Situació
Vestigis de murs de les construccions que formaven aquest antic vilatge.
ECSA - J. Bolòs
Restes de construccions situades al cim d’un tossal que s’alça a la riba dreta del barranc que neix prop de Vilalba dels Arcs i, després de passar pel costat de la capella de Sant Pau, desemboca al barranc de Voravall.
Mapa: 31-17 (443). Situació: 31TBF818617.
Del nord-est de la població de Vilalba dels Arcs surt una pista que mena cap a la Fatarella i cap a la Pobla de Massaluca. A uns 6 km de Vilalba dels Arcs, immediatament després d’haver passat una línia d’alta tensió, surt, al costat d’un torrent i a mà dreta, un camí, en part encimentat, que s’enfila i al cap d’uns centenars de metres ens duu fins a una caseta feta de bell nou, damunt de la qual hi ha el turó de l’antic vilatge.
Vilatge
Al planell superior d’un petit turó hi ha nombroses restes de parets, que s’estenen al llarg d’uns 50 m, amb una amplada de prop de 20 m. Bàsicament hi veiem un llarg mur central, orientat de NW a SE, fet amb carreus i amb una amplada d’uns 60 cm. A l’extrem septentrional, aquest mur és tallat per una paret una mica més gruixuda (70 cm), que sembla acabar, a l’W, a uns 12,5 m i, a l’E, a uns 3,5 m. A aquesta distància neixen sengles murs paral·lels al mur que considerem central. Anant cap al S, a uns 14 m i a uns 18 m del mur transversal del nord, hi ha restes d’altres murs transversals. De fet, però, probablement hi devia haver moltes parets més que no s’han conservat o que no han estat netejades i mig excavades darrerament, com algú ha fet fa poc amb aquestes que hem descrit.
Cal assenyalar també que a uns 33 m del mur nord i a l’oest del mur central, en un quadrat excavat, s’ha arribat fins al nivell de la roca i s’hi ha trobat la boca d’una sitja. Té un diàmetre de 40 cm i un petit relleix de 6 cm per a la tapa. En part és plena de terra. Segurament era en un costat d’una cambra amb una amplada de 3,3 m. Les seves parets eren fetes amb pedres poc treballades, però col·locades en filades.
Planta, a escala 1:800, dels habitatges i altres construccions que formaven aquest poblat.
J. Bolòs
Més cap al S, a uns 50 m de l’extrem septentrional, hi ha un clot i uns murs transversals, que reflecteixen l’existència d’un habitatge. Per terra hi veiem nombrosos carreus grans i escairats, que fan pensar en un edifici potser de la darreria de l’edat mitjana. Encara més cap al SE hi ha les ruïnes d’una construcció potser del final de l’edat mitjana o, fins i tot, de l’edat moderna, actualment també mig ensorrada.
Interpretar i datar aquestes estructures constructives no és fàcil. Si bé ara ens cal rebutjar algunes de les parets més meridionals, ja que foren fetes en un moment tardà, és difícil de fixar el moment constructiu de tot el conjunt de murs situats al sector septentrional, que segurament incloïen habitatges —tal com sembla demostrar l’existència d’una sitja—. En certa manera, ho podríem relacionar amb el recinte que trobem a Savella (Conesa) (vegeu el volum XXI de la present obra, pàgs. 470-472), que vam considerar un vilatge adossat a un castell del final del segle XI i clos per unes muralles defensives. Les mides del poble original de Savella, uns 30 m de llarg per uns 16 m d’ample, tampoc no són gaire diferents de les d’aquest vilatge de Vilalba la Vella. En el cas de Savella, la inseguretat degué afavorir la creació d’una vila closa. A Vilalba la Vella, probablement creada al segle XII, potser s’esdevingué el mateix. En qualsevol cas, no podem assegurar res sense que hom hi faci una excavació exhaustiva i acurada de tot el conjunt de restes conservades en aquest indret lleugerament encimbellat.