Resultats de la cerca

De molt jove anà a l’Argentina, a Buenos Aires, cridat per l’oncle Marull, apotecari en aquesta ciutat Estudià a la Universitat de Chuquisaca, on obtingué el batxillerat en dret canònic i es doctorà en teologia Tornà a Buenos Aires, on probablement exercí com a advocat Partidari dels interessos polítics anglesos a l’Argentina, aprofità l’avinentesa de les invasions britàniques 1806-07 en aquest país Més tard, perseguit, el 1808 fugí al Brasil Sota la protecció de l’almirall de l’esquadra britànica s’introduí en l’ambient de la cort imperial de Rio de Janeiro, i aviat fou nomenat…

Es formà al seminari conciliar de Barcelona, on estudià humanitats, filosofia, teologia i música, i el 1949 fou ordenat sacerdot Amb una beca, viatjà a Roma per cursar estudis superiors de música i ciències musicals a l’Institut Pontifici de Música Sacra, amb Higini Anglès, i s’hi doctorà el 1968 amb una dissertació sobre el ressorgiment musical a la capella papal amb el pontífex Pau III 1534-49 Formà part de diferents institucions, tant docents com de dedicades a la investigació Cal esmentar-ne l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma, de la qual fou membre 1951-55 la…

Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968 Fou bisbe auxiliar de Barcelona 1968-83 El 1983 fou nomenat bisbe de Vic Expert en doctrina social de l’Església, es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la de Madrid Estudià també a l’Institut Social Lleó XIII de Madrid 1953-1957, del qual fou el primer doctor 1965, sotsdirector 1962-67, catedràtic i primer degà 1965-67 des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca Fou…

Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia , designen la font del do i l’efecte del do El Nou Testament utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l’aliança instaurada per Jesucrist, en oposició a l’antiga aliança, regida per la llei En aquest context, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres és el do del seu Fill encarnat en l’Esperit Constitutivament, l’home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo Així, la gràcia suposa per part de l’home un “sí” al do, que, com a tal, li és indegut i en aquest sentit hom l’anomena…

Iniciada, de fet, el 1907 amb la Revista Montserratina , fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni M Marcet 1912 el 1914 aparegué la revista Vida Cristiana , i el 1917 començà la sèrie Analecta Montserratensia , impulsada per Anselm Albareda Poc després sorgiren les colleccions “Biblioteca Monàstica” 1920, “Biblioteca Popular Litúrgica” 1920, “Místics de Montserrat” 1925 i la Bíblia de Montserrat , de Bonaventura Ubach 1926 El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari Montserrat i de la collecció Catalonia Monastica , seguits per Mestres de l’Escolania de Montserrat , collecció…

El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera edició 1536, la…

Era fill de Domènec de Borja, senyor de Canals Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià que havia augmentat la seva preponderància fent costat al rei Pere III durant la Guerra de la Unió Es doctorà en dret civil i canònic a Lleida, on fou catedràtic de teologia i canonge de la catedral Fou conseller del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, president del Consell de Santa Clara, de Nàpols, i ambaixador reial al concili de Constança El 1429 obtingué la renúncia a la tiara de Climent VIII Gil Sanxis Munyós, a Peníscola En recompensa fou nomenat bisbe de València pel papa Martí…

Es doctorà en dret a Gènova i començà els estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat prevere el 1878, passà a l’Accademia dei Nobili Ecclesiastici Fou secretari del nunci Mariano Rampolla a Madrid 1883-87 Passà a ajudar aquest a la secretaria d’estat, i el 1901 n'esdevingué substitut Pius X el nomenà arquebisbe de Bolonya el 1907, i cardenal el 1914 La seva elecció com a papa, tot just esclatada la Primera Guerra Mundial, fou tant pels seus dots diplomàtics com pel desig del collegi cardenalici de superar l’integrisme prevalent els anys anteriors A l’…

El 1934, el seu pare, el pastor baptista Michael King, es canvià el nom i també el del seu fill en homenatge al reformador alemany Martí Luter Malgrat créixer en un ambient benestant, des d’infant experimentà els efectes de la segregació i els prejudicis racials contra els negres al sud dels Estats Units Graduat en sociologia al Morehouse College d’Atlanta 1948, posteriorment estudià teologia al Crozer Theological Seminary de Chester, Pennsilvània, on es graduà el 1951, i a la Universitat de Boston, on es graduà el 1955 Pastor baptista des del 1954, adoptà les idees de Gandhi  …

Estudià al collegi dels jesuïtes de Breznice 1752-58, on, a més, serví com a cantant A Praga, fou violinista al seminari jesuïta i hi estudià filosofia, teologia i dret Exercí també de violinista a l’església de Tn, on aprengué contrapunt amb l’organista titular El 1770 esdevingué primer violinista del teatre de la cort de Viena Posteriorment fou nomenat director musical i ajudant de cambra del governador austríac -l’arxiduc Ferran d’Este- a la Llombardia Retornà a Viena després de la invasió francesa de la Llombardia, el 1796, i quedà al servei de l’arxiduc fins a la seva mort…