Resultats de la cerca
Es mostren 7294 resultats
Alfredo Brañas Menéndez

Alfredo Brañas Menéndez
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític gallec.
Fou catedràtic d’economia i de finances a la Universitat de Santiago de Compostella Impulsà el moviment regionalista gallec i mantingué relacions amb Catalunya, on fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1893 És autor d' El Regionalismo 1889, Deos Patresque galaicos 1892 i La crisis económica en la época presente y la descentralización regional 1892
Giovanni Alfonso Borelli
Matemàtiques
Matemàtic i metge italià, condeixeble de Torricelli, professor de matemàtiques a Messina i a Pisa.
Ultra fer investigacions en els camps de la física i de l’astronomia i ésser el creador, en medicina, de l’escola iatromecànica, en la seva obra fonamental De motu animalium 1680-81, fruit de mig segle de treballs, intentà per primera vegada d’aplicar mètodes matemàtics a l’estudi dels problemes de la mecànica del moviment dels animals
Comunismo
Partit polític
Grup trotskista constituït el 1969 per exmilitants del Front Obrer de Catalunya i d’Acción Comunista.
El 1971 es dividí, tot reproduint les dissidències del moviment trotskista internacional D’una banda, nasqué la Liga Comunista Revolucionaria , partidària del Secretariat Unificat de la IV Internacional, i de l’altra, la Fracción Trotskista del grupo “Comunismo” , pròxima al Comitè Inter-nacional de la IV Internacional Creà “Proletario” com a secció obrera pròpia Editava Comunismo
Archie Shepp
Música
Saxo tenor i soprano de jazz nord-americà.
Els anys seixanta collaborà amb destacats exponents del free-jazz , com ara Cecil Taylor, i es convertí en un dels principals difusors i intèrprets d’aquest moviment per la dimensió agressivament reivindicativa de les seves actuacions El seu estil combina l’avantguardisme amb les referències a la història del jazz Els anys setanta adoptà un llenguatge proper al bop
Morgan Russell
Pintura
Pintor nord-americà.
Anà a París el 1905, on entrà en contacte amb el grup de Montparnasse Amb SMacdonald-Wright creà el sincronisme, moviment abstracte amb connotacions amb l’orfisme D’aquest moment, el més important de la seva carrera, és la Sincronia en verd 1913 El 1946 tornà als EUA, on conreà la pintura figurativa de tema bíblic
Antoni Rodó i Casanovas
Economia
Economista.
Estudià dret a Barcelona i el 1878 s’establí com a advocat a Madrid Formà part del moviment proteccionista català i atacà el lliurecanvisme a La Mañana de Madrid i a La Renaixença i al Diari de Barcelona Representà a Madrid el Foment de la Producció Nacional de Barcelona Fou fundador de la Societat Protectora d’Animals i Plantes
Georges Rodenbach
Literatura francesa
Poeta belga d’expressió francesa.
És un dels més remarcables del moviment simbolista De la seva obra poètica, plena de delicadesa i melangia, cal destacar La jeunesse blanche 1886 i Le miroir du ciel natal 1898 Conreà també la novella, amb magistrals descripcions de l’atmosfera de les petites ciutats flamenques del s XIX, com, per exemple, en Bruges-la-Morte 1892
Benjamin Thompson
Física
Físic nord-americà, conegut també com a comte de Rumford.
Residí uns quants anys a Baviera i després passà a Londres i a França, on restà definitivament Féu interessants recerques en calorimetria i transmissió de la calor Rebutjà la famosa teoria del calòric, mitjançant una experiència amb glaç fundent Afirmà que la calor és deguda a un moviment intern de vibració Ideà un fotòmetre i un calorímetre
Muḥammad Tawfīq
Història
Kediv d’Egipte, fill i successor d’Ismā‘īl.
L’impuls del moviment nacionalista, iniciat en temps del seu pare, prengué cos i culminà amb el nomenament d’'Arabī Paixà com a ministre de la guerra Després del bombardeig d’Alexandria i de la victòria britànica a Tell el-Kabir 1882, Egipte restà de fet com a colònia britànica i perdé la sobirania al Sudan 1884
Sully Prudhomme
Literatura francesa
Nom amb què és conegut René François Armand Prudhomme, poeta francès.
Pertanyent al moviment parnassià, collaborà en L’Art i en el Parnasse Contemporain Autor de Stances et poèmes 1865, Les solitudes 1869, Les destins 1872, Les vaines tendresses 1875, etc, la seva poesia s’orientà finalment cap a la filosofia, com en La Justice 1878 i Le bonheur 1888 Fou premi Nobel de literatura el 1901