Resultats de la cerca

La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX L’empresa es creà el 1854, segons pròpies manifestacions A les guies de l’època trobem una referència a una foneria de ferro del carrer d’Amàlia de Barcelona a nom de Rafael Valls, Germans, que es convertirà en Valls Germans, el 1860 El fundador i primer responsable fou Rafael Valls i Ratera Catàleg de l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, 1882 La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de…

La capital és Melbourne Consta d’una plana litoral interrompuda per suaus ondulacions, una zona muntanyosa 1 000-2 000 m, al S de la Great Dividing Range, i al N la plana del Murray Té un clima temperat humit al litoral i més sec a l’interior Malgrat que només té 19,7 h/km 2 1995, és l’estat més dens d’Austràlia Gairebé les tres quartes parts de la població es concentren a la capital Hom hi conrea blat i civada, amb rendiments molt elevats A les ribes del Murray el regadiu permet el conreu de taronges i vinya És un productor important de fruita en conserva, destinada a l’exportació, i de…

Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…

Membre del grup de dansa d’Anna Maleras 1969-72, el 1980 s’associà amb Lydia Azzopardi, amb qui presentà diversos espectacles Danzas para interiores , 1981 Alhambra , 1983, i Five to Two , 1983 i el 1986 fundà la companyia de dansa Gelabert Azzopardi , que s’ha consolidat com una de les iniciatives més sòlides i de més projecció en el seu gènere Coreografia i participa com a solista en la majoria de les obres estrenades per la companyia, que també produeix els solos concebuts i interpretats per ell mateix, entre els quals destaquen  Im Goldenen Schnitt I i II 1989, a partir de l’obra del…

L’any 2003 s’incorporà al Santos, on jugà en les categories juvenils Del 2009 al 2013 jugà en el primer equip en posició de davanter, i aviat destacà per la seva velocitat i capacitat golejadora Amb el Santos guanyà el Campionat de São Paulo tres anys consecutius 2010, 2011, 2012, la Copa del Brasil 2010, la Copa Libertadores 2011, la Recopa Sud-americana 2012 i la Copa Confederacions 2013  El maig del 2013 signà un contracte amb el Futbol Club Barcelona  per cinc temporades i amb aquest equip guanyà una Supercopa d’Espanya 2013, dos Campionats de Lliga 2014, 2015, tres Copes del Rei 2014,…

Vinculada a la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia, s’inicià en l’esquí de muntanya el 2005 i ingressà al centre de tecnificació de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Competí per primera vegada en la cronoescalada de Cerler 2006, i es proclamà campiona d’Europa júnior d’esquí de muntanya 2007 en les categories individual femenina i relleus amb Kilian Jornet i Burgada i Marc Pinsach En categoria absoluta, aconseguí la medalla de plata en la cursa vertical 2009, 2012, en la individual 2012 i per equips 2012 dels Campionats d’Europa Als Campionats del Món d’esquí de…

Des del 1993 és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears UIB i des del 1999 ocupa el càrrec de director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General Especialista en teatre i en poesia contemporània, ha participat en nombroses edicions — Vigilant despertador , de Miquel Fernando de la Cárcel 1988, o Poemes inicials , de Marià Aguiló 1990— i edicions crítiques — Obra poètica , de Tomàs Aguiló i Forteza 1993, o Poesies , de Josep Togores i Sanglada 1995— Ha collaborat amb Joana M Matas i Antoni Mut en l’edició facsímil, transcripció i comentaris del…

S’inicià en ciclisme de muntanya al Club BTT Lleida, però s’especialitzà en pista i carretera Guanyà la medalla de bronze en persecució individual i per equips als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 També participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 D’altra banda, guanyà la medalla d’or en persecució individual al Campionat del Món 2004 —on vencé el britànic Robert Hayles i baté el rècord estatal de la distància 4 km amb un registre de 419,382 min—, la medalla de plata 2005 i la de bronze 2003, 2007 També aconseguí el bronze per equips al Mundial 2004 Guanyà proves de la Copa del Món…

Cursà estudis a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, inacabats, i s’incorporà a l’estudi del seu germà Alfons Milà i de  Frederic de Correa El 1958 s’establí per compte propi com a dissenyador industrial i d’interiors Amb André Ricard , Antoni de Moragas , Oriol Bohigas i altres fou un dels fundadors de l’ ADI-FAD 1957, de la qual fou president del 1974 al 1984 Fou membre permanent del jurat dels premis FAD fins el 1986, i professor de disseny de l’escola Elisava 1961-70 i de l’ Escola Eina 1970-75 Des de la seva empresa, Tramo, dissenyà mobles i làmpades que tingueren gran…

A nou anys ja tocava el clarinet i el saxòfon, i a onze signà els primers contractes Al final de la dècada dels quaranta es traslladà a Madrid, on treballà amb diferents grups mentre finalitzava els estudis al conservatori, on es graduà l’any 1964 Al costat de Tete Montoliu, fou un dels pioners del jazz a l’Estat espanyol La dècada de 1960 liderà un quartet a Madrid, on tocà de manera estable en un club El 1967 fou convidat a participar en el Festival de Jazz de Berlín, i des de llavors tocà als principals festivals europeus Experimentà amb la fusió del jazz i el flamenc en diversos àlbums,…