la qual havia pretès els drets per l’herència dels seus pares, cosa que li havia costat l’excomunió. Va rebre a canvi 15 morabatins.
El 1136 fou Bernat, vescomte de Cardona, qui restituí a la seu de Barcelona els drets sobre Llinars, Collsabadell, Sanata i Vulpelieres.
Els conflictes entorn als drets sobre l’església s’estengueren durant bastants anys, malgrat els intents de les autoritats eclesiàstiques de protegir el seu patrimoni, que sempre retornà a les seves mans a través de sentències.
A partir del segle XII el castell del Far estigué sempre estretament relacionat amb Santa Maria de Llinars, com es pot veure en diversos documents en els quals els conflictes entre ells són constants.
El 1373 es fundà un benefici a l’altar de Sant Joan, que el 1381 fou unit pel bisbe Pere al de Santa Maria del Castell del Far, fundat el 1336 per Sibil·la, esposa de Romeu de Corbera.
En la visita pastoral de 1413 tenia 27 parroquians, i un valor de 55 lliures.
El nom actual de Santa Maria del Prat és d’origen incert, tot i que sembla d’època relativament recent. L’arxiu parroquial desaparegué durant la Guerra Civil, la qual cosa explica un buit documental important.
Església
L’edifici actual fou construït al segle XVII i han desaparegut pràcticament totes les restes de l’antiga església. Es començà el 1680 sobre el mateix lloc que l’anterior, i se n’acabà la construcció el 1781, com ho indica una inscripció a la porta, després d’una llarga interrupció. Hi ha sis capelles laterals, contemporànies a la construcció del segle XVIII.
El campanar conserva alguns vestigis de l’estructura originària, molt transformats. Sembla que la base, de planta quadrada, és la mateixa, i també és visible un dels pisos, amb quatre finestres allargades, una a cada banda, que queden amagades per altres estructures posteriors que envolten el campanar fins a una alçada considerable. La complexitat del conjunt del campanar, al qual s’accedeix actualment des de la rectoria, amaga possiblement altres elements corresponents a l’antiga església.
L’església antiga havia estat objecte de diverses ampliacions al segle XVI, quan el 1534 es construí la capella de Sant Joan, i el 1581 es donà permís per a fer diverses capelles laterals.
Es conserven alguns elements que són aprofitats de l’antic edifici. Es tracta de dues claus de volta, amb les imatges de la Puríssima i de Sant Joan, i una làpida de Gerald de Bosch datada el 1304, actualment en una de les parets de l’església.
Bibliografia
- Gallardo, 1938, pàgs. 61-63
- Mas, IX, 1914, doc. 5