Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Piacenza
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a la dreta del Po, és centre d’una rica comarca agrícola, amb indústries de transformació de productes del camp L’existència de gas natural i de petroli Supercortemaggiore afavoreix la creació de noves indústries, principalment químiques Bisbat catòlic Colònia creada per Roma 218 aC, resistí dos atacs cartaginesos, però fou devastada pels gals 200 aC L’any 90 esdevingué municipi romà, i el 546 fou saquejada pels ostrogots El papa Urbà II hi convocà un concili 1095 per a combatre l’emperador Enric IV Formà part de la primera s XII i segona lliga llombarda 1226 El 1270 passà a Carles…
Addis Abeba
Ciutat
Capital d’Etiòpia, a la regió estat homònima, situada al peu dels monts Entotto i a l’E de l’altiplà de Shewa, a 2.370 m alt.
Addis Abeba es troba en una regió agrícola, fèrtil i ben regada la ciutat, d’aspecte modern, és un nucli de comunicacions ferrocarril a Djibouti 784 km des del 1917, carreteres i aeroport internacional Els habitants són etíops, amb immigrats iemenites, grecs, armenis, siris, indis i europeus dedicats al comerç i a la indústria lleugera preparació de cafè, tabac, adob de pells Centre cultural i universitari Universitat d’Addis Abeba És seu de l’OUA i de la Comissió Econòmica per a Àfrica de les Nacions Unides ECA La creació d’Addis Abeba fou l’obra de Menelik II, el qual, per tal…
vàndal | vàndala
Història
Individu d’un poble germànic que, al començament de l’era cristiana, era instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula.
Dividit en silings i asdings, s’establí a Moràvia al sII, i després a la Pannònia septentrional L’any 401, barrejats amb els sueus i els alans, avançaren vers el Rin, el travessaren per Magúncia i s’escamparen per la Gàllia El 408 intentaren de forçar els passos dels Pirineus orientals, però foren rebutjats per Dídim i Verinià Potser llavors hi deixaren algun nucli que segurament donà nom a Campdevànol Camp del Vàndal L’any següent aconseguiren de travessar els Pirineus centrals i occidentals i ocuparen zones diverses de la península Ibèrica Els vàndals silings s’establiren a Andalusia, on…
Hainaut
Regió
Comarca estesa entre el NE de França (departament del Nord) i el S de Bèlgica, on dóna nom a una província.
Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants Antic…
àvar | àvara
Història
Individu d’un poble nòmada de l’Àsia central, d’origen turc o mongòlic, que prengué el nom d’àvar al segle V.
Els àvars, impellits devers occident, dominaren les estepes del Volga fins a la segona meitat del segle VI Sotmeteren i s’incorporaren tribus dels huns, s’establiren al nord del Caucas i s’oferiren al servei de Bizanci L’emperador Justinià els prengué a sou contra els búlgars i els eslaus i els autoritzà 561 a establir-se a la península Balcànica Vencedors, els àvars avançaren cap a occident S'aliaren amb els longobards contra els gèpides, que foren derrotats 567 aleshores ocuparen la conca del Danubi-Tisza, on establiren el centre de llur domini, que, sota el kan Baian ~565-602…
Luca Marineo
Filosofia
Humanista, conegut amb el nom humanístic de Lucio Marineo Siculo.
Professor de la Universitat de Salamanca del 1486 al 1498 Historiador oficial de Ferran II de Catalunya-Aragó 1500, en enviduar 1504 l’acompanyà quan es reclogué a la corona catalanoaragonesa Publicà De laudibus Hispaniae vers el 1495, per encàrrec de la Universitat de Salamanca, i De genealogia regum Aragonum Saragossa, 1509, edició promoguda pel seu amic i mecenes, l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, obres que inclogué més tard en De rebus Hispaniae memorabilibus opus Alcalà, 1530 Aquesta obra, en la qual treballà des del 1500, se centra bàsicament en el regnat de Joan II de Catalunya…
ducat de Bretanya
Història
Títol principesc, no reconegut pels reis de França fins el 1297.
L’emperador Lluís el Piadós establí com a duc de Bretanya el bretó Nominoe No obstant això, el títol de duc no correspongué a una realitat permanent i efectiva fins al final del segle X, quan Conan I el Borni, comte de Rennes Roazhon 970-992, reuní Bretanya sota el seu domini i prengué el títol de duc 990 Després de la seva mort 992, però, els reis de França no reconegueren el títol de duc als seus successors, sinó que solien designar-los comtes L’any 1213 el ducat passà a Pere de Dreux, dit Mauclerc , descendent agnat dels reis de França El seu net Joan II mort el 1305 fou…
Ludwig Quidde
Historiografia
Historiador i polític alemany.
Estudià a les universitats d’Estrasburg i Gotinga on formà part d’un grup d’universitaris encarregats de l’anàlisi i la publicació de documents històrics de l’època medieval alemanya, collaboració que mantingué fins a l’arribada del règim nazi al poder que l’apartà de les seves funcions El 1889 fundà i dirigí Deutsche Zeitschrift für Geschichtswissenschaft , una revista dedicada a la investigació històrica que estigué en funcionament fins el 1896, any en què fou acusat d’atacar el kàiser en un article seu sobre l’emperador Calígula, per la qual cosa es convertí en una figura…
María Eugenia Ignacia Agustina Palafox de Guzmán Portocarrero y Kirkpatrick
Eugenia de Montijo en una pintura de Franz Xaver Winterhalter
© Fototeca.cat
Història
Aristòcrata espanyola i emperadriu dels francesos (1853-71), coneguda popularment per Eugenia de Montijo.
Filla segona dels vuitens comtes del Montijo, era marquesa d’Ardales de Moya i comtessa de Teba, de Mora i de Baños, entre altres títols S’educà a la Gran Bretanya i a França, on freqüentà els ambients literaris El 1853 es casà amb Napoleó III , amb el qual tingué un únic fill, Napoleó Lluís Eugeni Joan Josep Bonaparte 1856 Extremament catòlica, feu costat al partit ultramuntà, oposat a la política italiana de l’emperador, junt amb el qual el 1858 sortí illesa de l’atemptat perpetrat per Felice Orsini Destacà com a mecenes i com a protectora de les arts i les lletres, bé que la…
Marbrianus de Orto
Música
Compositor francoflamenc.
Fill illegítim d’un sacerdot, el seu cognom autèntic era Dujardin, però ell mateix utilitzà l’apel lació ’de Orto’ en alguns autògrafs Fou cantor a la capella papal de Roma entre el 1483 i el 1499 Gaudí del favor i de la protecció del papa Innocenci VIII i obtingué alguns beneficis eclesiàstics El 1489 ocupà el càrrec de degà de la collegiata de S Gertrude a Nivelles Tot i no residir permanentment a Nivelles, durant tota la vida mantingué una relació estreta amb la seva església i la seva comunitat El 1505 entrà al servei de la cort borgonyona de Felip el Bell, a qui l’any següent acompanyà a…