Resultats de la cerca
Es mostren 3004 resultats
Castell de Sant Gallard (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Sant Gallard és a l’extrem oriental del terme arrecerat en un turó de 625 m d’altitud, i en l’actualitat només és habitat els caps de setmana Originat a l’edat mitjana a redós d’un castell, aquest indret va pertànyer als Queralt fins a mitjan segle XIII Així, la primera referència sobre la fortalesa de Sant Gallard data de l’any 1179, quan en testar, Albert de Queralt llegà la meitat de la senyoria al monestir de Santes Creus De resultes d’aquesta disposició testamentària, l’esmentat cenobi posseí els drets del castell en condomini amb la família Queralt A partir d’aquest…
Sant Miquel de Sucs (Lleida)
Art romànic
El petit poble de Sucs és situat a uns 25 km a l’oest de Lleida, un cop passada la serra del Coscollar, últim relleu abans d’arribar al pla de Lleida Es té notícia del lloc de Subes en la delimitació del terme del castell de Montsó de l’any 1092 feta pel monarca aragonès Pere I Sembla que un cop conquerit aquest sector, tal com succeí amb Gimenells, el terme de Sucs restà sota el domini reial La colonització d’aquest lloc es devia iniciar ben aviat Si més no, això és el que fa suposar el fet que l’església de Sucs figuri en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’any 1168 Segons aquest mateix…
Càlig
Càlig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a les terres prelitorals de la conca baixa de la rambla de Cervera, entre aquesta vila i Benicarló, al raiguer de les muntanyes que prolonguen les Talaies d’Alcalà.
El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també pedreres de marbre…
Salern
La badia i la ciutat Salern
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Campània, Itàlia.
És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre segle V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del ducat normand de Pulla-Calàbria 1077…
els Angles

Municipi
Municipi del Capcir.
Comprèn la capçalera de l’Aude, un petit sector de la vall de Lladura, amb la del seu afluent el torrent de Vallsera i, a l’alta vall de la Tet, el territori comprès entre el pantà de la Bullosa i el pantà de Matamala A la part més plana del terme, on es troba assentat el poble, hi ha les terres de conreu, que els habitants guanyaren al bosc de la Mata vers 1721 foren processats els habitants dels Angles per haver convertit part del bosc de la Mata en terres de conreu en dos anys havien tallat de 600 a 700 arbres i havien fet 1 800 càrregues de posts Hom conrea patates i sègol La…
Pere Rosselló i Bover
Literatura catalana
Historiador de la literatura, crític literari i poeta.
És doctor en filologia catalana 1986 i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears S’inicià com a poeta amb el volum Antologia 1978, gènere que continuà amb Aplec de distàncies 1981, premi Ciutat de Palma, L’hort de la lluna 1988 i El temps llençat al pou 2004, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí També ha conreat la novella breu L’Infern de l’Illa , 2002 i la narrativa infantil Les aventures d’en Tres i mig , 1989 El fantasma del País del Vent , 1992 Com a investigador ha publicat L’escriptura de l’home Introducció a l’obra literària de Miquel Àngel Riera 1982, L’obra de Salvador…
,
Cabanes de l’Arc
Cabanes de l’Arc
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, al centre del pla de l’Arc.
Comprèn, al sud, una zona muntanyosa el Gaidó, la Maigmudella, la Gasiona, la serra de les Santes, les muntanyes del Desert de les Palmes i la serra d’Orpesa a la costa, entre els termes d’Orpesa i de Torreblanca, hi ha la zona d’aiguamolls coneguda per la Ribera de Cabanes, que correspon a l’antic municipi d’Albalat dels Ànecs El sector meridional és drenat pel barranc de Xinxilla La vegetació natural, formada per pins, brolla i pasturatges, de propietat comunal i privada, ocupa menys del 15% del terme L’agricultura és la base econòmica del municipi Hi predomina el secà sobre el regadiu, i…
Xodos
Xodos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, situat al vessant oriental de Penyagolosa (1.814 m alt.), límit oriental del terme.
Constitueix l’alta vall del riu de Llucena dit ací barranc de Xodos , que penetra al terme de Llucena a través del congost de l’Estret, obert entre els contraforts orientals del cabeç Roig 1388 m i el tossal de Bernat 1172 m alt pel N formen la capçalera de la vall la línia de crestes que des de Penyagolosa uneix els tossals del Mariner 1467 m i de l’Albagés 1481 m i el pla de la Nevera en aquest indret el terme inclou un petit sector de la capçalera de la rambla d’Atzeneta, dit l’Estepar Hi ha 610 ha de boscs de pins i 2915 de brolla i matollar Al secà hi ha 874 ha, dedicades només a cereals…
Vilatge de Vilalba la Vella (Vilalba dels Arcs)
Art romànic
Situació Vestigis de murs de les construccions que formaven aquest antic vilatge ECSA - J Bolòs Restes de construccions situades al cim d’un tossal que s’alça a la riba dreta del barranc que neix prop de Vilalba dels Arcs i, després de passar pel costat de la capella de Sant Pau, desemboca al barranc de Voravall Mapa 31-17 443 Situació 31TBF818617 Del nord-est de la població de Vilalba dels Arcs surt una pista que mena cap a la Fatarella i cap a la Pobla de Massaluca A uns 6 km de Vilalba dels Arcs, immediatament després d’haver passat una línia d’alta tensió, surt, al costat d’un torrent i a…
Castell de Garraf (Sitges)
Art romànic
Situació Fortificació o casa forta que s’alça en un turó a la petita vall de Garraf ECSA - J Bolòs Castell situat a la petita vall de Garraf, al cim d’un turó, que s’alça actualment al costat de l’autopista i d’unes pedreres Des del castell s’albirava la vall i la mar Mapa 36-17448 Situació 31TDF064673 Si seguim la carretera de les costes de Garraf, en arribar al poble de Garraf, després del trencall de la pedrera, a mà dreta hi ha un carrer que mena a un conjunt de cases d’estiueig Al final del carrer comença una pista costeruda que passa per sota l’autopista i arriba fins al costat del…