Resultats de la cerca
Es mostren 5167 resultats
Moisès Sanmartín i Puig
Escultura
Escultor.
Conegut amb el pseudònim de Moisès Villèlia Traslladat el 1940 a Mataró, on el seu pare esdevingué director d’un taller d’ebenisteria i fusteria artística, en el qual posteriorment ell també treballà Les seves primeres escultures daten del 1947 són obres figuratives d’un marcat realisme orientalitzant, en què es nota el seu bon aprenentatge de la talla de fusta, coneixement de l’ofici que sempre serà palès en la seva obra El 1954 féu les primeres obres abstractes — Personatges que no volen ser figuratius — , exposades individualment al Museu Municipal de Mataró Des d’aleshores es…
Heinrich Finck
Música
Compositor alemany.
Vida Creixé a Polònia i estudià a la Universitat de Leipzig El 1498 entrà al servei del príncep lituà Alexandre de Vilnius com a mestre de capella Quan aquest esdevingué rei de Polònia el 1501 continuà al seu servei a la cort de Cracòvia Es mantingué en aquest lloc almenys fins el 1505 El 1510 abandonà Polònia i s’installà a Stuttgart com a mestre de cant de la capella ducal Entre el 1514 i el 1519 serví a la cort de l’emperador Maximilià I A partir del 1519 actuà com a compositor del capítol de la catedral de Salzburg i el 1527 s’incorporà a la cort vienesa de Ferran I d’Àustria com a mestre…
,
Sebastià Sorribas i Roig

Sebastià Sorribas i Roig
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Passà la infantesa entre Sallent i l’antic districte cinquè “el Barri Xinès” de Barcelona Es guanyà la vida amb diferents oficis i el 1974 es llicencià en història Treballà posteriorment com a mestre i des del 1981 com a cap de publicacions de l’Escola de Mestres Rosa Sensat Els anys seixanta, en ocasió d’un concurs literari convocat per l’empresa on treballava, descobrí els seus dots d’escriptor, sobretot en el gènere infantil i juvenil El 1966 publicà El Zoo d’en Pitus , novella guardonada amb el premi Folch i Torres de literatura infantil i juvenil i que assolí un èxit extraordinari, amb…
,
Salvador Cristau i Coll
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1972, el 1976 ingressà en el Seminari Major de Toledo i fou ordenat sacerdot l’any 1980 Es llicencià en estudis eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Burgos Inicià la seva tasca pastoral com a vicari de les parròquies toledanes del Bon Pastor i de Sant Just i Sant Pastor, i des del 1984 fou administrador parroquial de la parròquia de Santa Leocàdia Fou també notari del Tribunal Eclesiàstic de Toledo Ha estat vicari de les parròquies de Sant Vicenç a Mollet del Vallès 1985, de la Mare de Déu de Montserrat de Barcelona 1990 i…
Jaume Vada i Chesa
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Fill de pares genovesos —el seu pare era cònsol a Barcelona—, estudià a Mataró i el 1780 professà d’escolapi a Moià Fou professor de retòrica a Mataró 1790-95, Solsona 1795-1801, Balaguer 1801-03 i de nou a Mataró 1803, rector dels collegis de Solsona 1804-07 i de Mataró 1807-17 i provincial de l’orde a Catalunya El 1808 formà part de la Junta de Defensa de Mataró i lluità personalment contra els francesos Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1805, on llegí diverses composicions Un bon nombre de poesies seves, amb un comentari crític de l’escolapi…
,
Octavi Saltor i Soler
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Llicencià en dret i filosofia i lletres, treballà d’advocat i de periodista Fou president de l’Associació Catalana d’Estudiants i militant de la Lliga Regionalista, la qual representà com a tinent d’alcalde a Barcelona 1935-36 S’exilià el 1936 per raons de seguretat Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d’Andorra Des del 1976 participà en l’intent de reorganitzar la Lliga Catalana i fou un dels oradors de l’Onze de Setembre celebrat a Sant Boi l’any 1976 Collaborà a Catalana , La…
,
Pere Joan Nunyes
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Humanista i hel·lenista.
Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de…
,
art georgià
Art
Art desenvolupat a Geòrgia.
Dels primers anys de l’era cristiana, hom pot esmentar els tipus de casa dits darbazi , amb una cúpula central esglaonada, oberta en el seu centre Amb el cristianisme segle IV, l’arquitectura és eminentment religiosa De característiques semblants a l’evolució de l’arquitectura armènia, les esglésies georgianes tenen una reminiscència siríaca Entre les més antigues destaca la basílica de Sió, a Bolnisi segle V, de tres naus separades per pilastres que suporten arcs Al segle VI apareix un tipus de basílica de tres naus separades per murs, la comunicació entre les quals és feta a través de…
rus | russa
Història
Individu d’un poble normand d’origen escandinau, els varegs, els quals, un cop fusionats amb els eslaus de les terres del Volga, el Don i el Dnièper (segle IX), hi organitzaren els primers principats russos de Kíev i de Novgorod (Rússia).
L’origen del mot rus o ros que apareix amb seguretat el primer quart del segle IX resta encara per resoldre científicament, bé que, seguint la crònica russa més antiga, la majoria d’historiadors i filòlegs concorden a identificar el poble que hi és designat amb la tribu escandinava dels varegs, establerts a la plana de l’Europa oriental La designació “rus” es mantingué fins al segle XVII, moment a partir del qual hom començà a parlar dels grans russos per oposició als bielorussos, dits russos blancs , i als petits russos d’Ucraïna per indicar els pobladors del nord de la península eurasiàtica…
Ignasi P. Ferré
Cinematografia
Director de cinema.
Vida Estudià dibuix, pintura i escultura i dirigí diversos curts, abans de traslladar-se a Berlín 1974 per estudiar cinema a l’escola de Peter Rötlingshöfer i, tres anys més tard, a Itàlia, on ingressà al Centre Experimental de Cinematografia de Roma per cursar direcció i producció 1977-78 Allà treballà com a auxiliar de direcció en diversos films, entre els quals destaquen Marxa triomfal Marcia trionfale , 1976, Marco Bellocchio Calígula Caligola , 1978, Tinto Brass i El misteri d’Oberwald Il misterio di Oberwald , 1980, Michelangelo Antonioni Quan tornà a Barcelona dirigí, amb Josep…