Situació
Angle nord-oriental del castell, amb un parell de panys de mur, un dels quals apareix foradat per una finestra espitllerada.
F. Junyent-A. Mazcuñan
.
Les ruïnes del castell s’escampen pel cim d’un turó, de poca alçada i emboscat, que es dreça a la riba dreta del riu Cornet, en un indret de la vall on el riu solca les terres septentrionals del terme, entre els territoris d’Avinyó i Balsareny. Long. 1°55’06” Lat. 41°51’56”.
Per arribar-hi cal anar a Balsareny i agafar la carretera que mena a Avinyó. Just després d’haver passat la fita del quilòmetre 39, hom s’ha de desviar a mà dreta per tal de seguir un camí carreter que, passant pel mas Els Plans, mena a la masia de la Font. En arribar aquí, és aconsellable deixar el cotxe per a seguir una pista que davalla a la vall del riu, on, després d’haver travessat un rierol, convé desviar-se a mà esquerra, riu Cornet amunt, per a trobar, al cap de pocs metres, el turó on són encimbellades les ruïnes del castell, les quals es fan visibles enmig de la boscúria. (FJM-AMB)
Història
Aquest castell es formà a partir de la desmembració d’una part del castell de Balsareny per passar una gran part del seu terme al domini dels bisbes de Vic; així, fou un castell sorgit d’unes necessitats senyorials, no pas com a protecció d’un territori comprès en un terme concret, ja que fins i tot és possible que del castell de Cornet depenguessin terres situades al castell de Gaià propietat dels bisbes de Vic.
L’evolució de l’edifici pot concretar-se en un primer nucli situat al sector oriental que devia formar la torre de defensa, mentre que la resta és més tardana, però sense que es pugui concretar en èpoques determinades.
El nom de Cornet apareix en una data compresa entre el 987 i el 996, no corresponent a aquest Cornet una cita del 964. El domini del castell, en un principi, devia ésser el mateix que el de Balsareny: els comtes de Barcelona com a senyors eminents i la família Balsareny com a feudatària comtal.
La primera notícia que hi ha de l’existència del castell de Cornet, diferenciat del de Balsareny, és de l’any 1063 en la infeudació que el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, com a senyor de Balsareny, feu a Bernat i Miró, fills de Riculf, antecessors dels Pinós, confiant-los els castells, honors i feus de Balsareny, Gaià, Cornet i Oristà. Aquesta infeudació en complementava una altra de comtal, en la qual no constava el castell de Cornet, la qual cosa fa pensar que no fos un castell organitzat en un alou que no depenia del comte. No obstant, en un principi aquest castell estigué vinculat als nous senyors de Balsareny, la família Manresa, castlans del castell d’aquella ciutat, de la qual família una branca lateral s’instal·là a Cornet i prengué el nom de Castellet, reconeixent el domini de la branca principal i als successius senyors de Balsareny i al mateix temps als bisbes de Vic, que sembla que estaven per sobre dels senyors de Balsareny.
La família Castellet i els seus successors, amb canvis de nom per entroncaments matrimonials, foren els senyors efectius del terme del castell de Cornet, per la desaparició del domini dels bisbes de Vic o per haver-se convertit en purament teòric, i per l’adquisició de la jurisdicció del terme per haver-la comprat al rei. Així, el castell de Cornet quedà vinculat a aquesta família fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. (ABC)
Castell
Mur atalussat, situat al cantó sud-occidental del cas tell.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Del castell només es conserven uns enderrocs consistents en uns llenços de paret pertanyents a les muralles i en uns fragments de mur corresponents a unes estances interiors.
Les restes de les muralles, tot i que en alguns indrets es mostren molt trossejades, encara ressegueixen una bona part del perímetre que delimitava el clos de la fortalesa. La part més vistent d’aquest muram és un fragment de mur atalussat, situat a la banda sud-occidental del turó, el qual, amb un gruix superior al metre i amb una llargada d’uns 13 m, raneja el marge des del cimal fins a uns quatre metres més avall. L’aparell és fet amb predomini de blocs ajaçats i de mides mitjanes, disposats irregularment i agafats amb un morter terrós, pobre en calç.
