Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Lluís Ferran Pérez Seguí
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Installat a Barcelona des dels set anys, s’inicià als catorze anys en el Creu Roja Als setze anys anà al juvenil del FC Barcelona, des del qual passà al Cercle Barcelonista i al Sagrada Família de Terrassa, i el 1957 tornà al Barça En el club blaugrana hi estigué cinc anys alternant el primer equip amb el reserva i guanyà un Campionat d’Espanya 1958 i un de Catalunya 1960 Després jugà en el Laietà, el Vic i una altra vegada al Sagrada Família de Terrassa Formà part de l’equip de veterans d’hoquei patins del CE Laietà fins als 75 anys
Pere Llopart i Vilarós

Pere Llopart i Vilarós
© Celler Llopart
Viticultura
Viticultor i empresari.
Descendent d’una saga de viticultors establerts des del 1385 a l’actual heretat de Can Llopart de Subirats, fou la quarta generació d’elaboradors de cava de la família, iniciada pel seu besavi Pere Massana i Casanelles, que l’any 1887 elaborà el primer escumós Estudià viticultura i enologia 1948-52, i la dècada de 1950 donà un nou impuls als cellers familiars Celler Llopart, que compten amb una finca de 500 hectàrees, 95 de les quals són les vinyes ─totes certificades ecològiques─ i que produeixen anualment 440000 ampolles de cava i 40000 de vi L’any 2017 fou guardonat amb la Creu…
Federació d’Ateneus de Catalunya
Associació creada el 1983 que reuneix entitats socioculturals de Catalunya.
Té l’origen al Tercer Congrés d’Ateneus, celebrat al Centre de Lectura de Reus l’any 1983, convocat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El 1984 s’inscriví al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya i el 1985 tingué lloc la primera reunió de la junta directiva Té com a missió potenciar la tasca de les entitats culturals catalanes, el foment del treball en xarxa i la defensa dels drets de les entitats associades El 2020 tenia 178 entitats afiliades Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2014, el Premi Nacional de Cultura 2019 i la Medalla…
Virolet
Portada del primer número de Virolet
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista infantil que aparegué del 1922 al 1931, com a suplement d’En Patufet.
Fou el primer setmanari català en el qual predominaven les historietes illustrades, que alternaven amb contes de J Carner, Apelles Mestres, J Ruyra, Martínez i Ferrando i novelles de Carles Soldevila Lau o les aventures d’un aprenent de Pilot , Clovis Eimeric El cavaller de la Creu i Folch i Torres, entre d’altres Els dibuixants més assidus foren Junceda i Cornet També hi collaboraren Lola Anglada, que hi publicà la primera versió d' En Peret, Joan d’Ivori , amb unes delicioses historietes adaptades de contes dels Grimm, Llaverias, Apa, Quelus , Prat i Ubach, Serra i Massana,…
Joan Vila i Moncau
Pintura
Pintor.
Format a Vic, a la Llotja barcelonina i a l’École du Louvre, de París 1954 Dedicat a la pintura mural, amb obres a Vic, Olot, la Seu d’Urgell, Ripoll, etc, participà als darrers Salons d’Octubre de Barcelona i als de Maig Exposà sovint integrat al vigatà Grup dels Vuit, i individualment, a Sabadell 1957, Madrid 1962, Vic 1962 i 1964, Barcelona 1967 i 1975 i Figueres 1974 Fou director de l'Escola de Belles Arts d'Olot 1970-1980 El seu estil és una modernització del realisme més fidel, especialment centrat en paisatges urbans L'any 1991 rebé la Creu de Sant Jordi
Josep Viader i Moliner
Educació
Música
Instrumentista, compositor, director i pedagog.
Estudià el contrabaix amb Josep Vallespí Fou contrabaixista 1948-54 de la cobla La Principal de Girona i el 1956 fundà la Capella Polifònica de Girona, entitat que, a més, dirigí fins el 1990 Fou director de l’Escola Normal i, des del 1965 fins a la seva jubilació el 1985, també del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona El seu catàleg d’obres inclou sobretot sardanes i harmonitzacions de cançons populars catalanes El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya L’auditori de la Casa de Cultura de la ciutat de Girona porta el seu nom
Turpí
Història
Heroi de la
Cançó de Rotllan mort a la batalla de Roncesvalls.
Tradicionalment hom l’ha identificat amb el monjo de Saint-Denis Tilpin, que fou arquebisbe de Reims ~754-~794, al qual hom atribuí la Historia Karoli Magni et Rotholandi més coneguda per Chronica del Pseudo-Turpí, on es narren les gestes dels paladins de Carlemany En realitat és un recull de dos texts, el primer cinc primers capítols escrit per un monjo de Santiago de Compostella ~950 i l’altre la resta obra d’un monjo de Sant Andreu de Viena del Delfinat 1109-19 Hi ha qui creu que l’obra formava part del Liber Sancti Iacobi , mena de guia per als pelegrins de Sant Jaume de…
Andreu
Cristianisme
Un dels dotze apòstols, fill de Jonàs, germà de Simó Pere.
Pescador originari de Betsaida, fou, de primer, deixeble de Joan Baptista i després fou cridat per Jesús entre els primers apòstols Segons antigues tradicions havia predicat a l’Àsia Menor, a Grècia i a Rússia i morí crucificat a Patres, Grècia Més tard sorgí la llegenda que fou crucificat amb una creu en forma d’aspa sautor , i així fou representat a partir dels segles X i XI, especialment fora d’Itàlia Per raons politicoreligioses hom li atribuí igualment la fundació de la comunitat cristiana de Bizanci És el patró d’Escòcia i de Rússia La seva festa se celebra el 30 de…
Agustí Altisent i Altisent
Historiografia
Historiador.
Ingressà al monestir de Poblet el 1946 És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals, Les granges de Poblet al segle XV , premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans 1969, Història de Poblet 1974 i L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200 , publicat el 1966 i premi Larratea de l’IEC 1969 i de gran nombre d’articles d’història monàstica i medieval També publicà Descentralización administrativa del Monasterio de Poblet 1981, Reflexions d’un monjo 1996, etc Fou membre, des del 1979, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Creu de…
Josep Duran
Música
Compositor.
Estudià a Nàpols amb Durante Tornà a Barcelona, on fou mestre de capella del marquès de Los Vélez i, segons que sembla, també de la catedral Dirigí sovint l’execució d’òperes al Teatre de la Santa Creu, i contribuí a afermar-hi el gust pel drama líric italià Fou el primer compositor del país que hi estrenà òperes Antigono , 1760 Temistocle , 1762 Deixà inèdits l’oratori Arca de Dios trasladada al gran templo de Sión , avui perdut, diverses misses, salms, etc Hom conserva a Bolonya un escrit seu de defensa contra els atacs que li dirigí el músic Jaume Caselles en el curs d’una…