Resultats de la cerca
Es mostren 3291 resultats
L'esteticisme
Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’…
compacte
Arxivística i biblioteconomia
Sistema d’armaris mòbils de biblioteca o arxiu que es desplacen sobre raïls i queden tancats, però permeten la segregació per tal de poder agafar els llibres.
Museu de Geologia de Barcelona
Museu
Museu de Barcelona procedent de les col·leccions de malacologia, d’arqueologia i d’història llegades a la ciutat per Francesc Martorell i Peña, amb una biblioteca auxiliar.
Anomenat al principi Museu Martorell de Geologia , fou inaugurat el 1882 en un edifici construït expressament al parc de la Ciutadella per Rovira i Trias, i se'n féu càrrec la Junta Autònoma de Ciències Naturals, fundada per aquest motiu Reduït a museu de geologia, té una notable secció de mineralogia Amb la dotació que acompanyava el llegat hom adquirí, a més, lots de teixits per a incrementar els fons museístics de la ciutat i organitzà exposicions i conferències El 1916 hom inicià la publicació de Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona , amb cinc seccions zoològica, botànica…
casa de cultura
Entitats culturals i cíviques
Institució municipal de cultura, a l’Estat espanyol, constituïda generalment en un edifici independent i que aplega diferents institucions culturals, com és ara museu, biblioteca pública, etc.
Fou creada després de la guerra cicil de 1936-39 Als Països Catalans, es destaquen les de Palma, de Girona i de Maó
Rossano
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia.
Situada a 297 m d’altitud, al vessant nord de la Sila, prop de la mar Jònica Arquebisbat Fou una de les principals ciutats bizantines de la Itàlia meridional entre els segles VIII-XII Al segle XV rebé d’Alfons el Magnànim el títol de principat i fou successivament cedida a diverses famílies Ruffo, Sforza, Aldobrandini, Carafa, Borghese L’església de San Marco segle IX-X, construïda damunt una roca, a l’extrem de la ciutat, de planta quadrada i amb cinc cúpules i tres absidioles, és el monument bizantí més antic L’església de San Bernardino és d’estructura gòtica refeta en època barroca La…
Pavia
La cartoixa de Pavia
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la plana del Po, a la vora esquerra del riu Ticino, prop de la seva confluència amb el Po, és un centre comercial i industrial Indústries siderúrgiques, de maquinària màquines de cosir i agrícoles, químiques, tèxtils, etc Universitat fundada el 1361 De primer dominada pels gals, més tard passà a Roma, sota la qual gaudí d’una gran prosperitat Destruïda per Odoacre 476, fou refeta pels llombards, que en feren llur capital Carlemany se n'apoderà 774 Comuna des del s XII, el 1359 passà al ducat de Milà Dominada per Castella 1525-1706 des de la batalla de Pavia, Àustria 1706-96, França…
Valenciennes
Valenciennes
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, a la riba de l’Escalda.
L’explotació dels propers jaciments de carbó hi féu desenvolupar una important activitat industrial indústria siderúrgica, de material ferroviari, d’automòbils, química, de refinatge de petroli i tèxtil És seu de bisbat Antiga Portus medieval, canvià el nom quan es convertí en residència dels comtes de l'Hainaut i capital d’aquest comtat s XI Durant el s XIV pertangué al ducat de Borgonya, i més tard a la corona de Castella El 1567 es rebellà contra Felip II Lluís XIV ocupà la ciutat 1677, que fou incorporada a França pels tractats de Nimega i Utrecht Atacada pels austríacs, fou recuperada el…
timpà
Timpà de la catedral de Verona, amb la Mare de Déu i el Nen com a tema central i l’Anunciació als pastors i l’Epifania com a temes secundaris
© Corel Professional Photos
Arquitectura
A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
N'han restat exemples extraordinaris del període romànic, com els de Moissac Llenguadoc, Vézelay i Autun Borgonya, el Pòrtic de la Glòria, de la catedral de Santiago de Compostella, etc Entre els timpans gòtics, hom pot destacar els de les catedrals de París, Chartres, Burgos, Toledo, Lleó, etc Als Països Catalans sobresurten exemplars romànics, com els de Santa Maria de Besalú s XI, avui al Conventet de Pedralbes, el de Cabestany s XII i el del claustre de la seu de Tarragona s XIII, en general estructurats entorn de la figura central del Pantocràtor o la de la Mare de Déu Hi ha timpans…
Renada-Laura Calmon-Ouillet
Literatura
Poeta, dramaturga i lingüista.
Doctora en filologia romànica, divulgà diversos estudis, com La sardana 1982, A la recerca d’una memòria els noms de lloc del Rosselló 1983, premi Vila de Perpinyà 1981, Toponímia rossellonesa 1985 i Els coronells de Perpinyà 1988, entre d’altres, i també nombrosos articles sobre onomàstica catalana En poesia, sota el pseudònim Renada-Laura Portet , guanyà, amb Poemes , la flor natural dels Jocs Florals de Perpinyà del 1976, i publicà Jocs de convit 1990, Una ombra anomenada oblit 1992, El cant de la sibilla 1994 i N’Hom 2017 En narrativa, amb una tècnica segura i un llenguatge àgil, és…
,
Lluís Mallart i Guimerà
Antropologia
Antropòleg.
Fundador d’Agermanament, se n'anà al Camerun l’any 1961 en qualitat de missioner i romangué entre la tribu Evuzok fins el 1968 Aquell mateix any se n'anà a París a perfeccionar els seus estudis d’antropologia i obtingué el doctorat el 1971 És professor a la Universitat de Nanterre i especialista en antropologia religiosa i mèdica Entre les seves publicacions cal destacar Un poble africà etnologia i pastoral 1971, Médecine et pharmacopée Evuzok 1977, Ni dos ni ventre Religion, magie et sorcellerie Evuzok 1981 i Sóc fill dels Evuzok 1993 La classificació i l’emmagatzematge de la documentació…