Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
Gerard Vergés i Príncep
Literatura
Poeta, assagista i traductor.
Analista clínic i doctor en farmàcia Fundador de la revista de Tortosa Gèminis , juntament amb Jesús Massip Publicà reculls de poesia L’ombra rogenca de la lloba 1982, premi Carles Riba, Long Play per a una ànima trista 1986, Llir entre cards 1988, La insostenible lleugeresa del vers 2002 i El Jardí de les delícies 2014 La seva poètica, irònica, palesa la influència dels clàssics Villon, A Marc, els clàssics llatins, Shakespeare, del qual traduí Tots els sonets 1993, premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica 1994, etc La raíz de la mandrágora 2005 és una edició bilingüe de la seva obra…
,
Cristòfor Veny i Melià

Cristòfor Veny i Melià
© Missioners dels Sagrats Cors
Arqueologia
Arqueòleg.
Blauet de Lluc 1934-40 i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949 Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965 És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe 1965, Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca 1968, Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas 1971, La necrópolis protohistórica de Cales Coves 1982 i d’altres monografies Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, efectuà nombroses excavacions i exploracions…
Marc Terenci Varró
Història
Literatura
Erudit i escriptor llatí.
Educat a Roma i deixeble del primer filòleg llatí, LEli Estiló, estudià filosofia a Atenes amb l’acadèmic Antíoc Ascaló Seguí la carrera política fins al grau de pretor Constitueixen la seva primera obra, actualment perduda 81-67 aC, els cent cinquanta llibres de Saturae Menippeae , assaig de filosofia cínica, en vers, seguint Menip de Gadara Lluità al costat de Pompeu a Hispània 49 aC, però això no fou obstacle perquè Cèsar el nomenés director de la primera biblioteca pública de Roma l’any 47 aC, data de publicació dels seus 41 llibres igualment perduts De les coses humanes i divines i els…
Henri Troyat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès d’origen rus i armeni Lev Tarasov.
Pertanyent a una família armènia de comerciants establerta a Moscou i exiliada amb la Revolució Russa, el 1920 fixà la residència a París, on completà els seus estudis i es llicencià en dret El 1935, amb la primera novella Faux Jour guanyà el Prix du Roman Populaire i el 1938 obtingué el premi Goncourt per L’Araignée Des del 1940 es dedicà integrament a la literatura Autor de més d’un centenar d’obres, és especialment conegut per les seves biografies de personatges russos Dostoïevski , 1940 Pouchkine , 1946 Tolstoï , 1965 Catherine la Grande , 1977 Ivan le Terrible 1982 Raspoutine , 1996…
Xohana Torres
Literatura
Escriptora gallega.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Santiago de Compostella Filla i esposa de marí, feu nombrosos viatges amb el seu marit La seva obra lírica és recollida en els llibres Do sulco 1957, O tempo e a memoria 1972, Estación sao mar 1980, premi de la Crítica, Tempo de Ría 1992, Poesía reunida 1 957-2001 2004 i Elexías a Lola 2016 Conreà també el teatre, com Á outra banda do Iberr 1965, premi Castelao i Un hotel de primeira sobre o rio 1968 La seva novella Adiós, Maria 1971, testimoniatge de l’emigració gallega vista a través dels ulls d’una nena, guanyà el premi Galicia…
Tomàs Sucona i Vallès
Cristianisme
Eclesiàstic, hebraista i traductor.
Joier de professió, a dinou anys entrà al seminari de Tarragona, on el 1868 guanyà la càtedra de llatí Ordenat sacerdot el 1871, feu estudis de grec, siríac i hebreu a Roma i, després de llicenciar-se a València en dret canònic 1873 i en filosofia i lletres i teologia 1875, obtingué el doctorat en aquesta matèria Professor de grec i d’hebreu al seminari de Tarragona, el 1875 hi fundà el Collegi de Missioners Pius IX Canonge i professor al Sacromonte de Granada 1879-82, fou promogut a canonge penitencier de Tarragona, on fou professor a la Universitat Pontifícia 1888-97 Publicà,…
,
Jeroni Amengual i Oliver
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Periodista, promotor teatral, escriptor i editor.
Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na…
, ,
Carl Jonas Love Almqvist
Literatura sueca
Escriptor suec.
Després de graduar-se a la Universitat d’Uppsala, es casà i s’establí en una granja de Värmland amb el propòsit de dur a la pràctica el seu ideari rousseaunià i socialitzant Fallit l’intent, un any i mig després s’installà a la capital, on fou professor, pastor protestant, periodista en el diari liberal “Aftonbladet”, i menà una vida agitada i escandalosa El 1838, amb la novella Det går an ‘Això rutlla’, crítica del matrimoni com a institució, obtingué una certa fama que li permeté de lliurar-se intensament a les lletres Mal administrador dels guanys, però, adquirí deutes, i des del 1851 fins…
Jacint Grau i Delgado
Teatre
Dramaturg en llengua castellana.
Estudià dret a València i a Barcelona Format sota la influència del Modernisme, es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos 1901, que prologà Maragall, però ben aviat es decantà pel teatre, amb Las bodas de Camacho 1903, escrita en collaboració amb Adrià Gual La seva carrera, tanmateix, es desenvolupà a Madrid, on intentà d’imposar, sense èxit, un teatre de caire poètic i de forçada transcendència Don Juan de Carillana 1913, Entre llamas 1915, El hijo pródigo 1918 i, sobretot, El señor de Pigmalión 1923 les dues darreres obres foren traduïdes a l’anglès i al francès, i la darrera…
René Goscinny
Cinematografia
Humorista i guionista francès.
S'educà a l’Argentina, on els seus pares es traslladaren el 1928 La seva activitat començà als EUA amb quatre àlbums per a nens 1948, però fou a França i Bèlgica aproximadament el 1950 on aconseguí renom collaborant amb Uderzo , Sempé , Franquin , i d’altres El 1950 creà amb Sempé el personatge del petit Nicolas, que protagonitzà una sèrie de llibres Després de supervisar Lucky Luke 1955 inicià una revista d’historietes illustrades per a tot tipus de públic, Pilote 1959, i creà, en collaboració amb Uderzo, el personatge d’ Astèrix que assolí un èxit extraordinari i aconseguí per als seus…
