Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal dels Omellons, d’11,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l’Urgell Limita amb els municipis d’Arbeca al N i a l’W, la Floresta al SW, Vinaixa al S, l’Espluga Calba a l’E i Maldà Urgell al NE El poble dels Omellons és l’únic nucli de població del municipi Situat a la part central de la plataforma garriguenca, en un sector oligocènic de la Depressió Central els materials dominants són les argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases És delimitat pel puig del Corb 458 m al N…

Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…

Es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària contemplació Deixant a part l’islam, que no té una vida monàstica pròpiament dita, els tres grans corrents són el monaquisme cristià, l’hindú i el budista El monaquisme cristià, viscut per homes i dones, té l’origen en els ascetes i en les verges que en les ciutats vivien radicalment llur fe cristiana L’ideal de plaure solament a Déu en portà alguns a cercar un lloc inhabitat on poder menar la vida segons el model de l’Evangeli, seguint el precedent d’alguns personatges bíblics i, en alguns…

Les antigues acadèmies gregues, les escoles romanes, les universitats medievals i els cenacles renaixentistes ensenyaren les arts liberals, mentre que les manuals eren considerades com a artesanat, l’ensenyament del qual depenia exclusivament dels tallers dels grans mestres a Grècia, dels collegii a Roma, i de les confraries i els gremis a l’edat mitjana i àdhuc al Renaixement En aquest darrer període, tanmateix, hi havia famílies nobles, com s’esdevingué sobretot a Florència, que acollien els artistes per tal d’instruir-los en posar-los en relació amb els filòsofs de l’època Les acadèmies…

Mapa de les esglésies de l’Alt Urgell anteriors al 1300 C Puigferrat Alàs i Cerc Sant Esteve d’Alàs Sant Martí d’Alàs Sant Jordi d’Alàs Sant Lleïr de Vilva Sant Pere de Torres Santa Maria de les Peces Sant Cebrià a Alàs Sant Just i Sant Pastor de Cerc Sant Julià de Ges Sant Nazari de Cerc Sant Llorenç de Cerc Sant Jaume del castell de Sant Jaume Santa Coloma de la Bastida d’Hortons Sant Romà de Banat Sant Iscle de Vilanova Santa Cecília de Vilanova de Banat Sant Esteve de Lletó Sant Vicenç d’Artedó o Ortedó Sant Miquel del mas de Sant Miquel Santa Eulàlia de Cerqueda Anserall Sant Serni de…

Situació Angle nord-oriental del castell, amb un parell de panys de mur, un dels quals apareix foradat per una finestra espitllerada F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell s’escampen pel cim d’un turó, de poca alçada i emboscat, que es dreça a la riba dreta del riu Cornet, en un indret de la vall on el riu solca les terres septentrionals del terme, entre els territoris d’Avinyó i Balsareny Long 1°55’06” Lat 41°51’56” Per arribar-hi cal anar a Balsareny i agafar la carretera que mena a Avinyó Just després d’haver passat la fita del quilòmetre 39, hom s’ha de desviar a mà dreta per tal de…

No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…

Tot i que en alguns casos aquest procés arrencà al s XI, en realitat no fou fins ben avançat el s XIII que adquirí una certa concreció jurídica La creació d’un espai físic dedicat a arxiu fou un procés lent, ja que inicialment se seguí la pràctica d’aplegar els documents més essencials en còdexs o cartularis La proliferació de llibres copiadors data ja del s XIII, alguns dels quals eren veritables còdexs que reunien els privilegis, com és el cas de Puigcerdà, Solsona, Girona, Barcelona, Cervera, Tàrrega o Manresa Sembla que els documents més rellevants es guardaven a les arques de privilegis…

El 1942 es formà una comissió gestora, integrada per Ramon Aramon, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, i s’iniciaren les activitats amb una conferència Durant els anys següents continuaren les activitats amb la intervenció de membres de l’IEC i de joves investigadors fins que el 1946 la Societat fou aprovada per l’IEC i se celebrà l’assemblea constituent R Aramon en fou elegit president i M Coll, secretari general S’organitzà en tres seccions Història, Llengua i Literatura, i Art i Arqueologia, cadascuna amb un vicepresident Ferran Soldevila, Pere Bohigas i Josep de C Serra i Ràfols Hi…

Vida i obra La seva infantesa transcorregué a Lleida, on la família es traslladà quan el pare, Felip Solé, guanyà una plaça a l’Escola Normal, de la qual arribà a ser director El 1925, Lluís es diplomà com a mestre, i el 1929 es llicencià en ciències naturals a la Universitat de Barcelona i inicià la seva carrera com a ajudant de laboratori i després de facultat Amb un ajut de la Junta para Ampliación de Estudios, estudià a Alemanya, on s’interessà per la paleontologia, matèria en què es doctorà el 1936 El 1926 feu coneixença amb Pau Vila, a través del qual establí contacte amb la geografia…