Els altres fragments corresponents a les muralles se situen a la banda septentrional i a l’angle nord-oriental i, com l’altre llenç, també ranegen el marge del turó. El tros més sencer és el que s’estén vers ponent, el qual, amb un gruix d’uns 70 cm i amb una alçada propera als dos metres, s’allarga fins a uns 10 m, a partir dels quals, en un espai d’uns 6 m, ja es fa més fonedís fins a trobar-se amb un altre fragment, que sembla refet, el qual s’allarga 2,25 m més fins a arribar a un mur que tomba cap a migjorn i amb el qual no apareix travat. El primer fragment, que és molt ben conservat, mostra un aparell de molt bona factura, format amb blocs de pedra, de formes allargassades i ben escantonats, que es disposen formant filades horitzontals. El morter que els lliga és semblant al que hem trobat al fragment sud-occidental, és a dir, format per una pasta terrosa que conté poca calç.
El mur que es disposa en sentit nord-sud i que tanca el clos casteller a llevant s’allargassa fins a 2,50 m, amb un gruix de 98 cm i amb una alçada interior d’1,23 m. Unida a aquest fragment, però separada per una clara disjuntura, encara segueix una altra paret del mateix gruix, però més baixa, que perllonga el mur anterior uns 183 cm més fins a perdre’s definitivament. En el primer fragment s’obre una espitllera, la qual, posteriorment, devia ésser inutilitzada en ampliar-se la muralla per aquesta banda. Efectivament, enganxada a aquest darrer mur, la muralla prossegueix bo i arquejant-se uns 7 m, a partir dels quals es perd definitivament, just quan tomba cap a migjorn.
L’aparell del fragment on es desclou l’espitllera mostra molt bona factura, per tal com ha estat obrat amb blocs de pedra quadrats i de mides mitjanes, els quals han estat ben escantonats ensems que es disposen ordenadament en filades horitzontals. El morter que els lliga continua essent força terrós i pobre en calç.
L’interior del clos és format per dos nivells, clarament diferenciats per l’alçada, dels quals el superior se situa a llevant i l’inferior a ponent. En el primer s’hi distingeixen, bé que mig colgats, uns basaments de mur que semblen configurar una estança rectangular, bé que, per la discontinuïtat dels murs i per la runa que els cobreix, és difícil de determinar-ne el perímetre; així com també, ateses les formes desdibuixades que presenten aquests fonaments, tampoc no descartem que puguin pertànyer a construccions diferents i, fins i tot, almenys en part, a la torre del castell, la qual, considerant la topografia del terreny, sembla que s’havia d’aixecar en aquest indret. Una bona neteja seguida d’uns treballs d’excavació possiblement podrien aclarir-ho.
A la banda occidental, la més baixa, hi ha unes parets d’uns 95 cm d’alçada corresponents a uns compartiments que s’estenien de nord a sud, dels quals un adopta forma de tascó, mentre que l’altre només és format per una paret que tanca també parcialment el primer. Aquests murs també han estat aparellats amb blocs de pedra allargassats i poc desvastats, bé que la seva disposició és irregular, sense formar filades.
Aquests enderrocs foren desbrossats en part per un grup d’alumnes del Col·legi Torres Amat de Sallent l’any 1978, després d’haver-se integrat als grups de “Misión Rescate”. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall i Font: Castell de Cornet, a Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1976, pàgs. 747-751.
- Ferran Sànchez i Agustí, i Albert Benet i Clarà: El castell de Cornet, a “Miscel·lània d’Estudis Bagencs”, núm. 1, Manresa 1981, pàgs. 203-210. (FJM-AMB)