Resultats de la cerca

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a setze anys entrà al seminari de la Seu d’Urgell per fer els estudis eclesiàstics, on també estudià harmonia, composició i orgue amb Enric Marfany El 1912 guanyà la plaça d’organista de Ponts Noguera, i el 1914, la de la catedral de Tarragona També fou subdirector de l’Orfeó Tarragoní i professor i director de música de la Casa Provincial de Beneficiència Escriví música religiosa -lamentacions, misses, responsoris, cantates, goigs-, quartets per a corda, peces per a orgue, obres per a cor i orquestra -com el poema Montserrat -,…

Ingressà a l’orde benedictí del monestir de Montserrat el 1892 tot prenent el nom de Ramir De formació bàsicament autodidàctica, compongué una quantitat força notable de música religiosa Gràcies a ell l’escolania montserratina veié augmentat el seu repertori, tant amb peces del mateix Escofet com amb obres polifòniques descobertes arran dels seus estudis d’antics mestres de l’escolania En aquest sentit, cal destacar la seva activitat de recuperació i transcripció d’obres de música antiga conservades al monestir de Montserrat En la tasca pedagògica fou ajudat pel seu…

Es desconeixen les seves dades biogràfiques, però se n’han conservat cinc composicions a la Biblioteca Nacional de Catalunya, que mostren la seva capacitat com a compositor, immers en el conreu de l' stilus mixtus , usual a la Catalunya de la segona meitat del segle XVII Tant en les obres policorals el motet Manete in dilectione mea , a deu veus i continu l’antífona pasqual Regina caeli laetare , a nou veus amb instruments i continu com en les obres per a solista els solos Anit avui és nat un infant , Dos bellos clarines i Pues sois madre gloriosa , Pau Rosés es…

Format amb el seu pare en les disciplines de viola, piano i contrapunt, a dotze anys fou organista de la Magheracoll Church del comtat d’Antrim Posteriorment ocupà diferents càrrecs d’organista en esglésies de Belfast i Dublín Fou a Dublín on contactà amb el professor Michele Esposito, que l’impulsà a desenvolupar el seu talent A partir del 1900, Londres ja coneixia l’obra de Hamilton Harty, que fou molt interpretada durant anys Director de diferents formacions orquestrals, fou el primer que programà a Anglaterra audicions d’importants obres com la Simfonia núm 9 de Gustav Mahler…

Membre d’una nissaga de músics, es formà musicalment amb el seu pare i estudià lleis per tal de dedicar-se a l’advocacia, però el 1836 es decantà per la música i esdevingué organista de la parròquia de Blackburn En aquesta època començà a compondre les primeres obres per als serveis religiosos Fou molt reconegut com a organista, sobretot en la seva pràctica d’acompanyant dels serveis anglicans en diferents parròquies, com les londinenques de Saint Philip i de Saint Pancras Destacà també com a dissenyador d’orgues, entre els quals els de Leeds i el de la parròquia de Saint Andrew…

La primera vegada que apareix esmentat en la documentació és a The Triumphes of Oriana 1601 de Thomas Morley, obra a la qual contribuí amb un madrigal El 1606 es graduà a Cambridge, i segurament estigué durant algun temps al servei de la família Hatton Fou ordenat de sacerdot i exercí com a tal a la catedral d’Ely des del 1609 fins al 1614 El 1618 fou nomenat mestre de cor a la catedral de Lichfield Amb una bona part de la seva producció musical impresa, és un dels compositors anglesos més ben representats del seu temps En total publicà set reculls d’obres que incloïen madrigals…

Estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy, E Chausson i P Dukas S’aventurà en la difícil tasca de combinar el wagnerisme de D’Indy i l’antiwagnerisme de C Debussy En aquesta línea compongué, sobretot, peces per a orquestra, com Chant d’Espagne 1925 o Le cercle des heures 1933, i peces de música de cambra, com el Quartet en re menor 1900 o Esquisse d’Espagne 1925 Feu també moltes transcripcions per a piano d’obres d’E Chabrier, E Chausson, C Debussy, H Duparc, G Fauré o C Franck, així com traduccions de llibrets de F Schumann, R Wagner o R Strauss Plasmà la seva activitat crítica…

Alumne d’A Gédalge composició, YP Nat piano i C Koechlin harmonia, posteriorment estudià orgue amb H Cabrié i M Duruflé Lligat en un primer moment als postulats d’E Satie, la seva conversió al catolicisme, que el portà a ingressar l’any 1930, i fins a la seva mort, al monestir benedictí d’Encalcat, encaminà la seva música cap al gènere sacre, en el qual destacà amb obres com Missa sincopada 1968 No obstant això, compongué diverses peces per a obres de teatre, com també per a orquestra, piano, música de cambra i una vasta collecció de prop de 400 cançons sobre poemes…

Format a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki, amplià estudis a Viena amb R Fuchs 1899-1901 Parallelament estudià història de l’art a la Universitat de Basilea Fou professor a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki 1895-1907, centre que dirigí durant el període 1911-36 Del 1908 al 1911 fou director de l’Orquestra dels Amics de la Música de Viipuri, on fundà una escola de música Adscrit al nacionalisme musical, les seves obres denoten una clara influència del simfonisme de J Sibelius, i una part important del seu catàleg, del misticisme i de les religions orientals El seu…

Estudià a Viena amb F Schreker i A Schönberg 1914-18 La seva activitat principal fou la de director d’orquestra a l’Òpera de Ljubljana a més, dirigí la Societat Coral Slavec Des del 1932 exercí de crític musical, però una malaltia mental progressiva l’obligà a viure retirat La seva obra representa el punt àlgid de l’expressionisme en la música eslovena, però també adoptà el sistema lliure de dotze notes en la línia d’A Berg Entre les seves obres cal destacar les Sonates per a piano 1921, el Rèquiem per a cor masculí 1922, la Suite per a orquestra 1927 o l’òpera Crne maske '…