Resultats de la cerca

En general, totes les llengües presenten aquest fenomen en les seqüències fonemàtiques subjectes al fonema de cadència per exemple, al final d’una proposició asseverativa, que es caracteritza per una relaxació progressiva i un augment compensatori de la durada Així, en català, els últims fonemes de “en Pere sortia de casa”, tant com “de casa sortia en Pere”, manifesten una durada molt superior als que ocupen els primers llocs de la proposició, en les mateixes condicions fonètiques En llengües com és ara el llatí, el grec i el sànscrit, on la durada té caràcter distintiu, l’allargament fonètic…

Aquesta amplària disminueix en augmentar-ne el nombre si són més de quatre faixes, és la meitat de la faixa normal i s’anomenen cintes cinta

La resolució té lloc sobre el mateix acord en què es produeix la dissonància quan aquesta té un origen contrapuntístic retard, appoggiatura I té lloc sobre el següent acord en què es produeix la dissonància quan aquesta té un origen harmònic 7a, 9a, etc D’altra banda, la resolució pot ser indirecta quan la nota consonant apareix en una altra veu diferent de la que percudia la dissonància, anticipada quan apareix abans que es produeixi el canvi d’acord pertinent o diferida quan la resolució no segueix de manera immediata la dissonància

Posidoniàcies 1 Alga dels vidriers Posidonia oceanica a aspecte general x 0,5 b detall de la inflorescència x 3 c els tres estams amb les anteres sèssils que envolten l’únic pistil x 5 d detall de l’estam amb el connectiu en forma d’apèndix alat x 5 Eugeni Sierra La família de les posidonàcies és pròpia de les aigües de la Mediterrània i del S d’Austràlia presenta un sol gènere i tres espècies, una de les quals és l’alga dels vidriers Posidonia oceanica molt abundant a les nostres costes Es troba en substrats predominantment sorrencs, formant extenses praderies submarines, de vegades a…

Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…

El cames llargues Himantopus himantopus un típic ocell d’aiguamoll, és inconfusible per les llargues potes rosades a què alludeix el seu nom, que en vol li sobrepassen llargament el cos En període estival, normalment el mascle té el plomatge del cap negre, com es veu a la fotografia d’un exemplar del delta de l’Ebre La femella, en canvi, té el cap, i el coll blancs a l’època de la reproducció sol veure’s volant baix sobre els aiguamolls tot emetent el seu crit característic, protegint el niu L’adult ateny fins a 38 cm Marcella Chinchilla Dins del territori estudiat, és un ocell…

L’esplugabous Bubulcus ibis , tal i com el veiem a la fotografia, en plomatge hivernal, és gairebé tot ell blanc, amb el bec ben groc i les potes fosques Oriol Alamany L’esplugabous és un ocell que s’ha estès cap al N durant aquest segle, per la qual cosa ha augmentat molt el seu nombre als Països Catalans en els darrers anys A la Catalunya Nord hiverna regularment, però en un petit nombre, des dels anys setanta, i escasseja a l’estiu A Catalunya i el País Valencià, actualment és sedentari i localment abundant A les Balears és un hivernant gairebé regular, encara que molt escàs a Menorca i…